Resultats de la cerca
Es mostren 767 resultats
Torbern Olof Bergman
Biologia
Matemàtiques
Científic suec conegut pels seus treballs sobre química, bé que els seus estudis inicials foren en el camp de les matemàtiques i de la història natural.
Ocupà la càtedra de química de la Universitat d’Uppsala investigà sobre l’afinitat dels elements fou el primer que assenyalà la influència de la concentració en un sistema de dues sals dissoltes i en equilibri i el mecanisme de desplaçament d’aquest, observacions que molt posteriorment conduïren a la llei d’acció de massa Fou autor de nombrosos treballs sobre mineralogia, geologia i astronomia
Heribert Barrera i Costa

Heribert Barrera i Costa
© Generalitat de Catalunya
Política
Polític i químic.
Itinerari acadèmic i científic Fill de Martí Barrera , es llicencià en química a la Universitat de Barcelona Exiliat 1939-52, estigué internat al camp de concentració d’Argelers Posteriorment es llicencià en matemàtiques i enginyeria química per la Universitat de Montpeller i es doctorà en ciències físiques per la Sorbona 1948 Fou professor d’electroquímica a la Universitat de Montpeller 1948-51 i investigà per al Centre National de la Recherche Scientifique, de França Els anys 1959-60 fou becari postdoctoral a la Universitat de New Hampshire EUA Fou catedràtic contractat de química…
Josep Gual i Oromí
Cristianisme
Sociologia
Religiós escolapi.
Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà religió, matemàtiques…
Escola de Nàutica de la Ciutat de Mallorca
Institució docent fundada l’any 1799 per la Societat Mallorquina d’Amics del País, continuació de l’Escola de Matemàtiques fundada el 1779 per la mateixa societat.
El 1802 se'n féu càrrec el consolat de mar i terra, fins el 1850, que passà a dependre de l’Institut Balear A partir del 1880 es veié afectada per la decadència del comerç mallorquí i de la navegació a vela, i desaparegué el 1914 Fou substituïda, del 1920 al 1924, per una escola estatal del 1926 al 1943, per una escola privada i a partir del 1944, per una nova Escola de Nàutica, sota el patrocini de la cambra de comerç i dependent de l’Escola de Nàutica de Barcelona
Giovanni Battista Doni
Música
Humanista, filòleg i teòric musical italià.
Vida Estudià filologia, filosofia i matemàtiques a Bolonya, al collegi dels jesuïtes de Roma, a Bourges i a Pisa, on es doctorà en lleis el 1618 El 1621 acompanyà el cardenal Corsini quan aquest estigué a París com a llegat papal davant el rei de França, i allà conegué Marin Mersenne Retornà a París en diverses ocasions el 1625 i el 1627 acompanyant el cardenal Barberini, amb qui també viatjà a Madrid el 1626 Durant tots aquests viatges aprofità per a visitar biblioteques i establir contactes amb altres estudiosos El 1629 fou nomenat secretari del Collegi Cardenalici, i el 1640…
Sergiu Celibidache
Música
Director d’orquestra romanès.
Vida Estudià matemàtiques i filosofia a la Universitat de Bucarest El 1936 es doctorà a Berlín amb una tesi sobre Josquin Des Prés Del 1939 al 1945 treballà a l’Escola Superior de Música de Munic i un cop acabats els seus estudis musicals començà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Berlín en substitució de W Furtwängler, de qui després fou assistent Tot seguit passà a dirigir d’altres orquestres alemanyes, i debutà a Londres el 1948 Compaginà aleshores les seves actuacions a Itàlia i la docència a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena amb els compromisos amb l’Orquestra…
arts liberals
Educació
Les set disciplines en què Marcià Capel·la (segle V) dividí els coneixements humans i que corresponien aproximadament a les ensenyances impartides des de l’antiguitat en els dos cicles del trivi (gramàtica, retòrica i dialèctica) i quadrivi (aritmètica, geometria, música i astronomia).
A l’edat mitjana, les disciplines ensenyades als estudis d’arts liberals anomenades també simplement arts variaren en nombre i en contingut, de manera que, bé que hom hi ajuntà la filosofia, prescindí sovint d’algunes de les disciplines del quadrivi, o àdhuc de totes A Barcelona i a València, per exemple, al final de l’edat mitjana hom ensenyava als respectius estudis d’arts liberals, gramàtica, dialèctica substituïda, més tard, per la lògica, filosofia moral i filosofia natural, disciplines anomenades sovint, en conjunt, gramàtica i arts considerades com a arts , les antigues arts liberals…
sistema cristal·lí

Sistemes cristal·lins
© fototeca.cat
Física
Cadascun dels conjunts en què hom classifica les 32 classes cristal·lines, de manera que en cadascun d’ells hi hagi les que tenen eixos de simetria del mateix ordre.
L’eix comú serà la característica simètrica del sistema cristallí Aquest concepte és íntimament relacionat amb la noció d’operació de simetria Les operacions de simetria que pot tenir la xarxa d’un cristall, a part les simetries de translació que hom suposa per hipòtesi, són rotacions respecte a un eix, reflexions respecte a un pla, inversions respecte a un punt i operacions compostes d’una translació seguida d’una rotació o d’una reflexió Els tres primers tipus de simetria són anomenats puntuals , perquè sempre hi ha almenys un punt del cos que no es mou quan s’efectua l’operació Totes les…
aproximació
Matemàtiques
Ordre de grandor de les desviacions que els valors mesurats o calculats d’una magnitud en un sistema presenten respecte al valor teòric que compliria amb exactitud la llei matemàtica que determina aquest sistema.
El comportament de qualsevol sistema és determinat per unes lleis que es tradueixen en relacions matemàtiques entre les magnituds que defineixen Per exemple, pel corrent elèctric val la llei d’Ohm V = R × I , on V és la tensió aplicada, R la resistència del cos considerat i I la intensitat del corrent en aquestes condicions La validesa d’aquestes lleis significa que, si hom fa mesures independents de cadascuna de les quantitats que hi intervenen V, R i I en l’exemple, els valors obtinguts han de mantenir entre ells la relació matemàtica que expressa la llei del sistema aquest…
Claudi Mimó i Caba
Educació
Pedagog.
Cursà estudis mercantils i es graduà com a perit mercantil i obtingué el títol de mestre També féu estudis universitaris, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en ciències físiques i matemàtiques 1865 i en dret A Barcelona dirigí el collegi fundat pel seu pare, Pau Mimó i Raventós Vilanova i la Geltrú 1813 — 1892, fundador d’altres collegis a Vilanova, director del “Diario de Villanueva” i collaborador de “La Llumanera de Nova York” Es traslladà a l’Havana, on guanyà la càtedra de geometria, que ocupà a la Universitat de l’Havana, i tingué una destacada tasca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina