Resultats de la cerca

Autodidacte i de temperament inquiet i observador Exposà individualment a les Galeries Laietanes el 1917 i el 1920, i a la Galeria Dalmau el 1923 S'integrà a Les Arts i els Artistes l’any 1918, impulsat per Celso Lagar, i concorregué a algunes exposicions organitzades pels Amics de les Arts i pel Saló dels Evolucionistes Participà en les exposicions oficials que se celebraren a Barcelona, el 1921 i el 1923, i al Saló de Montjuïc del 1932 En el seu temps fou considerat per la crítica com a influït per l’escola de Pont-Aven i Cézanne La seva obra, en la qual domina la temàtica del paisatge, s’…

Fill del jurista Joan Anton Martí Participà en la insurrecció de Vic a favor del rei arxiduc Carles III 1705 —que concedí al seu pare el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona— i fou un dels vuit signataris catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova Contribuí a l’ocupació de Barcelona i a la de Girona per les forces austriacistes lluità al setge de Barcelona 1706 Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol del 1714 desertà, juntament amb el seu germà Joan Baptista i llur amic Josep Moragull, i passà al…

Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb el seu germà…

Participà en la insurrecció de Vic contra Felip V de Castella 1705 Fou magistrat de l’audiència creada a Barcelona pel primer Carles III Quan els seus fills Joan Baptista i Josep Anton desertaren juliol del 1714, ell romangué a la ciutat assetjada Li foren segrestats els béns per Felip V

Fou anomenat el Fadrí de Sau Formà part de la quadrilla de Joan de Serrallonga, del qual fou lloctinent Davant una ofensiva organitzada pel duc de Feria, lloctinent de Catalunya 1630, passà a França, on fou detingut amb altres bandolers —entre els quals el seu germà Rafael—, lliurat a les autoritats catalanes i condemnat a galeres

Fundà, amb Oriol Anguera de Sojo, la Unió Jurídica de Catalunya Representà Catalunya en congressos de minories nacionals Cofundador 1930 i director del Diari de Vic , formà part del consell del Partit Catalanista Republicà

Ingressà l'any 1871 com a novícia a l'orde de les adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat de Barcelona, i prengué el nom de religió de Maria del mont Carmel Es dedicà a l'ensenyament de nens Posteriorment passà a la comunitat de les dominicanes de l'Anunciata, on la seva tasca se centrà en l'ensenyament de nenes El 1893 fundà, a Burgos, la comunitat de Religioses Concepcionistes Missioneres de l'Ensenyament, dedicada a l'educació femenina, i de la qual esdevingué superiora L'any 1908 el papa Pius X autoritzà l'institut, que l'any següent adoptà la regla de sant Agustí El…

Fill de Francisco, del mas el Callís d’Orís i, per tant, de la mateixa família que el jurisconsult Jaume Callís , i de Josefa El 1735 s’allistà com a  voluntari o mercenari a un cos de nova creació, el dels fusellers de muntanya , un  regiment que, el 1745, rebé el sobrenom de Barcelona i era hereu de la Companyia dels Almogàvers, fundada el 1640 i coneguda popularment com els Miquelets Entre el 1735 i el 1746 participà a les campanyes d’italià relacionades amb les guerres dels Pactes de Família, i anà ascendint fins a aconseguir el grau de tinent Retirat el 1749, el 1758 es casà amb Rosa…

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona , durant els anys d’estudiant fou militant de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya FNEC i membre de la junta de govern i del claustre d’aquesta universitat Posteriorment treballà en l’empresa privada El 1993 s’afilià a Convergència Democràtica de Catalunya CDC, partit del qual és membre de l’Executiva Nacional Entre el 1996 i el 2003 ocupà diversos càrrecs a l’Administració pública catalana, entre els quals el de director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència i el de membre de la Comissió…

Llicenciat en història moderna i contemporània 1979 i doctor en història 1990 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic d’història moderna de la Universitat Pompeu Fabra, dins de la qual ha estat director de l’Institut Universitari d’Història Vicens Vives 2007-13 Els seus estudis se centren en la política i la societat a la Catalunya del segle XVIII i, molt especialment, en la Guerra de Successió  a Catalunya i a l’Estat espanyol Ha publicat, entre altres treballs, Els catalans i Felip V 1993, Premi Internacional Jaume Vicens Vives de Ciències Socials, Escrits…