Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana, collaborà a la premsa diària El Punt , Presència , Avui amb articles d´opinió i crítica literària i l’any 1983 guanyà el premi Bonmatí de periodisme La seva producció abasta gèneres diversos en prosa la crònica L’enrenou dels anys 80 ,1987, la biografia Joan Oró, 1996 Antoni M Badia i Margarit , 1997  Oriol de Bolòs , 2001, la novella El camp de l’Ombra , 1995  El convit , 1998 El manuscrit de Virgili , 2004  Cera , 2008, premi Setè Cel i l’assaig literari El príncep i el felí , 1996, lectura de l’obra de Lampedusa  El guepard Geografia íntima de Josep…

Concretada molt especialment en el camp de la pintura de paisatge, els seus membres empren generalment una línia d’horitzó baixa, amplis celatges, i perfils nets, amb llum i espai, que semblen reflectir un país escombrat per la tramuntana Domina un esperit de caire còsmic, surrealista, universalitzat per Dalí, personalitzat per les perspectives de Joan Massanet, les grisalles de Josep Bonaterra Figueres 1884 — 1958 i Marià Llavanera i les transparències d’Eusebi de Puig, Ramon Reig i Marià Baig Figueres 1906 A aquesta generació pertanyen també Joaquim Bech de Careda i Alexandre…

Deixeble de Miquel Oliva i Francesc Civil El 1925 compongué la seva primera sardana i l’any següent es presentà com a pianista a Girona Becat per la diputació provincial cursà estudis amb d’Indy i Paul Brand a la Schola Cantorum de París 1927-32, ciutat on feu concerts Seguí la seva activitat de pianista a Girona i establí a Barcelona una acadèmia de piano Durant la guerra, al front, seguint una antiga afecció de dibuixant, s’inicià com a aquarellista El 1940 exposà a Girona i posteriorment a Barcelona, Girona, Figueres, Bilbao, Madrid, Cadis, París, Buenos Aires, València, etc, restringint…

Foren els primers practicants del corrent anomenat Crònica de la Realitat, efectivament actiu des del 1965 Els elements del seu art s’iniciaren com una superació ètica de la frivolitat pop i derivaren després —amb una gran brillantor d’imatges— vers formulacions de tipus satíric en què fan conviure elements iconogràfics procedents de la cultura artística històrica i de la contemporània La seva tasca ha tingut una àmplia repercussió Del 1970 al 1981 el grup pintà uns tres-cents llenços aplegats en catorze sèries, els temes centrals de les quals són art i societat, el llenguatge plàstic i l’…

Estudià al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment ho feu a Viena amb J Marx 1927-30 i a Praga amb R Karel i J Suk composició També feu estudis de direcció d’orquestra amb N Malko 1930-32, gràcies als quals treballà a l’Òpera de Ljubljana del 1932 al 1934 Fou director del Conservatori -Glasbena Matica- i de l’Escola de Música de Malibor 1934-39, i arribà a dirigir la Filharmònica Eslovena de Ljubljana 1947-50 Durant la Segona Guerra Mundial impartí classes a l’Acadèmia de Música de Belgrad, i durant el període 1950-60 ho feu a l’Acadèmia de Ljubljana El seu estil, entre neoromàntic i…

El 1949 emigrà a Mèxic i s’hi establí Hi estudià dibuix i pintura a La Esmeralda i, més tard amb A Souto Collaborà amb M Prieto a Novedades  i fou cofundador d’Ediciones Era 1960 Inicialment, la seva obra era pròxima a l’expressionisme abstracte, però progressivament tendí a la simplificació i a la geometrització dels elements formals, tot valorant la importància del color i de les textures Sovint prenia el paisatge com a motiu També fou escultor i, com a dissenyador gràfic, collaborà en diferents publicacions, editorials i suplements culturals Creà obres d’edició limitada amb…

Fou un talent precoç, i passà la vida entre els càrrecs oficials a la cort i la seva propietat rural, vora el riu Wang, que cantà i pintà repetidament Dues vegades de primer amb la revolta d’An Lushan, i després amb el retorn de les forces imperials escapà sorprenentment a l’execució i obtingué, a més, un càrrec polític cada cop En morir la seva mare, convertí la seva casa en un temple budista Tota la seva obra porta el segell del budisme, del qual era un devot adepte Posà en íntima relació la pintura i la poesia, i hom diu que els seus poemes són quadres, i els seus quadres,…

Fill d’un teixidor Estudià a Llotja Els primers temps de la seva vida són poc coneguts El 1904 estudiava i treballava en alguna còpia al Museo del Prado de Madrid Els anys 1905-07 posseïa, al barri de la Ribera de Barcelona, un taller on assistien alguns alumnes Fou soci del Cercle Artístic de Barcelona i professor de pintura, dibuix i preferentment gravat —en especial l’aiguafort— a l’Institut de les Arts del Llibre Preocupat per l’ensenyament, fundà el 1910 una efímera Societat Pestalozziana El mateix any fou premiat amb medalla d’or a l’Exposición Nacional del Centenario de la Argentina, a…

Vinculat inicialment a la teoria i la crítica d’art, ha estat professor de belles arts a la Universitat de Barcelona Exposà per primera vegada el 1972 Inicialment, desenvolupà experiències conceptuals, però després arrelà en la pintura i el grafisme Acostuma a disposar figures ben definides —sovint antropomorfes— sobre fons neutres o amb motius repetits de manera insistent L’any 1995 se li feu una exposició retrospectiva al Palacio del Sástago, de Saragossa, que recollia treballs dels darrers deu anys Fou escollit per a la mostra “Arte Español de los 80 y los 90” al Museo Nacional Centro de…

Es formà a Llotja Fou soldat de la milícia nacional urbana 1811 i fou fet presoner pels francesos al setge de Tarragona Internat a Tournus, hi residí i hi pintà S'installà més tard a Lió el 1827 ja s’hi estava, on féu retrats en miniatura i formà nombrosos alumnes En una curta estada a Barcelona 1838-39, exposà a Llotja, però tornà a Lió, on del 1849 al 1851 presentà obres al Salon local Tornà definitivament a Barcelona el 1851 i guanyà una plaça de professor de pintura de flors a Llotja, càrrec que no arribà a ocupar Bon retratista, excellí també en la natura morta, especialment en les flors…