Resultats de la cerca

Fill d’exiliats catalans, s’educà a França El 1963 fundà, conjuntament amb el seu germà Ramon, Francesc Candel i altres persones el grup de teatre independent El Camaleó, en el qual s’inicià com a actor, director i autor amb  Un fèretre per Artur 1965 Posteriorment també fundà el grup de teatre La Pipironda El 1968 guanyà el premi Josep M de Sagarra amb  El retaule del flautista , obra de teatre èpic que segueix el model i els procediments dramàtics brechtians Estrenada per l’escena comercial el 1971, assolí més de mil representacions consecutives i ha estat un dels èxits més representatius…

Durant els anys seixanta i mentre estudiava art dramàtic intervingué, amb petits papers, en diverses obres teatrals i pellícules S’inicià en el teatre amb un paper de repartiment a l’obra  Esta noche tampoco  1961, de José López Rubio, representada al Teatro de la Comedia Durant tota la vida tingué una extensa i destacada carrera teatral, que inclou les nombroses participacions en les representacions televisades d’una obra de teatre al programa  Estudio 1 , de RTVE, i actuacions sota la direcció de destacats directors, com Lluís Pasqual, sota les ordres del qual protagonitzà  Comedia sin…

Vida i obra Fill de Josep Masriera i Manovens , seguí la tradició familiar Perfeccionà estudis a París, Londres i Ginebra 1889, on fou deixeble de Frank Édouard Lossier i aprengué la tècnica de Llemotges en tornar, potencià la renaixença de l’esmalt —translúcid i opac— a Catalunya L’exposició que feu a Barcelona el 1901 imposà el ressò de l’estil de René Lalique en la joieria catalana Plàsticament és, doncs, representant del més típic Art Nouveau, tot i que generacionalment ja pertanyia al postmodernisme Participà, com a orfebre o com a pintor, en diverses exposicions de Belles Arts a…

La trama i els personatges tenen el model en Un enemic del poble de Henrik Ibsen Planteja el xoc entre un grupsocial atàvic i un líder intellectual, que fracassa davant els interessos de la minoria S’hi explica la problemàtica d’un poble on els cacics exploten l’immobilisme i la superstició dels habitants per mantenir el seu estatus econòmic i social Durant una forta sequera, el Foraster —un enginyer— introdueix raons científiques per a utilitzar l’aigua que la creença popular manté sense canalitzar Ho fa ajudat de Cecília És ella qui vertebra l’obra en…

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…

El 1231 es creà la plaça de kantor a l’església de la Santa Creu, però no es coneixen els noms dels qui l’ocuparen fins al començament del segle XV A partir de la meitat d’aquest segle, a més, es té constància de l’existència de músics de cort a Stuttgart Fou, però, amb el duc Ulric I 1498-1519 i 1534-50 que la ciutat conegué per primera vegada una època d’esplendor musical El duc, gran amant de la música, contractà per a la capella de la cort músics excellents, entre els quals H Finck, S Virdung, J Schapff, G Brack, J Fuchwild o B Ducis Després d’algun temps de turbulències polítiques durant…

Al segle VII la ciutat de Girona tenia ja una importància notable, sobretot per l’impuls que el bisbe Joan de Bíclar 591-621 donà a la litúrgia, fet que marcà una etapa d’esplendor comparable a la que vivia Sevilla A partir d’aquest moment, i durant uns quants segles, les pautes religioses caracteritzaren la vida de la ciutat La música, evidentment, també estigué sotmesa al poder de l’Església La catedral de Santa Maria havia estat construïda el 1038, i des del 1367 disposava d’un orgue, que es reemplaçà per un de nou encarregat des de Roma pel cardenal Margarit, antic bisbe de Girona, el…

La manca de fonts documentals i hagiogràfiques certes ha fet dubtar de la seva existència D’altra banda, els testimoniatges de culte i arqueològics no deixen cap dubte que un màrtir de nom Jordi, anomenat per la seva popularitat el megalomàrtir , era venerat des del segle IV A partir del segle V la literatura s’emparà de la vida desconeguda del sant i en foren fetes diverses passions, apòcrifes i llegendàries, contra les quals es pronuncià el Decret Gelasià del segle VI Segons aquestes, Jordi fou martiritzat el 303, després de mil turments i aventures, a Nicomèdia…

El simbolisme de l’art monetari d’època medieval es defineix per la naturalesa mateixa de la moneda, que, com a objecte oficial i d’ús públic, cal que incorpori uns elements inherents Les imatges i les llegendes monetàries escollides projecten la difusió i el reconeixement de l’autoritat emissora, mitjançant iconografies o tipus figuratius que la identifiquin Els motius iconogràfics, sovint d’un fort tradicionalisme i lluny de l’estètica coetània, es conserven inalterables en el temps, perquè el manteniment de l’aparença d’una moneda en consolida l’estabilitat i n’assegura l’acceptació La…

Vida Fill d’un cantant italià resident a Anglaterra, de molt jove mostrà una notable facilitat per al violí i fou enviat a Nàpols Sembla que durant el seu temps a Itàlia mostrà més interès per la pintura que no pas per la música i la composició El 1782 retornà a Londres i publicà un recull de cançons En els dos anys següents escriví una sèrie d’obres per a cambra que envià a la seva germana Nancy, cantant i llavors resident a Viena, la qual havia estat contractada en les representacions de Les noces de Fígaro de WA Mozart, mantenia una bona amistat amb el compositor de Salzburg i…