Resultats de la cerca
Es mostren 1978 resultats
Noel Llopis i Lladó
Geologia
Geòleg.
Excursionista, alpinista el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca i espeleòleg animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36, es llicencià en ciències naturals a Barcelona 1932, sota el mestratge de JMarcet i Riba, MSan Miguel de la Càmara, FPardillo i LSolé i Sabarís publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 150 000 En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats per la tesi…
La fauna mastològica dels Països Catalans
El catàleg mastològic referit als Països Catalans és una consecució moderna, fins al punt que, en rigor, hom no el pot donar encara 1987 per definitivament establert Coneixem, en efecte, la llista faunística dels nostres mamífers és molt improbable que calgui ferhi addicions en un futur, però no podem precisar, encara, alguns aspectes de detall sobre la seva distribució i altres fenòmens de natura ecològica Però aquesta situació, tot i no ésser òptima, representa un estadi suficient del coneixement i, sobretot, un progrés molt considerable respecte al nivell d’informació de què hom disposava…
poligalacturonasa
Alimentació
Química
Enzim catalitzador, implicat en el procés de maduració de la fruita i de les substàncies pèctiques en general.
Intervé, degradant les parets cellulars, en els canvis de textura que es produeixen a la fruita durant la seva maduració i en la putrefacció de la fruita i l’hortalissa, ja que provoca el reblaniment d’aquests productes Té aplicacions tecnològiques en la indústria enològica En l’obtenció de plantes transgèniques, com ara el tomàquet, s’introdueixen gens que eviten la síntesi de la poligalacturonasa i, per tant, allarguen el període de conservació del tomàquet L’interès de la ciència dels aliments per aquests enzims rau en la importància que tenen en el procés de maduració dels…
cicle del nitrogen

Cicle del nitrogen
© Josep Lluís Ferrer
Bioquímica
Procés de fixació del nitrogen de l’aire i la seva transformació en matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes.
La conversió del nitrogen atmosfèric en amoníac deixa aquest element disponible per a la síntesi de proteïnes vegetals i animals aquest procés condiciona la productivitat biològica de les zones fèrtils de l’escorça terrestre i és un element important per a corregir el dèficit proteic en l’alimentació i també el problema de la fam Altres etapes del cicle són la nitrificació conversió de l’amoníac del sòl en nitrits i nitrats, l’amonificació retorn del nitrogen al sòl en forma d’amoníac després de la descomposició de la matèria orgànica i la desnitrificació restitució del nitrogen…
Joan Baptista Ensenyat i Pujol
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1873, fou vicari de Santa Catalina a Palma 1893 i, posteriorment, rector de s’Arracó a Andratx Es dedicà, sobretot, a la història local del ponent de Mallorca i a l’estudi de les biografies dels bisbes illencs La seva obra principal són els dos volums de la Historia de la baronía de los señores obispos de Barcelona en Mallorca 1919, una documentada síntesi que inclou els pobles d’Andratx, Calvià, es Capdellà, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, Sant Jordi Palma i la parròquia de Santa Creu de Palma Altres obres seves són El problema social 1892, María Antonieta su vida…
precontracte
Dret civil
Conveni mitjançant el qual les parts es comprometen a celebrar, en un moment posterior, un nou contracte i a emetre, en conseqüència, quan arribi l’hora, la corresponent declaració de voluntat.
En síntesi, consisteix a declarar la voluntat que en un temps futur es prestarà un altre i definitiu consentiment contractual Una teoria més moderna rebutja que hom parli de dos contractes diferents precontracte i contracte i diu que es tracta de l’inici d’una única relació contractual desenvolupada en distintes etapes segons això, en el precontracte les parts ja estan d’acord en el contingut de llur voluntat, però es reserven la facultat d’exigir l’entrada en vigor del contracte en un moment posterior Hom parla, com a sinònims, de contracte preliminar i de promesa de contracte…
metanol
Química
Primer terme de la sèrie dels alcohols alifàtics saturats, que bull a 64,7°C i es fon a -94°C.
Fou descobert per R Boyle 1661 en els productes de condensació provinents de la destillació seca de la fusta Actualment hom el prepara per síntesi a partir d’una mescla de CO i H 2 gas d’aigua, segons la reacció CO + 2H 2 ⇌ CH 3 OH, a 300°C i 200 atm, en presència d’una mescla d’òxids de crom i de zinc, que actuen com a catalitzadors També pot ésser obtingut per oxidació del metà És un líquid incolor de tast cremant, inflamable i tòxic, tant per inhalació com per contacte cutani És emprat com a solvent, combustible especial i en la fabricació d’anticongelants per a automòbil
disulfur de carboni
Química
Líquid inflamable d’olor etèria; el producte comercial fa una olor desagradable a causa de la presència d’impureses sulfurades.
Fou descobert per Lampadius 1796 és obtingut actualment per síntesi directa per acció del vapor de sofre sobre coc roig C + S 2 →CS 2 , Δ H = -50 kJ Bull a 46,5°C el seu punt d’inflamació és molt baix -30°C i forma amb l’aire mescles detonants, per la qual cosa el seu ús és perillós Forma un azeotrop amb l’aigua, i és miscible amb els dissolvents orgànics i els olis És emprat en la vulcanització del cautxú en fred, en la manufactura del raió, cellofana, tetraclorur de carboni, com a agent de flotació i també com a dissolvent de greixos, resines i gomes
inversió de reactivitat
Química
Operació sintètica consistent en la modificació reversible d’un grup funcional per tal que el compost resultant presenti, en un o més àtoms de carboni, una reactivitat oposada a la del compost original.
Això permet la realització de reaccions altrament impossibles i, finalment, la regeneració del grup funcional de partida Aquesta tècnica fou introduïda de forma sistemàtica per DSeebach l’any 1969 i gaudeix de gran aplicació en el camp de la síntesi orgànica Una de les seves aplicacions més clàssiques és la generació d' anions acil , en contra de la reactivitat natural dels grups carbonil, que hom pot aconseguir, entre d’altres mètodes mitjançant l’ús de 1,3-ditians Els processos d’inversió de reactivitat del grup carbonil són comuns en bioquímica, essent realitzats pel coenzim…
adenina
Bioquímica
Base purínica constituent de l’adenosina i, per tant, de nombroses substàncies de gran importància bioquímica:
Sòlid cristallí, insoluble en èter, molt poc soluble en alcohol i aigua freda, soluble en aigua bullent Sublima a 220°C i es descompon a 360-365°C Dóna solucions aquoses neutres, però es combina amb els àcids A l’organisme es converteix en àcid úric Present a la pellofa d’arròs, fou anomenada vitamina B 4 però ni té activitat B 1 ni pot ésser considerada una vitamina En el catabolisme és desaminada per l’adenasa i dóna hipoxantina És preparada per extracció del te, per hidròlisi de l’àcid ribonucleic del llevat o per síntesi a partir de l’àcid úric És utilitzada en la recerca…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina