Resultats de la cerca

Iniciada per Aldo Manuzio , fou continuada pels Torresani 1515-29, i des del 1533, conjuntament amb el fill d’Aldo, Paolo Manuzio Venècia 1512 — Roma 1574, que se separà dels Torresani el 1540 Excellent llatinista, publicà edicions d’autors clàssics especialment de Ciceró, la seva versió llatina de Demòstenes 1554, una collecció d’epístoles en estil ciceronià i unes antiguitats romanes en quatre volums 1560 Impressor de l’Accademia della Fama 1558-61, fou invitat per Pius VI a dirigir la impremta vaticana 1561 El seu germà Antonio Manuzio mort el 1559, expulsat de Venècia, fou llibreter i…

Fill del duc Joan I, el succeí quan fou assassinat, i acusà del crim el futur Carles VII de França, que atacà a les fronteres i a la Picardia Acceptà Enric V d’Anglaterra com a regent i hereu del regne francès tractat de Troyes, 1420, però, atacat per França i Luxemburg, reconegué Carles VII en el tractat d’Arràs 1435, bé que n'obtingué terres a Borgonya i a la Picardia S'uní a França contra Anglaterra 1436, però se'n separà el 1440 Es casà amb Miquela de França 1409, que li aportà en dot Somme, el Bolonès i una gran part de la Picardia, amb Bona d’Artois 1424 i amb Isabel de Portugal 1430…

L’assassinat de la seva germana Galsvinta, muller de Khilperic I de Nèustria, germà de Sigebert I, provocà un conflicte entre ambdós reis, en el curs del qual Sigebert I fou mort 575 per uns addictes de Fredegunda, muller de Khilperic I i abans amant seva, i Bruniquilda fou feta presonera A Rouen es casà 576 amb Meroveu, fill de Khilperic aquest separà el matrimoni Meroveu es féu donar mort posteriorment i Bruniquilda fou enviada al costat del seu fill de sis anys Khildebert II, rei d’Austràsia, en nom del qual exercí el poder Mort el 595, deixà dos fills, Tibert II d’Austràsia mort el 612 i…

Pertanyent a una família de guitarrers de la qual s’ha trobat documentació que acredita que l’any 1784 tenien un taller de construcció d’instruments a Sant Joan les Fonts Entrà com a aprenent a Barcelona al taller de Josep Messeguer, mestre ebenista i constructor d’instruments, i uns quants anys després s’establí al carrer d’Escudellers juntament amb el lutier francès Thérèse, que li ensenyà de fer violins, i al voltant del 1820 iniciaren un treball en associació Els instruments etiquetats per España són d’un marcat estil francès, molt apreciats per l’excellent manufactura i sonoritat, amb un…

La cavitat bucal , cavitat oral o boca és el segment inicial del tub digestiu, situat a la part inferior de la cara La cavitat bucal és delimitada per diverses estructures anatòmiques Per davant, per l’orifici bucal, que constitueix l’obertura superior del tub digestiu a l’exterior pels ossos maxillars, i el paladar dur, una estructura òssia que separa la boca de les fosses nasals Per dalt, pel paladar dur i pel vel del paladar, la porció membranosa i tova del paladar Per darrere, per l’istme de la gola, una estretor del vel del paladar, a través del qual la cavitat bucal comunica amb la…

Per això hom l’anomena també seccionador o separador La part desconnectada resta sense tensió elèctrica Un desconnectador és format essencialment per un o dos braços conductors que fan contacte entre ells o en uns contactes fixos, els uns i els altres muntats sobre aïlladors de porcellana, epoxi, etc El corrent elèctric passa pels braços conductors Aquests braços són mòbils, generalment giratoris, de manera que en moure's, accionats per un dispositiu de maniobra, deixen de fer contacte i hi resta un espai d’aire que separa una part de la línia o de la installació És preceptiu,…

Sabater, intervingué activament en el moviment internacionalista de 1869-74 assistí als congressos de Saragossa i de Còrdova de la Federació Regional Espanyola de l’AIT el 1872, fou aliancista i actuà com a secretari general de la Unió d’Obrers del Calçat, a més de figurar el 1873 en el comitè de la federació local barcelonina Posteriorment evolucionà cap a un sindicalisme reformista i participà en la reorganització del Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona, el 1876, i en la creació, el 1881, de l’Ateneu Obrer, continuador de l’Ateneu Català de la Classe Obrera A partir del…

Estudià medicina, matemàtiques i filosofia a Pèrgam, Esmirna, Corint i Alexandria Residí a Roma i a Pèrgam, ensenyant i practicant Féu estudis anatòmics, especialment ossis, sobre animals i els referí a l’home, i en fisiologia observà la secreció urinària dels ronyons Manifestà que la llei natural ho governa tot, i que el principi bàsic de la vida és un pneuma, extret del pneuma universal mitjançant la respiració, que separà en tres parts animal, radicada al cervell, vital, radicada al cor, i natural, radicada al fetge i a les venes La seva producció literària és immensa ell mateix enumera…

Estudià medicina a Basilea i psiquiatria a Zuric Posteriorment collaborà amb Freud, fins que, per divergències teòriques, se'n separà Després de viatjar molt, ensenyà a Zuric i a Basilea Les seves aportacions principals en el camp de la psicologia profunda són la relació de la libido no pas amb la sexualitat sinó amb el conjunt de l’energia vital de la psique la distinció entre l’inconscient individual i el collectiu, aquest últim integrat per una sèrie de forces imperceptibles, comunes a tots els pobles de tots els temps, que es manifesten, en certes condicions psíquiques, d’una manera…

Situació Restes d’aquesta antiga casa forta propera al coll d’Orsièras ECSA - J Bolòs Les restes de la casa forta són situades a 980 m d’altitud, sobre un petita elevació, al costat del prat que s’estén pel coll d’Orsièras, que separa les valls de la conca de la Bolzana de les valls de la conca de l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 44′06″ N - Long 2° 18′39″ E Si seguim la carretera que va de Montfort cap a Rebolhet i Sornian, passarem pel coll d’Orsièras Poc més avall, a la banda nord, hi ha una granja de bestiar boví, situada al capdavall d’uns prats La construcció més…