Resultats de la cerca

A requesta de Šéšet ben Iṣḥaq ben Yosef Benvenist, de Barcelona, escriví en aquesta ciutat un comentari a un capítol de la Mišnà La seva obra principal és l' Iṭṭur Soferim , compilació i explicació dels preceptes rituals jueus, d’àmplia influència entre els casuistes posteriors

Per la seva caritat envers un cavaller lorenès, ferit de mort a Girona 1467, obtingué de l’enemic de poder treure 1468 de la ciutat de Girona, assetjada pels angevins, tots els béns El 1474 defensà heroicament Canet de Rosselló contra les tropes franceses

Format a Sant Carles Professor de belles arts a Sevilla 1854, hi dirigí la restauració de la important façana plateresca de la casa de la ciutat i hi fou acadèmic Féu, entre altres obres, l' Allegoria monumental de la façana del Teatre Principal de València

Deixeble de Manuel Corcelles  És autor del coronament de la casa de la ciutat de Lleida 1868 i de diversos retrats, entre els quals els del general O'Donnell presentat a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1870 i el de Maximilià I

Conegut literàriament com a Josep Sou , ha publicat De ciutat 1987, Pols de fenedura 1989, L’estança 1992, L’enigmàtic valor de la ics 1993, Anfracte 1995, En la duna 1997, Concert d’aigua 1998 i Conreus de l’horitzó 2000, entre d’altres

El context València, BEspinalt, 1786-89 BC El segle XVIII representa per a la majoria de regions europees una clara inflexió històrica en descabdellar-se una sèrie de transformacions que comportaren la fi de l’antic règim A Catalunya la consciència sobre la singularitat d’aquest segle va ser particularment viva D’una banda, la centúria s’inicià amb una discontinuïtat institucional i política dramàtica, un canvi clau després d’una llarga etapa de permanència, amb agudes repercussions sobre el món urbà De l’altra, finalitzà amb un creixement sense precedents, força general a les diverses…

Situació Una fotografia del començament del segle XX en la qual hom pot veure encara una part de l’antiga fortificació Procedent de JM Pericas, cedida per A Pladevall L’accés al castell és el mateix que indiquem per a la situació del monestir de Sant Pere de Casserres i es troba uns 2 km abans d’arribar al cenobi Aquest castell figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full, 37-13 332 x 45,8 —y 49,5 31 TDG 458495 JVV Història El castell de Casserres es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Roda, de la qual devia ser un puntal ferm en l’estructura defensiva del terme de…

El 1401 Martí I de Catalunya-Aragó dotà la ciutat d’un estudi de medicina i arts amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, que funcionà d’una manera autònoma durant tot el segle No fou fins el 1450 —en part per l’oposició de l’ Estudi General de Lleida i en part pel recel dels consellers davant els perills inherents a tota concentració d’estudiants— que Alfons IV concedí l’autorització per a l’establiment d’un estudi general, privilegi ratificat per butlla de Nicolau V el mateix any, però que fou revocat poc després a instàncies del cardenal i bisbe de Lleida Antoni Cerdà El 1488…

Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència dels valencians a les corts…

Els avalots del dia de Corpus a Barcelona 1640 Amb el títol Un Corpus de Sangre o los fueros de Cataluña , novella publicada el 1858, l’escriptor i polític Manel Angelón evocava la revolta protagonitzada a Barcelona del 7 al 9 de juny de 1640 Els aldarulls, protagonitzats pels segadors forasters i la menestralia de la ciutat, acabaren amb la vida del virrei, el comte de Santa Coloma —Dalmau de Queralt—, i representaren el punt més àlgid de la revolta social contra els tercios iniciada al final del mes d’abril d’aquell mateix any Fins al segle XIX, però, mai no s’havia emprat aquest nom per…