Situació
Una fotografia del començament del segle XX en la qual hom pot veure encara una part de l’antiga fortificació.
Procedent de J.M. Pericas, cedida per A. Pladevall
L’accés al castell és el mateix que indiquem per a la situació del monestir de Sant Pere de Casserres i es troba uns 2 km abans d’arribar al cenobi.
Aquest castell figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 1:50.000, full, 37-13 (332): x 45,8 —y 49,5 (31 TDG 458495). (JVV)
Història
El castell de Casserres es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Roda, de la qual devia ser un puntal ferm en l’estructura defensiva del terme de la ciutat. En desintegrar-se el terme de la ciutat de Roda, el castell de Casserres adquirí un terme propi, el qual sobrepassava l’estreta península que forma un dels meandres que fa el riu Ter en aquest sector, estenent-se per l’antiga parròquia de Sant Vicenç sa Riera o de Casserres, anegada pel pantà de Sau, i pertanyent al municipi de Santa Maria de Corcó.
S’ha volgut identificar aquest castell amb el castell de Casserres, que vers el 798 Lluís el Piadós manà que es fortifiqués juntament amb el de Cardona, mentre que la ciutat d’Osona havia de ser repoblada. Actualment, hi ha tendència a considerar que té més probabilitats la població de Casserres del Berguedà que no pas Casserres d’Osona, ja que Cardona i Casserres del Berguedà devien formar una línia defensiva més lògica que no que la segona fortalesa fos a Osona i en un lloc no gaire escaient. Menys credibilitat tenen encara algunes notícies sobre una fortificació del lloc per Lluís el Piadós i la dedicació de l’església de Sant Pere per aquest rei, la qual cosa deu tractar-se d’una ampliació de la primera notícia.
La primera notícia fidedigna de l’existència del castell i del seu terme és de l’any 898, quan un matrimoni format per Martí i Algerada vengueren una casa amb terres situada al comtat d’Osona, als confins de Casserres (Castroserras), al terme de la vila de Careracs, i un camp situat a Vila-seca.
El domini del castell pertanyia als comtes de Barcelona, encara que per la poca entitat territorial no apareix en els actes feudals. Els feudataris del castell de Casserres foren els vescomtes d’Osona-Cardona, que devien posseir el castell almenys des del final del segle X o principi de l’XI, ja que la família disposava com a feu comtal dels termes de Savassona, Tavertet, Rupit i Fornils, tots situats pels contorns de Casserres.
Quan els vescomtes d’Osona-Cardona a partir del 1006 anaren dotant la primitiva església de Sant Pere de Casserres per convertir-la en un monestir benedictí, degueren traspassar-hi els seus drets sobre el domini del castell de Casserres. Així els abats, primerament, i els priors a partir del 1079, quan el monestir fou unit a Cluny, exerciren el domini del terme del castell com a senyors feudals, tenint el domini alodial i podent posar multes fins a cinc sous. La resta de la jurisdicció corresponia al rei, que l’exercia a través del veguer d’Osona.
Serà el 1356, al moment de la creació del comtat d’Osona, quan el castell de Casserres reapareix amb entitat pròpia per a formar part dels castells amb què el rei Pere el Cerimoniós volia premiar Bernat III de Cabrera, però el rei posava la condició que havia de ser enderrocat abans d’un any juntament amb molts d’altres.
És difícil saber si aquesta ordre es complí, i encara que no s’hagi conservat l’edifici del castell, potser ja feia temps que no existia, substituït per la muralla de defensa a la part més septentrional de la península, que és l’únic element conservat.
El domini dels Cabrera com a comtes d’Osona sobre el terme del castell de Casserres durà fins el 1364, quan el mateix rei Pere el Cerimoniós confiscà el comtat osonenc, però el rei el 1372 restituí diversos castells a la família Cabrera, entre els quals figurava el de Casserres, i continuaren exercint el domini del castell a través d’un batlle anomenat pels Cabrera.
Durant la guerra civil entre la Generalitat i el rei Joan II, el castell de Casserres tornà a adquirir un cert protagonisme. Per una banda, el juliol del 1463, els consellers de la ciutat de Vic instaren el prior de Casserres que abandonés la fortalesa que construïa i es recollís amb tota la seva gent dins les muralles de Vic, si bé el prior s’hi negà i ordenà els seus homes de recollir-se al monestir, però el setembre del mateix any 1463, Casserres havia caigut en mans de les forces remences manades per Bernat Guillem d’Alta-riba, que s’hi instal·laren fins que les forces de la ciutat de Vic els expulsaren. Al final de la guerra, el 1472, el castell de Casserres es trobava enderrocat, segurament a causa de la impossibilitat de defensar amb homes tots els castells de la zona contra les tropes remences. (APF-ABC)
Castell
Tot i que és ben documentada l’existència del castell de Casserres, la ubicació del seu edifici ens és avui difícil, a causa, possiblement, de la seva destrucció en època medieval. El que sí que s’ha conservat són els vestigis d’una fortificació, que hom ha relacionat amb el castell. Potser es tracta de la muralla que, igual com a la ciutat de Roda, tancava el meandre i protegia a la vegada el castell i el monestir.
Un apunt fet per Josep M. Pericas al començament del segle XX dels vestigis de la muralla que hi ha damunt la península, dos quilòmetres abans d’arribar al monestir. Segons alguns es tracta d’un vestigi relacionat amb el castell.
Dibuix cedit per A. Pladevall
Hem pogut trobar una fotografia del començament del segle XX, la qual mostra una part interessant d’aquesta fortificació, amb un cos d’edifici robust i de planta quadrada, similar a una torre, la qual deixava veure un aparell fet amb pedres baixes i llargues, ben disposades en filades uniformes.
L’arquitecte Josep M. Pericas dibuixà un croquis del que pogué observar, també al començament del segle XX, d’aquesta fortificació. Avui, el poc que resta es troba uns 2 km abans d’arribar al monestir, a mà dreta i a tocar el camí, molt cobert per la vegetació. Una neteja prèvia i una campanya arqueològica podrien descobrir alguns detalls d’aquest element avui ple d’interrogants. (JVV)
Bibliografia
- Antoni Pladevall i Pere Català Roca: Castell de Casserres, a Els castells catalans, vol. IV, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1973, pàgs. 835-841.