Resultats de la cerca
Es mostren 7015 resultats
la Vall de Boí

Vista del poble de Boí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Ribagorça, situat a la zona axial pirinenca.
Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…
Les portades de Santa Maria o de la Seu Vella de Lleida
Art romànic
Introducció La decoració de les portades del transsepte, obertes a les façanes respectives, respon a les primeres campanyes de la construcció de la Seu Vella, situades a les primeres dècades del segle XIII Tot i les diferències d’estructura interna i de la quantitat d’escultura, les portades de Sant Berenguer i de l’Anunciata són dos conjunts que cal associar entre si i que hem de separar clarament de la resta d’escultura de la seu En aquest sentit, interessa especialment remarcar la diferència respecte de les altres portades la dels Fillols i les dels peus, les quals s’inscriuen en la línia…
Santa Maria d’Ovarra (Beranui)
Art romànic
Situació Bonic emplaçament d’aquest antic cenobi, a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena ECSA - JBolòs Vista del conjunt format per les ruïnes del palau del prior —del segle XVI—, l’església monacal, la capella de Sant Pau i la moderna casa d’acolliment ECSA - JAAdell L’antic monestir benedictí de Santa Maria d’Ovarra és situat justament a la sortida del congost de Gavarret o d’Ovarra, a la riba esquerra de l’Isàvena Ovarra es troba al fons d’una impressionant clotada Mapa 32-10 213 Situació 31TCG024968 Avui el conjunt monàstic amb la basílica de…
L’escultura de Santa Maria (Tarragona)
Art romànic
A la façana principal hem de consignar les dues portades laterals amb les respectives rosasses que flanquegen la porta central, ja pertanyent al gòtic Portada de l’Epístola La portada de l'Epístola, una de les dues portes romàniques de les naus laterals que s’obren a la façana de ponent, a banda i banda de la porta principal, gòtica F Tur Es tracta d’una porta de marbre blanc, que posseeix un timpà estructurat en dues peces superposades i una llinda trencada i fixada a l’anterior per mitjà d’una grapa, desproveïdes de decoració A les arquivoltes es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una…
Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Historiografia catalana
Institució museística descentralitzada, constituïda per una seu central i per diversos museus i llocs d’interès del patrimoni científic, tècnic i/o industrial de Catalunya que fou inaugurada el 12 d’abril de 1984.
Desenvolupament enciclopèdic La Llei de museus de 2 de novembre de 1990 constituí el mNACTEC com a entitat autònoma i el declarà museu nacional Entre els assessors del Museu hi ha historiadors com Santiago Riera i Tuèbols, Jordi Maluquer de Motes i Jordi Nadal i Oller Eusebi Casanellas i Rahola n’ha estat el director des de la seva inauguració Casanellas és enginyer industrial i estudià també ciències socials i medi ambient a la Universitat d’Indiana Entre el 1997 i el 1999 fou vicepresident de The International Conference for the Conservation of Industrial Heritage TICCIH i n’és el seu…
música popular de l’Amèrica anglòfona
Música
Música tradicional dels territoris d’Amèrica colonitzats pels anglesos, que corresponen, entre d’altres, als actuals Estats Units, el Canadà (excepte el Quebec) i Jamaica.
La cultura actual de l’Amèrica del Nord és fonamentalment europea, majoritàriament anglosaxona, malgrat que també rebé influència d’altres països, entre ells Espanya i França, i de cultures no occidentals, com l’africana o l’ameríndia La música americana, però, presenta una considerable homogeneïtzació, que ha estat la font d’importants estils, com ara el country , el jazz , el blues , el gòspel o el rock Country Aparegué els anys trenta i quaranta, provinent de la música del sud rural dels Estats Units, i dels emigrants que es traslladaren a les grans ciutats Segons els etnomusicòlegs,…
sardana

Ballada de sardanes
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…
any civil
Cronologia
El format per un nombre enter de dies civils: 365 si és comú,
o 366 si és de traspàs,
i que, regulat amb l’any tròpic, és d’ús social general.
L’any civil és dividit en 12 mesos i legalment comença el dia 1 del mes de gener i acaba el dia 31 del mes de desembre L’existència de l’any civil com a període diferent de l’any astronòmic obeeix al fet que aquest no pot ésser pres com a unitat de temps de la vida civil, per tal com no enclou un nombre enter de dies Com que la vida social es regeix pels moviments aparents del Sol, els dies civils dia solar mitjà en ésser iguals solucionen el problema de la correspondència amb el moviment diürn aparent del Sol Però cal, a més, fer coincidir, tant com sigui possible, l’any tròpic amb el civil…
dibuix
Jove Bacus, dibuix del déu Bacus realitzat per Rafael (1483-1520)
© Corel Professional Photos
Art
Conjunt de formes representades damunt una superfície —generalment de paper— mitjançant línies o taques, generalment d’un sol color.
L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…
sal comuna

Sal comuna
© Fototeca.cat
Alimentació
Clorur sòdic en condicions d’ésser emprat en alimentació.
Composició i utilització de la sal Procedeix de la sal gemma, triturada, mòlta i purificada mitjançant rentatge o dissolució i ulterior cristallització Sol contenir fins a un 3% d’aigua i petites proporcions 2,5% d’altres sals clorurs i sulfats càlcics, magnèsics i sòdics També té indicis de bromurs, iodurs, liti i bor La sal és higroscòpica per les sals magnèsiques i hom hi pot afegir antiaglomerants o dessecants, com silicats, ferrocianurs o fosfats càlcics o magnèsics, per evitar que s’agrumolli i es faci feixuga És emprada com a condiment per als aliments, bé que des del punt de vista…