Resultats de la cerca
Es mostren 6002 resultats
L’epíleg del taller de Lluís Borrassà: Pere Sarreal, Jaume Cabrera i Mateu Ortoneda
Art gòtic
La consideració del que va succeir al taller de Lluís Borrassà a partir del traspàs de l’artista no es pot limitar a creure que es va produir una simple dispersió dels seus components vers els tallers d’altres pintors Aquesta possibilitat, si bé va ser certa de manera parcial, no exclou la versemblança d’un possible intent de fer continuar el taller És oportú recordar aquí els acords entre la vídua de Bernat Martorell i el seu fill Bernat amb el pintor Miquel Nadal i, posteriorment, amb Pere Garcia de Benavarri, fets amb la finalitat de mantenir el nivell de contractació del taller de l’…
Els armaris
Art gòtic
Miracle dels sants Cosme i Damià Escena d’un retaule dedicat a aquests sants procedent de Santpedor, obra del darrer quart del segle XIV relacionada amb el Mestre de Rubió S’hi pot apreciar clarament un armari encastat amb lleixa central i portes ©Museu Episcopal de Vic – JMDíaz Junt amb les caixes i els cofres, els armaris són, amb tota seguretat, el conjunt més interessant de mobiliari de grans dimensions del període que s’ha conservat fins a l’actualitat I malgrat que aquestes peces són armaris exempts d’àmbit religiós, també n’hi havia d’àmbit domèstic Els exemplars exempts eren minoria i…
Francesc Giginta, abat de Santa Maria d'Amer (1566-1569)
El 22 de juliol de l’any 1566, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Giginta a 1536 – 1579, abat de Santa Maria d’Amer diputat militar Francesc de Calders i de Girona, senyor de Santa Fe diputat reial Miquel d’Oms i Queralbs, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Gaspar de Queralt, canonge de la Seu d’Urgell diputat reial Jeroni Cortit, senyor de la Morana diputat reial Miquel Ferrer, ciutadà de Lleida El diputat eclesiàstic Francesc Giginta fou abat de Santa Maria d’Amer durant quaranta-tres anys 1536-79 Estava emparentat…
Sobre museus
Durant els darrers vint anys el món dels museus ha canviat radicalment L’abandó institucional en el qual estaven submergides la major part de totes aquestes institucions que seguien encara la línia del segle XIX, sobretot a Europa, ha deixat pas a una activitat frenètica condicionada per un èxit que s’ha estès també a les grans exposicions Cada mes s’inauguren nous museus en què les obres exposades passen a segon pla enfront de la mediatització dels arquitectes Països, ciutats, fundacions, colleccionistes, tothom vol lluir un museu amb una arquitectura impactant Els polítics, sobretot, s’han…
Projectes ornitològics i voluntariat
L’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 és un projecte que ha dut a terme l’Institut Català d’Ornitologia ICO, amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de l’Obra Social de Caixa Catalunya, i que ha estat possible gràcies a la participació de més de 500 collaboradors, cosa que representa un destacat impuls per a l’anomenada ciència de la ciutadania a Catalunya Els darrers vint anys l’ornitologia ha experimentat un interès creixent, tant des d’un punt de vista del lleure com de la feina que desenvolupen els professionals que treballen en la conservació de la…
Valentí Montoliu
Art gòtic
Si es considera que la primera notícia de l’activitat professional del pintor tarragoní Valentí Montoliu data del 1433, que vers el 1439 ja estava casat, que el seu fill gran va néixer cap al 1440, i que la darrera notícia referent a ell és del 1469, es pot suposar que el pintor havia nascut vers el primer decenni del segle XV El seu destí quedà lligat a la població de Sant Mateu Baix Maestrat des del seu enllaç amb Caterina, que era filla d’un botiguer de Tarragona i d’Eulàlia Rossell, una dona originària de Sant Mateu i amb forts lligams familiars amb aquella població Nicolau Ros, oncle d’…
EI marc històric del Pla de l’Estany
Art romànic
Antecedents Vista aèria del sector central del Pla de l’Estany amb la ciutat de Banyoles i l’estany que ha donat nom a la comarca Arxiu GEC La condició de conca lacustre del territori de Banyoles ha fet possible la conservació i l’abundància de troballes de restes òssies de la fauna del final del Terciari i del Quaternari Els jaciments paleontològics descoberts havien estat estanyols, indrets on accidentalment quedaren atrapats diferents animals que, recoberts d’argiles, s’hi van fossilitzar Banyoles passà a primer pla en el camp de la investigació de l’home prehistòric arran del descobriment…
Castell de Montsoriu (Arbúcies)
Art romànic
Situació Silueta del castell que va dominar gran part de la comarca i fou el centre de les possessions del vescomtat de Cabrera TAVISA Aquest castell és situat al cim d’un turó, als contraforts meridionals del Montseny S’hi albira la conca de la Tordera, per on passava la via de tradició romana que unia Barcelona amb Girona, i la vall d’Arbúcies, zona de nexe entre la Selva i la Plana de Vic Mapa 365M781 Situació 31TDG619259 De la carretera que uneix Breda i Arbúcies surt la carretera que va a Fogueres del Pla A uns 2 km neix, a mà dreta, una pista en força mal estat que porta o bé sota el…
Sant Pere Cercada (Santa Coloma de Farners)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt format per l’església i les cases refetes sobre l’antic priorat de canonges augustlnians TAVISA L’església de l’antic cenobi augustinià, en bona part arruïnat, es troba a l’extrem nord-est del terme municipal de Santa Coloma de Farners Mapa 333M781 Situació 31TDG676318 Es troba a 11 km de Santa Coloma de Farners en direcció de ponent, vuit d’ells per la bona carretera de muntanya que enllaça Santa Coloma de Farners amb Sant Feliu de Buixalleu, per sota el castell i l’ermita de Farners Un parell de quilòmetres més amunt del trencall del castell i l’ermita surt…
Sant Martí de Maçanet de Cabrenys
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis, de mur llis, bé que amb la seva part superior ressaltada per una seqüència d’arcuacions cegues, damunt les quals hi ha un fris de dents de serra F Tur L’església de Sant Martí és el temple parroquial del municipi de Maçanet de Cabrenys, situat a 370 m d’altitud, a la confluència de dues valls afluents al riu d’Arnera, que baixen del puig de les Salines i del roc de Frausa, les valls de les rieres d’Ardenya i de Frausa La vila era fortificada, i a la part més alta del nucli antic, a la rodalia de l’església, hi ha…