Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
Els constructors i els promotors d'esglésies i castells
Art romànic
Vista aèria del castell de Saldes, que originà als seus peus la població entorn de l’e’glésia parroquial de Sant Martí ECSA - J Pagans En examinar la repercussió de l’art romànic en la societat que el creà i admirà, cal cercar unes fonts diferents de les habituals Ni les restes d’esglésies i castells —per esmentar ara només els monuments més rellevants—, ni els vestigis arqueològics són suficientment explícits per si mateixos, per a un estudi de la incidència social del romànic a Catalunya Hom pot examinar, com va fer Anton M Vilarrúbias en investigar el romànic del priorat de Santa Maria de…
Les lamiàcies o labiades
Labiades 1 Menta Mentha suaveolens detall d’una flor x 3 2 Camedris Teucrium chamaedrys detall d’una flor amb la corolla formada per un sol llavi x 3 3 Stachys ocymastrum a aspecte de la planta, de fulles basals peciolades i les superiors sèssils x 0,5 b corolla bilabiada, de llavi superior pla i profundament emarginat x 2 4 Malrubí negre Ballota nigra subespècie foetida a aspecte de la planta x 0,5 b flor bilabiada, amb el llavi superior lleument emarginat i els estams exserts x 2 5 Tàrrec Salvia verbenaca a detall d’una flor de calze i corolla bilabiats x 3 b calze seccionat per a…
1598-1621: Catalunya a l'època de Rocaguinarda
El regnat de Felip III de Castella Felip II de Catalunya-Aragó va durar vint-i-tres anys 1598-1621, però no va coincidir exactament amb set canvis de consistori de la Generalitat El primer canvi de diputats i oïdors va tenir lloc el 1599, el mateix any de la celebració de la Cort El nou monarca va arribar a Barcelona el 14 de maig de 1599 En principi, la Cort va ser aparentment positiva Va ser-ho sobre la concessió d’honors, títols de noblesa, cavallers i ciutadans honrats, amb la consegüent repercussió sobre la composició del Braç Militar, que precisament va assolir una organització…
Polònia

Estat
Estat de l’Europa central, limitat per la mar Bàltica al N, l’enclavament rus de Kaliningrad i Lituània al N, Bielorússia i Ucraïna a l’E, Eslovàquia i Txèquia al S i Alemanya a l’W; la capital és Varsòvia.
La geografia física Més del 90% del territori de Polònia és format per planes i només hi ha muntanyes al S Al llarg del litoral bàltic s’estenen planes compostes essencialment de sediments marítims i alluvions més al sud es troba un cinyell de turons glacials de fins a 329 m d’altitud Wieżyca Una extensa zona al centre de Polònia és ocupada per planes estratificades Gran Polònia, Masòvia i Podlàquia, i al sud hi ha una zona d’elevacions asimètriques, de 300-600 m d’altitud, desmembrades per rius i barrancs Silèsia, Petita Polònia i Lublín Al llarg de la frontera meridional s’estenen els…
el Soleràs
el Soleràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal del Soleràs, de 12,23 km 2 , s’estén al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma garriguenca, en un paisatge ondulat, replanat per bancals, on s’alternen els conreus i les terres per al bestiar El terme limita amb els Torms SE, l’Albagés E, el Cogul NE, Granyena de les Garrigues NW i la Granadella SW Travessa el terme en direcció SE-NW la Vall Major o riera de Juncosa, que passa pel N del poble del Soleràs, únic nucli de població del municipi, a prop del qual la riera de Sisaltes desguassa a la Vall Major Més al N es…
Siurana de Prades
Vista aèria de Siurana de Prades amb el castell, en primer terme
© Fototeca.cat
Poble
Poble (737 m alt.) del municipi de Cornudella de Montsant (Priorat).
Situació i presentació Enlairat en una cinglera de roca calcària del Triàsic mitjà, suportada per un basament del Triàsic inferior, dominat per l’esquerra el riu de Siurana i, per la dreta, el torrent d’Estopinyà, a l’extrem SW de la línia principal de les muntanyes de Prades S'hi accedeix per camins de grau, llevat del de Prades, i la nova via oberta des de Cornudella ha deteriorat part de la bellesa del paratge Es destaquen el penya-segat dit del Salt de la Reina Mora i la Trona, gran dosser suspès a mig cingle La població sempre ha estat escassa, i ara es troba en vies de total…
Sant Llorenç d’Hortons
Sant Llorenç d’Hortons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi de Sant Llorenç d’Hortons té una extensió de 19,73 km 2 i limita, al N i a l’E, amb Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat, al S amb Gelida i Sant Sadurní d’Anoia i al NW amb Masquefa Anoia És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb l’Anoia i el Baix Llobregat, emplaçat a la banda esquerra de l’Anoia, sobre terrenys miocènics fortament erosionats, que configuren un territori suaument ondulat Les cotes més altes 283 m corresponen a l’extrem més septentrional del terme, al límit amb Sant Esteve Sesrovires El terme és drenat…
Sant Feliu de Buixalleu

Vista del petit nucli de Sant Feliu de Buixalleu (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva situat al sector sud-occidental de la comarca.
Situació i presentació Limita amb els municipis de Riells i Viabrea i Breda SW, Arbúcies NW i N, Santa Coloma de Farners N, Riudarenes NE, Maçanes E, Hostalric SE, Fogars de la Selva S i Sant Celoni SW, aquest últim de la comarca del Vallès Oriental El territori és muntanyós, especialment al sector septentrional, situat als contraforts dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, d’alzines sureres, de pins i de castanyers El terme s’estén al marge esquerre de la Tordera, que en forma el límit meridional, i comprèn la vall baixa de la riera d’Arbúcies…
Santa Llogaia d’Àlguema

Vista general de Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Santa Llogaia d’Àlguema, d’una extensió de 1,93 km 2 , és situat a la part occidental de la plana empordanesa, a la dreta del Manol, que fa, en part, de límit septentrional amb el municipi de Vilafant El terme és drenat, a més, per la riera d’Àlguema, que conflueix per la dreta al Manol, a l’extrem nord-oriental del municipi tributari d’aquesta riera és el Rec Madral Vers llevant, el traçat de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, de la qual surt un ramal que porta al poble, separa el terme del de Vilamalla i del Far d’Empordà Al costat sud…
Santa Cecília de Montserrat

Església de Santa Cecília de Montserrat
© Xevi Varela
Abadia
Antiga abadia benedictina del municipi de Marganell (Bages) —que al segle XIX prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat—, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l’antic castell Marro, sota l’espadat de Sant Jeroni: La parròquia de Marganell fou donada al monestir pel bisbe de Vic el 1143.
L’edifici La datació de l’església és una qüestió força polèmica La majoria d’estudiosos opina que no queda res de l’església preromànica consagrada l’any 957, i que, per tant, es tracta d’un edifici del segle XI totalment romànic Tanmateix, alguns experts creuen que el cos de les naus podria correspondre al temple del segle X L’església té planta basilical, amb tres naus capçades a l’est per absis de planta semicircular La peculiaritat de la planta d’aquest edifici consisteix en la major llargària de la nau central, que es perllonga cap a l’oest La cobertura de les naus consisteix en voltes…