Resultats de la cerca

La institució pren aquest nom pel fet d’estar installada al palau de la Paeria, l’antiga casa del paer en cap alcalde, l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica de la ciutat de Lleida Allà es custodien uns dos-cents metres lineals de documentació, els quals es troben a l’abast dels investigadors mitjançant una sala de consulta que té una capacitat per a quinze persones La documentació dipositada, reflex de les funcions desenvolupades per la municipalitat des de mitjan s XII fins al s XX, és dividida en quatre classes o tipologies documentals els Pergamins, els Llibres…

Vida i obra El 1964 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou alumne, entre d’altres, de Joan Reglà, José María Jover, Miquel Tarradell, Emili Giralt, Antonio López i Miquel Dolç El 1966 obtingué el premi extraordinari de llicenciatura Fou becari d’investigació al Departament d’Història Moderna de la UV dirigit per Reglà on, posteriorment i fins el 1972, fou professor ajudant i adjunt interí d’història moderna En 1968-71 exercí el càrrec de director del Collegi Major Lluís Vives de la UV Defensà 1971 la tesi Valencia bajo Carlos II Bandolerismo, reivindicaciones…

Vida i obra Des del plantejament que l’economia havia d’estar al servei de la societat, fou un dels principals impulsors de la producció intellectual sobre l’economia catalana Però, sobretot, destacà per la seva visió pragmàtica i internacional, que permeten considerar-lo un dels millors economistes del s XX a l’Estat espanyol Format a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre…

Vida i obra Especialista en l’estudi de les aigües continentals, també feu aportacions sobre la història del seu aprofitament econòmic i sobre la història de les ciències naturals Aquest interès li provingué del magisteri que exercí sobre ell Celso Arévalo Carretero, catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic, quan era estudiant de batxillerat Arévalo havia fundat el 1912 el Laboratori d’Hidrobiologia Espanyola, destinat a convertir-se en el primer centre a tot l’Estat dedicat a la investigació de les aigües continentals Pardo fou un dels alumnes que ajudà Arévalo en les…

Vida Rebé la seva formació musical del mestre Joan Genís Peris, i probablement també d’Ambrosi Cotes, a la catedral de València, on ingressà com a escolà de cant el 1594 A conseqüència del canvi de veu, el primer d’agost de 1596 abandonà la capella de música El 1605 fou nomenat mestre de capella de Lleida, i tres anys més tard retornà a València, on li fou conferit el càrrec de tinent de mestre de la capella de música del Collegi del Patriarca o del Corpus Christi Mestre de capella de la catedral de València des del 1613, el 1618 obtingué el càrrec de vicemestre de la capella reial de Madrid…

De família modestíssima, destacà aviat per la seva aptitud musical i fou enviat a Milà, on es formà amb VLavigna Cap de la banda municipal de Bussetto 1836-39, pogué estrenar l’òpera Oberto, conte di San Bonifacio 1839 amb èxit a la Scala de Milà, però fracassà amb l’òpera còmica Un giorno di regno 1840 fou escrita quan estava a punt de perdre, a causa d’una malaltia, la muller i dos fills Reféu, però, el seu prestigi amb Nabucco 1842, en la qual emprà el tema del captiveri jueu a Babilònia com a allusió a la Itàlia del seu temps, dividida i dominada el públic italià veié en el…

Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del Sant Ofici de la…

Situació Aspecte de l’església des del costat nord-est, amb l’absis del segle XII ECSA-E Pablo L’església parroquial de Sant Pere és situada al nucli urbà de l’Ametlla, envoltada per l’antic cementiri del poble al nord i l’est i amb l’antiga rectoria adossada al mur sud Mapa 34-15 390 Situació 31TCG535043 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia precedent XSB Història L’església de Sant Pere de l’Ametlla consta per primera vegada en les relacions de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, amb el nom d’Amenla Cal esperar el segle XIII per a tenir…

Situació Vista des del costat sud-est d’aquest edifici característic del romànic avançat ECSA - J Ponsich Es troba al sud-est del terme de Sureda, a la vall de Sant Martí És ara l’església del veïnat de la Vall Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 33,6” N - Long 2° 59’ 49,8” E Per a arribar-hi, cal prendre la carretera que remunta la riba esquerra de la vall de la Maçana, fins a arribar al veïnat de la Vall PP Història Segons el precepte de Lluís el Piadós per a Sant Andreu de Sureda del 823, els primers monjos fundadors del monestir —vinguts probablement d’Espanya— es degueren installar d’…

Planta de les estructures arquitectòniques localitzades a la plaça, on destaca la important columnata que formava part d’un edifici públic del segle V Els dipòsits són anteriors a la construcció de l’esmentada columnata PM Berges Dins de l’urbanisme conegut de la part alta de Tarragona durant l’època altimperial, la plaça Rovellat es troba situada dins d’un espai delimitat per la muralla republicana tardana que tancava la ciutat per la banda est i les estructures de tancament del recinte identificat com la plaça de representació del fòrum provincial de Tàrraco, construït en època flàvia No hi…