Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
vall de Lliterola
Vall
Vall de la Ribagorça, a la vall de Benasc, afluent per la dreta de l’Éssera davant els banys de Benasc, que davalla de la línia de crestes que la separa de Comenge, entre el pic Perdiguero (3 221 m alt.) i els pics de Cabrioles (3 119 m alt.), fesa pel coll de Lliterola (3 052 m alt.).
Al vessant meridional s’estén la gelera de Lliterola , que alimenta l' estany de Lliterola , l’emissari del qual és el torrent de Lliterola
tórtora turca

Tórtora turca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 30 cm, que és de color castany pàl·lid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vinós clar al cap i a les parts inferiors, i té mig collar negre a la part posterior del coll.
Habita prop de les poblacions, originàriament al SE d’Europa i el NE d’Àfrica, però s’ha anat estenent i actualment és comú a tota l’Europa oriental i central, fins al N d’Itàlia i el S de França La primera citació als Països Catalans data del 1970, que fou observada al Pirineu central
tiroide
Anatomia animal
Cartílag de la laringe unit a l’os hiode i al cartílag cricoide per lligaments elàstics, format per dues plaques quadrilàteres que s’uneixen a la línia mitjana en forma d’angle díedre, més o menys prominent segons el sexe, l’edat o l’individu i que correspon a la prominència coneguda amb el nom de nou del coll
.
turó de Castelltallat
Cim
Cim (1 274 m) de la serralada que separa la vall de Sant Joan de la conca del Ter de les valls de Bianya i de Ridaura que formen part de la conca del fluvià, el qual enllaça amb la serra de Capsacosta pel coll de Collabàs, i amb la de puig Estela, per la collada de Sentigosa.
Ral
Ral
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Capcir, estès a la part baixa de la vall, des dels vessants sud-occidentals del massís de Madres del pic de l’Ós (2 341 m alt al coll de Censà, límit amb el Conflent) fins al curs de l’Aude, límit occidental del terme, que en aquest indret forma el pantà de Puigbalador.
Els vessants muntanyosos són boscats La zona conreada és escassa, i és formada bàsicament per prats i pastures Bestiar boví i oví Les activitats turístiques al Capcir han incidit poc en el municipi, que experimenta un greu procés de despoblament El poble ralensos 1 509 m alt, a la dreta de l’Aude, és davant l’aiguabarreig amb el riu de Lladura El terme inclou també el poble d' Odelló i l’antic lloc de Querramat
tènia de l’home
Zoologia
Platihelmint de la classe dels cestodes, de la família dels tènids, que presenta una doble corona de ganxos a l’escòlex, seguit d’un coll on proliferen, per intercalació, nous anells; pot contenir fins a 1 000 proglotis; els últims anells (els més vells) es van desprenent, plens d’ous, i s’alliberen amb els excrements.
Ingerits del sòl pels porcs, es converteixen en oncosferes i després en cisticercs L’home se n'infecta en ingerir carn de porc poc cuita l’escòlex es fixa a l’epiteli intestinal i origina la tènia adulta L’home pot ésser, també, hoste intermediari quan n'és infectat en menjar verdures crues i poc netes, on s’han fixat els ous llavors els cisticercs s’estableixen en centres nerviosos, als ulls, etc La tènia a l’intestí ocasiona sobretot trastorns gàstrics i nerviosos L’acció d’un antihelmíntic i un purgant salí l’elimina L’escòlex pot regenerar tot l’estròbil de 2 a 8 m en un parell de mesos
periquito

Periquitos
© Aurore Esteban - Fotolia.com
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels psitaciformes
, de la família dels psitàcids, de 18 cm, de color verd, amb el cap groc, i que té les parts superiors fistonades transversalment de groc i negre, una taca blava vertical a cada galta, tres punts negres a banda i banda del coll i la cua blau fosc llarga de 10 cm.
La cara del mascle és blava i la de la femella, marró Habita a Austràlia i és gregari i nòmada És molt estès com a ocell de gàbia i pot aprendre a imitar la veu humana Importat per primer cop el 1840 a Anglaterra, hom n'ha aconseguit, selectivament, una gran quantitat de colors i tons verds, grocs, blaus, blancs, etc
cinema català
Cinematografia
Cinema realitzat als Països Catalans.
Dels orígens al 1939 Aquest cinema, tanmateix, no ha aconseguit una autonomia i personalitat pròpies pel fet que des de l’aparició del sonor ha hagut d’emprar habitualment el castellà com a vehicle lingüístic i per les serioses dificultats trobades al llarg de la seva història El 1896 foren introduïts a Barcelona diversos aparells cinematogràfics —d’Edison, de W Paul, dels Lumière—, i les primeres filmacions foren realitzades per Fructuós Gelabert amb un aparell de fabricació pròpia, el 1897, seguides per obres de Francesc de P Tramullas, Segon de Chomon, Baltasar Abadal i d’altres La…
Sant Marçal del Montseny
Art romànic
Situació Vista de ponent de l’església de l’antic monestir M Anglada Petit priorat benedictí en una vall del Montseny J Tous L’església de Sant Marçal del Montseny, adossada a l’antiga casa del priorat, convertida en hostal, es troba a uns 1 100 m d’altitud, sota el coll del mateix nom, travessat per la carretera de Viladrau a Sant Celoni i prop del punt on coincideixen les comarques del Vallès Oriental, de l’Osona i de la Selva, o els municipis de Montseny, Viladrau i Arbúcies, a l’indret conegut com “la Taula dels Tres Bisbes”, perquè hi coincideixen també tres bisbats Mapa L37-14364…
El treball
L’art popular és, tal com ja s’ha repetit, una activitat creativa present en totes i cadascuna de les activitats humanes, i el treball és tota activitat productiva que transforma unes matèries primeres en productes de consum quotidià que faciliten la vida primària dels humans Hi ha dues característiques en l’ésser humà que ens interessa retenir en aquest capítol l’una és la capacitat per a la transmissió cultural i l’altra, que serveix de suport a aquesta, és la capacitat d’usar energia i de crear artefactes D’aquests artefactes, n’hi ha que serveixen als humans per protegir-se del medi,…