Resultats de la cerca

L’inici d’aquest moviment, bé que anterior a la Revolució Francesa, cal cercar-lo en els intents de creació, de primer, d’una federació oposada al centralisme de la Convenció revolucionària, i, més tard, en el desig d’una república federal enemiga de l’absolutisme jacobí, estesa de Lió a Bordeus Aquesta, però, no fou consolidada a causa de la defecció de la burgesia tolosana, que, durant els anys 1815-54, alhora que obtenia un ressorgiment econòmic, es deixà enlluernar per París, adoptà plenament la cultura francesa i s’allunyà de les forces populars, que manifestaven un ideal…

Vida Hi ha indicis per a creure que es formà al costat de Johannes Ockeghem Brumel apareix documentat per primer cop a partir del 1483 com a cantor de Notre-Dame de Chartres Tres anys més tard aconseguí un lloc com a mestre dels infants de cor de la catedral de Sant Pere, a Ginebra, càrrec que mantingué fins l’any 1492 El 1497 apareix com a canonge de la catedral de Laon Picardia L’any següent es feu càrrec de l’educació dels nens de l’escolania de Notre-Dame de París Diversos problemes l’allunyaren de la capital francesa i el portaren a Chambery, a la Savoia francesa, on treballà com a…

Vida De ben jove muntà una llanterna màgica amb un estereoscopi per visionar en 3D les cintes, que batejà amb el nom de Sistema de proyección sonora Visionfija Durant la dècada del 1920, estudià música, debutà com a actor infantil, formà part del grup La Vajilla secció de teatre de l’Orfeó de Sants i després dirigí peces teatrals 1932-35 El 1933 creà, amb Joan Casals i altres, el grup d’aficionats Cinemàtic Club Amateur, amb el qual realitzà alguns curts fins a la guerra Quan s’hagué acabat el tornà a impulsar amb el nom de Club Cinematográfico Artístico, si bé aviat entrà al camp…

Del 1728 al 1740 visqué a Chambéry sota la protecció de la baronessa de Warens, la qual influí en la seva conversió al catolicisme, bé que el 1754 tornà amb els calvinistes Preceptor a Lió, el 1742 arribà a París, on es relacionà amb els enciclopedistes i tingué cinc fills de Thérèse Lavasseur Es donà a conèixer amb l’obtenció del premi que l’Acadèmia de Dijon atorgà, el 1750, al seu Discours sur les sciences et les arts , en què refusava l’optimisme dels enciclopedistes, confiats en la força de progrés de la cultura, i afirmava que les arts i les ciències no sols no han…

El 1243 ingressà, contra la voluntat de la seva família, a l’orde de predicadors Deixeble d’Albert Magne a París i a Colònia 1245-48 i 1248-52, inicià després el seu ensenyament a París, que interrompé durant la seva estada a Itàlia 1259-68, al servei de la cúria pontifícia a partir del 1272 ensenyà a Nàpols Morí mentre era en camí per assistir al concili de Lió Canonitzat el 1323 i proclamat doctor de l’Església el 1567 i patró de les escoles catòliques el 1880, és el representant més característic de l’escolàstica És autor de nombroses obres filosòfiques, exegètiques i…

Fou el més prestigiós dels prelats illustrats que regentaren la diòcesi durant la segona meitat del s XVIII La seva personalitat és explicada per una fecunda etapa de formació a València Hi fou rector de la parròquia de Sant Bartomeu, ensems que el primer catedràtic de filosofia a la universitat —on havia estudiat—, mestre de patges de l’arquebisbe Andrés Mayoral i canonge magistral S'hi distingí per la facilitat i la qualitat de la seva predicació, per la seva contundent adhesió a uns principis mal anomenats jansenistes —en realitat, regalistes, rigoristes, i tendents a l’episcopalisme— i…

La fàbrica d’embotits de Vic en una postal del començament del segle XX Joan Torra encapçalarà una escissió de l’empresa establint fins i tot fàbrica nova La primera fàbrica d’embotits que utilitzarà el vapor, el 1882 o el 1883, serà l’empresa Torra i San, de Vic L’empresa ja tenia tradició El 1876 van rebre el títol de proveïdors de la casa reial espanyola Però aleshores la producció devia fer-se encara manualment o amb l’ajut de cavalleries La incorporació de les màquines de vapor fou conseqüència de la construcció d’una fàbrica nova, prop de l’estació de ferrocarril El terreny mesurava 75…

Fou d’una aferrissada oposició al general Prim De gran format, tingué èxit per les caricatures de doble pàgina, fetes per Tomàs Padró

Celebra anualment, des del 1975, una cimera, a la qual assisteixen els respectius caps d’estat o de govern dels membres fundadors Alemanya, els Estats Units, França, la Gran Bretanya, Itàlia i el Japó, més el Canadà, que s’hi afegí l’any següent Des del 1979 hi assisteixen també regularment el president de la Comissió Europea i el president de torn de la Unió Europea que a partir del 2010 fou succeït pel president del Consell Europeu També hi són presents, d’una manera no permanent, representants d’altres estats directament afectats pels temes de debat, com també les institucions financeres…

Una vista del conjunt exterior de l’església de Sant Serni de Llanera L Prat L’església de Sant Serni de Llanera es troba situada al costat sud-oriental d’aquest municipi, entre el riu de Llanera i el barranc de Bringués Mapa 329M781 Situació 31TCG727338 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà poc després del punt quilomètric 25 es troba un camí que mena a Ardèvol Al punt quilomètric 4, a mà esquerra, hi ha una pista senyalitzada que porta a l’església, on s’arriba després de recórrer 2 km Per entrar-hi cal demanar la clau a la casa veïna S’hi celebra culte esporàdicament CRP…