Resultats de la cerca
Es mostren 3108 resultats
Les urticàcies
Cannabàcies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica…
Fongs fitoparàsits i lluita biològica
Les plantes estan amenaçades per malalties, tant en els ecosistemes naturals com agraris Les plantes malaltes creixen i produeixen menys, tot mostrant diversos tipus de símptomes podridures, marciments, defoliacions, etc, que es poden manifestar en tota la planta o només en determinades parts, i sovint fins i tot arriben a morir Els agents que causen aquestes malalties són molt similars als que afecten els humans i els animals inclouen microorganismes i macroorganismes patogènics com virus, bacteris, fongs, protozous, nematodes, insectes i àcars, condicions ambientals desfavorables i la…
Lliçà de Vall
La gran torre de Can Coll de Lliçà de Vall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la plana de Granollers, de terres ondulades amb boscs de pins i prats.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall de la riera de Tenes Limita a septentrió amb el terme de Lliçà de Munt, a migdia amb Parets del Vallès i a llevant amb Granollers Per un petit sector, al límit sud-occidental, entronca amb Palau-solità i Plegamans, del Vallès Occidental, i amb l’enclavament de Vila-rosal, del terme de Parets del Vallès El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà de Vall, els barris de Xiol i les Casetes, les caseries del Pla de Lliçà, la Serra, el Sot de la Coma i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen les de Cantallops, el Sot dels…
rata cellarda

Rata cellarda
(CC-BY-SA-2.5) Christian "Asseus" Flach
Zoologia
Rosegador de la família dels glírids, d’uns 10-17 cm de llargada, amb la cua llarga i pilosa.
El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem És de costums nocturns i poc gregari Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia Habita als boscs de…
cel·la electroquímica
Química
Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica (en el qual cas hom l’anomena cel·la electrolítica, i l’operació en conjunt rep el nom d’electròlisi) o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament (i és anomenat aleshores pila o cèl·lula voltaica).
Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode els electrons…
forn baix
Tecnologia
Forn de cup de poca alçària (més o menys 1 m) que era emprat en l’extracció del ferro en el procediment de la farga catalana
.
Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi havia una sobrepressió d’aire deguda a l…
fecundació externa
Biologia
Medicina
Fecundació realitzada fora del si matern.
Hom extreu l’ovòcit per mitjà d’una laparoscòpia sota anestèsia general, i hom el diposita en un medi complet de cultiu a 37°C d’altra banda hom recull l’esperma masculí i posa en contacte els espermatozoides amb l’ovòcit durant unes hores per tal que s’esdevingui la fecundació Un cop realitzada, hom transfereix l’ou fecundat en un altre medi de cultiu, on comença la segmentació al cap d’unes 30 hores, i a les 48 hores ja hi ha 4 cèllules L’embrió en fase de blàstula és reimplantat en el si de la matriu via vaginal sense anestèsia i, si no és rebutjat, prossegueix el seu normal…
hidrofresadora
Construcció i obres públiques
Màquina utilitzada per a excavar en profunditat terrenys durs i roques, per a poder-hi construir murs verticals tipus pantalla de 63 a 120 cm de gruix.
És constituïda per una sèrie de rodes dentades disposades en dos eixos perpendiculars al pla del mur que es vol construir, les quals per rotació destrossen el terreny en petits fragments que, dissolts o en supensió a l’aigua, es bomben fins a l’exterior, on s’eliminen en l’anomenada planta de llots L’aigua també refrigera les rodes o freses disposades a la part baixa d’un xassís d’alçària variable de 5 a 15 m La hidrofresadora necessita d’uns equipaments auxiliars formats per la planta de llots on es recicla la bentonita, material utilitzat per a estabilitzar les parets de l’…
Raiverd
Esport general
Multicompetició esportiva per equips que se celebrà al Berguedà i comarques properes des del 1990 fins al 2000, i que es recuperà l’any 2018.
Durant una setmana, els equips participaven en una aventura esportiva per la muntanya que consistia a superar més de 400 km, 50 dels quals s’havien de fer amb canoa canadenca, 3 nedant, 300 més amb bicicleta i la resta caminant, corrent, fent barranquisme i escalant parets d’alçàries superiors als 100 m També hi havia una cursa d’orientació, una tirolina de 100 m, tir amb arc, espeleologia, proves nocturnes i d’altres especialitats que l’organització es reservava cada any fins a l’últim moment Els germans Nèstor i Nil Bohigas en foren els promotors En la prova, que aconseguí un…
Sant Julià del Congost (Sant Martí de Centelles)
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles No degué passar de capella rural La seva existència es documenta a partir de l’any 1007 en el testament d’Odesind, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera El culte no degué perdurar molt de temps, ja que al principi del segle XVIII el rector de Sant Pere de Valldaneu, parla, en la consueta que va redactar, d’una església de Sant Julià, considerant-la la gent com l’antiga església parroquial, si bé ell mateix no s’ho creu En aquest moment, el 1719, l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina