Resultats de la cerca
Es mostren 1883 resultats
clarí
Música
En l’orgue, joc de la família de la trompeta, però en la tessitura de 4'.
Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586 L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc Quan és a la mà…
clarí

Clarí de Claus barceloní de 1800-50 / 1 Embocadura /2 Tub acústic /3 Clau /4 Pavelló
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Intrument de vent-metall, semblant a la trompeta natural però més petit i de sons més aguts i penetrants.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna que pertany al grup de les trompetes naturals El so és generat per la vibració dels llavis contra una embocadura metàllica que generalment es pot separar del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de llautó o altres materials, de perforació cònica És conegut des del segle XII Inicialment era una trompeta recta i curta, d’uns 50 cm, que es feia servir per als passatges aguts A la península Ibèrica hi aparegué als voltants del 1400 Al darrer terç del segle XV sorgí un altre tipus de clarí, varietat de la trompeta…
Cinco Días
Periodisme
Diari econòmic del grup Prisa.
Degà de la premsa econòmica espanyola, el primer número aparegué el 3 de març de 1978 amb una ‘indiscutible vocació democràtica’ en el marc d’una economia que començava a ésser lliure, nou mesos abans de l’aprovació de la Constitució espanyola Amb una plantilla de 85 periodistes, la difusió diària mitjana l’any 2007 fou de 40 552 exemplars, el 19,3% més que l’any anterior, amb 72 000 lectors El 2008, segons dades de l’Oficina de Justificació de la Difusió OJD, la venda diària se situà en els 40 077 exemplars, l’1% menys que l’any anterior L’any 2008 el diari celebrà el seu trentè…
Nouveaux Réalistes
Grup d’artistes.
Tot i que la seva activitat ja s’inicià els anys cinquanta al voltant dels Salons des Réalités Nouvelles, la denominació del grup fou donada pel crític d’art Pierre Restany i aparegué per primera vegada en el text d’introducció de l’exposició d’Arman Armand Fernández, François Dufrêne, Raymond Hains, Yves Klein, Jean Tinguely i Jacques de la Villeglé a la galeria Apollinaire de Milà a l’abril del 1960 A més d’aquests artistes, Niki Saint Phalle, Daniel Spoerri, Martial Raysse, Arman, César Cesar Baldaccini, Christo o Rotella, en foren integrants Dins una diversitat de propostes,…
ars nova
Música
Segon període de l’escola polifònica occidental.
El nom té el seu origen en el títol audaç que Philippe de Vitry donà al seu tractat de notació 1320 Vitry sotmeté a revisió els principis de la notació franconiana i introduí modificacions molt importants Des del punt de vista tècnic, la notació adquirí nous valors breus i s’enriquí amb notes roges o blaves, amb la reacció contra la subjecció del ritme binari, i, des del punt de vista melòdic, amb la pressió de les alteracions, i especialment de les diferents sensibles que afecten tots els graus de l’escala, sobretot la dominant Aparegueren les barres de compàs Cal esmentar també la…
La Roqueta
Publicacions periòdiques
Publicació setmanal en català apareguda l’u de gener de 1887 a Palma (Mallorca), per iniciativa de Pere d’A. Paña.
Continuadora —en fons i forma— de La Ignorància 1879-83, hi collaboraren molts dels mateixos escriptors i n'incorporà també de nous, especialment Miquel dels S Oliver Clavell de moro, Borino Ros , etc Una primera etapa arribà fins al desembre del 1887 tornà a aparèixer del 4 d’agost de 1889 al 31 de desembre de 1892, molt similar a la primera època, i de nou de l’u d’octubre de 1898 al març del 1901 En aquesta tercera època, sota la inspiració de Miquel dels S Oliver, deixà una mica de banda el seu caràcter purament literariocostumista per a incloure articles més d’acord amb el moment…
Jean Bodin
Economia
Història
Història del dret
Jurista, polític i economista francès.
Fou conseller polític del duc d’Alençon 1571 i procurador del rei a Laon El 1576 aparegué la seva gran obra filosoficopolítica Les six livres de la République , en la qual intentava de collocar el rei com a centre de la unitat nacional i instaurar l’absolutisme com a poder d’equilibri de les tensions de la societat El manteniment de la propietat privada i de les leges imperii , enfront del poder sobirà a les mans del rei, era la contradicció teòrica que es reflecteix en tota la seva obra Com a economista formulà la teoria quantitativa del diner aplicada a la revolució dels preus…
Miquel Domingo
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor i llibreter, actiu a València el 1805.
Durant la guerra del Francès hi publicà el periòdic El Observador Político y Militar de España i fullets de caràcter patriòtic, fins que el 1810 es refugià a Palma Mallorca, on participà activament en l’organització del focus liberal a la seva llibreria hi hagué un tertúlia important, i la seva impremta edità, amb una gran cura tipogràfica, obres patriòtiques Jovellanos, Antillón, Arriaza, etc i, més particularment, liberals, que tingueren una notable difusió, àdhuc fora de l’illa, en una gran part manades recollir el 1815 per la inquisició El 1811 intentà de publicar el periòdic Espíritu de…
Johann Paul Friedrich Richter

Johann Paul Friedrich Richter
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor alemany que signava Jean Paul
—en homenatge a J. J. Rousseau—, nom amb què és més conegut.
De família humil, estudià teologia 1781-84 a Leipzig, on publicà la seva primera obra, Grönländische Prozesse ‘Processos grenlandesos’, 2 volums, 1783, i exercí de professor a Schwarzenbach 1790-94 En Leben des vergnügten Schulmeisterleins Maria Wuz in Auenthal ‘Vida de l’alegre mestra Maria Wuz a Auenthal’, 1793 hom troba ja els trets bàsics del seu estil, tot i que l’èxit no li arribà fins el 1795, amb Hesperus L’any següent es traslladà a Weimar, on es relacionà amb els grans escriptors del moment, sobretot amb Herder i publicà Siebenkäs i Leben des Quintus Fixlein ‘Vida de Quintus…
Tomàs
Cristianisme
Un dels dotze apòstols, conegut també per Dídim (versió grega de l’arameu to’mà, ‘bessó’).
L’evangeli de Joan el presenta com l’"incrèdul”, per la seva actitud negativa davant la resurrecció de Jesús, i forma, amb Pere, Natanael, els fills de Zebedeu i dos més, un grup especial al qual s’aparegué el ressuscitat a Galilea Segons el testimoniatge d’Eusebi de Cesarea s IV fou l’evangelitzador dels parts segons una altra tradició, en canvi, predicà a l’Índia, on morí màrtir Des del s III hom en venera a Edessa Síria la pretesa tomba, que era un lloc important de pelegrinatge, com ho testimonia, al s IV, l' Itinerarium Egeriae Alguns llibres apòcrifs li són atribuïts,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina