Resultats de la cerca
Es mostren 3619 resultats
Santa Maria de l’Estany
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt del monestir des del costat de migjorn J Pagans-TAVISA El monestir de Santa Maria de l’Estany es troba a la part més alta i assolellada de la petita vall de l’Estany, dita així perquè segles enrere hi havia un estanyol o embassament d’aigua al centre de la vall, que fou dessecat mitjançant la construcció d’una mina o gran claveguera el 1554, allargada el 1735, que encara drena l’aigua que altrament s’entollaria encara en el sòl argilós de la vall El monestir i el poble s’aixecaren a l’empara del Grau i del Puig de la Caritat Long 2°06’39” -Lat 41°52’10” Per…
Walter Bonatti

Walter Bonatti (expedició Gasherbrum IV 1958)
Carlo Mauri
Alpinista italià.
El 1948 féu la seva primera ascensió, i des d’aleshores els seus assoliments el convertiren en un dels més destacats representants de la història de l'escalada , i fou considerat un dels pares de l’anomenat estil alpí, consistent en una ascensió ràpida amb l’equipament mínim El 1952 féu l’ascensió més coneguda, que dugué a terme al K2, a l’Himàlaia, durant la qual hagué de fer bivac a 8100 m d’altitud amb un portejador, perquè els seus dos companys d’expedició havien canviat el lloc del campament, incident que donà lloc a una agra polèmica en el món de l’alpinisme que durà fins l’any 2008 …
Sergi Mingote i Moreno

Sergi Mingote i Moreno
© Parets.cat
Alpinisme
Alpinista.
Diplomat en funció gerencial a les administracions públiques per ESADE, màster en cooperació internacional i direcció d’ONG i associacions sense ànim de lucre, conferenciant i coach executiu per The International School of Coaching, fou regidor de Parets del Vallès i alcalde d’aquest municipi 2011-18 Aconseguí el primer vuitmil el 1998 Cho Oyu, 8201 m Seguiren el Shisha Pangma 8008 m, com l’anterior, sense oxigen, el 1999, i una primera ascensió a l’Everest per la cara nord en solitari el 2001 El 2003 repetí l’ascensió per la cara sud, notable per les dificultats de la ruta, per les…
,
Vila i castell de Pratdip
Art romànic
El lloc de Pratdip és conegut des de mitjan segle XII, quan la seva església parroquial apareix en la butlla papal d’Anastasi IV del 1154 Del castell i la vila, en tenim poques referències Va pertànyer a la baronia d’Entença, que primer estigué en mans dels Castellvell i més tard dels Entença a partir del 1244, dels quals prové el nom El 1324 Jaume II adquirí l’esmentada baronia i el mateix any la uní al recentment creat comtat de Prades El comtat de Prades, juntament amb el seu annex, la baronia d’Entença, va esdevenir durant el segle XV de la casa ducal de Cardona Per vincles successoris,…
grua de ploma
Construcció i obres públiques
Grua en què es diferencia una infraestructura o tren de rodada i una superestructura.
La infraestructura es constitueix per un sistema de cadenes o de pneumàtics i un motor que els impulsa i està unida a la superestructura mitjançant una corona de gir que permet un gir relatiu entre ambdues de 360° A la superestructura hi ha una ploma, una cabina, un motor, uns cabrestants i un contrapès La ploma, que pot ser d’ànima plena o, més comunament, de gelosia metàllica, disposa d’un cable d’elevació, unit a un argue El motor i el contrapès sempre són situats de cara a la ploma per a facilitar l’estabilitat de la grua Hi ha configuracions i capacitats múltiples
digital

Digitalis lutea
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o de tija llenyosa, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles grosses, alternes, amb flors pentàmeres, en forma de didal, disposades en raïms terminals unilaterals, i amb fruits en càpsula bilocular de dehiscència septicida.
La digital groga Dlutea , planta perenne de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles lanceolades i de flors grogues, creix en boscs, vores de torrents i vessants pedregosos d’una gran part d’Europa La digital purpúria o didalera Dpurpurea és una planta biennal o perenne, alta de 50 a 150 cm, dreta, robusta i de fulles ovades o oblongues, poc o molt tomentoses per la cara inferior, i de flors purpúries Viu en boscs clars, roquissars, etc A Catalunya únicament creix, en poca quantitat, als Pirineus Planta rica en digitalina i altres glucòsids gitoxina, gitalina, té unes destacades propietats…
prisma de Rochon
Física
Sistema òptic consistent en un rombòedre d’espat d’Islàndia, compost de dos prismes enganxats amb bàlsam del Canadà al llarg d’una de les diagonals del rombòedre.
En el primer prisma, la cara que ha de rebre la incidència del raig de llum ha estat tallada normalment a l’eix òptic, i en el segon, parallelament D’aquesta manera, un raig de llum natural travessa el primer prisma sense que s’hi produeixi cap modificació i és dividit en dos raigs, en travessar el segon, pel fenomen de la birefringència el raig ordinari i el raig extraordinari, ambdós polaritzats però, així com el raig extraordinari és refractat en passar d’un prisma a l’altre i en emergir del segon prisma, el raig ordinari no sofreix cap desviació i surt alineat amb el raig incident
impostació
Música
Forma d’aconseguir la perfecció, energia i puresa de la veu cantada amb la màxima naturalitat i sense esforç, mitjançant la collocació correcta dels òrgans articulatoris respecte a les cavitats de ressonància del tub vocal per a cada so emès per la laringe.
El mot impostació prové de l’italià impostare , que al seu torn deriva de posto , ’lloc, situació precisa' Els francesos ho anomenen pose de voix , i els italians parlen de veu coperta Equival a expressions com cantar amb la màscara i cantar endavant, fent referència a un so dirigit cap a un punt imaginari davant de la cara entre el paladar dur i la rel del nas El cantant ho explica com una sensació de so nasal i nota una concentració d’energia vora l’arcada dentària superior, però no és pas un so de nas sinó més aviat d’obertura i amplitud nasal veu 1
esperó
Zoologia
Apèndix punxegut que presenten a les extremitats alguns animals.
En els ocells és una apòfisi òssia del tars-metatars i és present en els mascles de molts ordres, utilitzat generalment com a arma en les lluites de zel en d’altres ocells, com l’ànec d’esperó, és a ambdós sexes, situat a les ales i sense funció agressiva En els aràcnids i merostomats l’esperó és una apòfisi, situada a les extremitats anteriors dels mascles En els mamífers monotremes, com l’ornitorrinc, és una excrescència còrnia a la cara interna de les potes posteriors dels mascles Alguns mamífers remugants i èquids el tenen com una protuberància còrnia que és el vestigi d’un dit no…
angle d’extinció
Mineralogia i petrografia
Angle que formen, en observar una placa mineral anisòtropa a través d’un sistema òptic amb nicols encreuats, la línia de referència de la placa i els reticles de l’aparell en el moment que hi ha el mínim de llum que travessi el sistema.
Com a línia de referència hom sol prendre una línia d’exfoliació de la placa o una cara del cristall Si l’angle d’extinció és de 0° o de 90° hom diu que hi ha extinció recta si els fils del reticle són les bisectirius de l’angle de les línies de referència, hi ha extinció simètrica si no és cap d’aquests dos casos, hi ha extinció oblíqua L’angle d’extinció té molta relació amb els elements geomètrics del cristall de la placa D’altra banda, depèn també de la composició química, i revela clarament la presència de macles en placa examinada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina