Resultats de la cerca
Es mostren 816 resultats
clorur de potassi
Química
Cristalls incolors de gust fortament salat, solubles en l’aigua, que es fonen a 772°C.
Ocorre a la natura en forma de silvinitai carnallita, de les quals hom l’obté És emprat principalment com a fertilitzant, primera matèria en la fabricació d’altres sals potàssiques, en fotografia i com a substituent del clorur sòdic en la dieta amb finalitat terapèutica
acetat d’amoni
Química
Cristalls higroscòpics que es fonen a 114°C i es descomponen per acció de la calor.
Hom l’obté neutralitzant l’àcid acètic amb amoníac És emprat en tintura, per a conservar carns, i en medicina per les seves propietats expectorants i diurètiques
gra
Geologia
Cadascuna de les partícules o cristalls de què són formats els sediments o les roques.
àcid angèlic
Química
Cristalls que es fonen a 45°C, solubles en aigua calenta i en els solvents orgànics.
Es troba en forma d’èster a l’arrel de l’angèlica i a l’essència de camamilla romana Per ebullició de la solució aquosa es transforma en el seu esteroisòmer, l’àcid tíglic Fou utilitzat en medicina com a sedant
apiol
Química
Cristalls que es fonen a 29,5°C, solubles en els solvents orgànics, no en aigua.
Principal constituent de l’oli de julivert
antrarufina
Química
Cristalls grocs que es fonen a 280°C, solubles en alcohol, però molt poc en aigua.
És preparada a partir de l’àcid 1,5-antraquinonadisulfònic o tractant l’antraquinona amb triòxid de sofre en presència d’àcid bòric Intermediari important en la síntesi de colorants
adrenalina
Bioquímica
Farmàcia
Aminoalcohol que constitueix la principal hormona segregada per la zona medul·lar de les glàndula suprarenal:
Forma cristalls que s’embruneixen a l’aire i a la llum i es fonen a 211-212°C És insoluble en alcohol i en els solvents orgànics, i una mica soluble en aigua donant solucions alcalines al tornassol Es dissol fàcilment en les solucions aquoses d’àlcalis minerals, i forma sals solubles amb els àcids En solució, especialment neutra o alcalina, s’oxida fàcilment i dóna adrenocrom Fou aïllada per primera vegada 1899 per Abel i sintetitzada 1904 independentment per Stoltz i Dakin, i és coneguda també amb altres noms, com epinefrina, suprarenina , etc En l’organisme contribueix a controlar el…
El vulcanisme de l’Ordovicià superior al Ripollès com a exemple de la geologia herciniana
La vora meridional de la zona axial pirinenca presenta una estructura de làmines encavalcants, les superfícies d’encavalcament de les quals cabussen cap al S i donen lloc a geometries complexes En aquestes estructures d’edat alpina són involucrats tant els materials de la cobertora alpina com els del sòcol hercinià És justament en aquestes escates de terrenys del sòcol on, entre Rocabruna i Ribes de Freser, els terrenys de l’Ordovicià superior contenen abundants intercalacions de roques volcàniques Hi predominen les roques piroclàstiques, fet que indica el caràcter explosiu d’aquest episodi…
domini ferromagnètic
Física
Cadascuna de les regions d’un sòlid ferromagnètic caracteritzades per una mateixa orientació de tots els dipols atòmics que contenen.
Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a interaccions d’origen quàntic…
forja
Tecnologia
Procediment de conformació de metalls que consisteix a variar la forma d’una peça metàl·lica per compressió, en calent, entre dues superfícies dures, l’una fixa i l’altra mòbil.
La deformació plàstica del metall és possible per l’existència de dislocacions en l’estructura cristallina La forja modifica l’estructura del metall deformant-ne i fraccionant-ne els cristalls, i produeix, així, una millora en el conjunt de les seves característiques mecàniques, sobretot pel que fa a la resistència a la corrosió La forja és el sistema més antic de conformació de metalls En la farga catalana hom forjava el masser per tal de formar els lingots, per mitjà del mall i l’ enclusa El mall, martell de grans dimensions, era mogut per una roda hidràulica que feia girar un arbre, el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina