Resultats de la cerca

Quan era un infant formà part del cor de la catedral de Bari i el 1726 ingressà al Conservatorio di Santa Maria del Loreto, a Nàpols Començà la seva carrera professional el 1732 amb l' opéra-comique Li marite a forza , estrenada a Nàpols, i durant els següents cinc anys escriví altres obres dins la mateixa línia Estrenà altres opéras-comiques a Roma i també a Venècia L' opera seria Demofoonte 1738 fou una de les que ajudà més a donar-li popularitat entre el públic També treballà per a diverses esglésies, com la basílica romana de Santa Maria Maggiore 1738-41, Sant Marc 1762-~70 de Venècia i…

Treballà i visqué a Nàpols, on fou un reputat professor que obtingué el càrrec de mestre principal al Conservatorio de Santa Maria de Loreto el 1663 A partir del 1675 dirigí el Conservatorio de Santa Maria della Pietà dei Turchini Mentre n’estigué al càrrec, els alumnes adquiriren una sòlida formació i la fama del centre augmentà considerablement i contribuí, al mateix temps, a fer créixer el prestigi musical de Nàpols, fins i tot a escala internacional Un dels mètodes de treball de Provenzale consistia a fer interpretar als seus alumnes òperes de temes sacres, amb la finalitat…

Inicià els estudis a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Nàpols, on fou alumne de Leonardo Leo durant quinze anys El 1747 obtingué el lloc de mestre de capella a la catedral de Milà, càrrec que ocupà fins la seva mort Segons documentació conservada sembla que, a més, Fioroni exercí aquestes mateixes tasques en altres esglésies de Milà, com ara la de San Marco o la de Santa Maria della Visitazione i que la seva música seguia essent interpretada durant els oficis a la seu molt després de la seva mort Leopold i Wolfgang Amadeus Mozart conegueren Fioroni el 1770 i…

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i després fou alumne de F Provenzale i G Ursino al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols i possiblement també estudià al Conservatorio dei Poveri amb Alessandro Scarlatti com a mestre El 1704 fou nomenat mestre de capella del Conservatorio di San Onofrio i entre el 1709 i el 1731 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Nàpols Desenvolupà una brillant carrera com a mestre i entre els seus nombrosos alumnes hi hagué compositors tan cèlebres com Michele De Falco, Francesco Feo, Leonardo Leo i Niccolò…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Torí 1959 i parallelament cursà estudis musicals al conservatori de la mateixa ciutat Des del 1972 és professor d’estètica de la Universitat de Torí, i alhora ha estat professor convidat de la Universitat de Middlebury EUA i de la Universitat Autònoma de Madrid Ha fet cursos i conferències en nombroses institucions universitàries d’arreu del món, com per exemple a centres de Buenos Aires, Nova York, Varsòvia, Moscou i Israel Els seus estudis se centren sobretot en la història de l’estètica i del pensament musical i en els aspectes de la història i…

Fou iniciat pel seu oncle en la direcció de cors, i posteriorment estudià música a l’Escola Normal de Friburg Abans de fer vint anys dirigí el Rèquiem de G Fauré i el 1954 fou nomenat mestre de capella de Nostra Senyora de Lausana El 1961 fundà el Conjunt de Cant de Lausana, mentre exercia la docència al conservatori de la mateixa ciutat Michel Garin reclamà els seus serveis per a una gravació de L’Orfeo de C Monteverdi, la qual fou l’inici d’una important carrera fonogràfica, que inclou obres de JS Bach, Vivaldi, Mozart, Beethoven, Rossini, Haydn i Duruflé El 1969 passà a dirigir els cors de…

Exercí un gran paper tant en l’aspecte literari i gramatical com en el camp de les innovacions tipogràfiques al tombant del s XIX a través de la “Collecció de prosistes catalans”, de la “Collecció d’obres pòstumes” de Verdaguer, de volums solts, i, sobretot, a partir del 1903, a través de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, una de les primeres colleccions de butxaca del país, que tragué fins a 152 volums L’editorial publicà, entre d’altres, la majoria dels llibres de Maragall, els primers llibres de Rusiñol, l' Ensayo de gramática del catalán moderno , de Pompeu Fabra, traduccions de Dant,…

Aprengué la tècnica al taller d’Andrea del Sarto, contra l’estètica del qual reaccionà d’ençà de les primeres obres del període florentí Assumpció de la Mare de Déu 1517, església de l’Annunziata, Davallament de Crist 1521, Pinacoteca, Volterra, Esposalles de la Mare de Déu 1523, església de San Lorenzo, on, influït pels gravats de Dürer, alternà composicions impregnades de violència i agitació amb altres d’un to refinat i elegant, presidides totes per l’artificiositat i la grandiloqüència que caracteritzen el corrent manierista, del qual Rosso fou un dels principals representants Vers 1524…

Collaborador de Luchino Visconti i, posteriorment, de Michelangelo Antonioni i Mario Monicelli, el 1956 codirigí Kean - Genio e sregolatezza , amb Vittorio Gassman El 1958 rodà el seu primer film, La sfida Proper al Partit Comunista, gran part de la seva obra s'orienta vers temes socials i polítics, amb la corrupció, el crim organitzat i l'exercici del poder com a eixos centrals De la seva filmografia posterior cal destacar,  I magliari 1959, Salvatore Giuliano premiat en el Festival de Berlín del 1962, Le mani sulla città 1963, premiat amb el Lleó d'Or a Venècia, Il momento della…