Resultats de la cerca
Es mostren 3303 resultats
domòtica
Construcció i obres públiques
Electrònica i informàtica
Conjunt de tècniques de l’electrònica i les telecomunicacions aplicades a l’habitatge, a fi d’automatitzar-hi els sistemes que afecten el confort, la seguretat, les comunicacions i l’estalvi energètic.
Normalment l’automatització afecta aparells aïllats ascensors o grups reduïts d’aparells vídeo i TV A una escala més gran, i amb un grau més alt d’integració, hi ha els sistemes complexos de control i regulació de parcs tecnològics, grans centres comercials i d’oficines, hospitals, etc Un sistema d’aquestes característiques consta d’una xarxa local formada d’un ordinador, processadors distribuïts per l’edifici o edificis, associats a sensors amb circuits de filtre de senyal o a càmeres de TV, com a fonts d’informació, i a actuadors convertidors de potència, com a executors de les…
Amancio Williams
Arquitectura
Arquitecte argentí.
Es graduà l’any 1941, després d’iniciar els estudis d’enginyeria i de treballar com a aviador Representà l’Argentina en els congressos internacionals d’arquitectura moderna i dirigí les obres de la casa que Le Corbusier dissenyà per al Dr Currutchet a La Plata La seva breu obra, de gran potència icònica, i molt diversa pel que fa als temes afrontats, fou inscrita sempre en el context argentí mostrant una gran sensibilitat pel seu entorn Els títols de les seves obres mostren sempre relació amb el vol i l’elevació Construí tan sols un edifici, la Casa sobre el Rierol 1943-45 Els seus projectes…
Xavier Adroer i Tasis
Cristianisme
Religiós i dirigent acadèmic.
Ingressà a la Companyia de Jesús i féu estudis a la Universitat de la Sorbona, on es doctorà en sociologia L’any 1969 fou nomenat director general d' ESADE , a la qual donà l’impuls que la projectà internacionalment Durant el seu mandat reformà i amplià els plans d’estudis de la llicenciatura en empresarials, implantà nous programes i titulacions com el Part-Time MBA i el Full-Time MBA, amplià les seus de la institució en diversos edificis de Barcelona i obrí la primera delegació a Madrid També prioritzà les relacions amb Llatinoamèrica, i especialment amb la Universidad…
Rosa Barba i Casanovas
Arquitectura
Arquitecta.
Llicenciada el 1971 a l' Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona , es doctorà el 1987 El 1971 s’incorporà a l’equip de Ricard Pié, amb el qual collaborà en projectes urbanístics i d’ordenació del territori i del paisatge, i sobre aquests temes publicà diversos treballs Organitzà cursos sobre paisatgisme —disciplina arquitectònica consistent en l’harmonització de construccions humanes, com edificis, infrastructures, etc, amb el medi físic on se situen— i en la qual fou un dels principals impulsors a Catalunya, especialment des del 1994, que es féu càrrec del Màster de…
Henri Ciriani
Arquitectura
Arquitecte peruà, naturalitzat francès el 1976.
Després de construir més de 200 edificis d’habitatges i diversos equipaments per al govern peruà, el 1964 es traslladà a França, on desenvolupà una intensa activitat en el camp de l’habitatge social Amb el conjunt d’habitatges socials a Marne-la-Vallée 1975-80 adquirí el reconeixement internacional, així com amb els de Saint-Denis 1978-82, Evry 1981-86 o Lognes 1982-86 La seva obra reflecteix el vessant humanístic del moviment modern habitatges a Charcot 1987-91 i a Bercy 1991-94, ambdós a París, guarderia a Saint-Denis 1978-83, centre comunitari realitzat de Lognes 1986-87,…
basílica
Arquitectura
Cristianisme
Església notable per la seva antiguitat, etc, i que frueix de certs privilegis.
El nom de basílica, amb vacillacions, fou aplicat encara durant l’edat mitjana a molts edificis de culte de planta ben diversa però fou substituït pels d’església i de catedral aquests per a les seus episcopals, mots que prevalen actualment Des de l’alta edat mitjana foren considerades basíliques majors les quatre principals de Roma Sant Pere del Vaticà, Sant Pau Extramurs, Santa Maria la Major i Sant Joan del Laterà les altres són anomenades menors Per concessió papal han obtingut posteriorment el títol honorífic de basíliques menors diverses esglésies del món cristià,…
Societat d’Atracció de Forasters
Societat fundada a Barcelona el 1909 per estimular el turisme als Països Catalans.
Publicà un Boletín 1910, que a partir del 1913 esdevingué una collecció de treballs monogràfics d’alta qualitat i amb illustracions molt escollides, dedicada a monuments i edificis barcelonins i d’altres poblacions catalanes, i redactada per autors com ADuran i Sanpere, MFaura i Sans, JBotet i Sisó, JRoca i Roca, etc També publicà una sèrie d’edicions especials del Boletín , collecció de volums dedicada en una bona part a ciutats dels Països Catalans i també a monuments barcelonins, amb autors com Carles Rahola, VSerra i Boldú, ACapmany, MMarinello, PBohigas i Tarragó, ADuran i…
cigonya
cigonya blanca
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels ciconiformes, de la família dels cicònids, de dimensions grans, amb el bec, el coll i les potes llargs.
Tenen un vol lent i pausat els sexes són semblants, i nien en arbres i teulades La cigonya blanca C ciconia ateny un metre de llargada, i té el plomatge de color blanc amb les rèmiges negres, i les potes i el bec, vermells Nia al centre i est d’Europa i a la península Ibèrica a la vall del Guadalquivir i a Castella, sobre els cims dels arbres i edificis alts especialment, els campanars Actualment manca a la major part de les terres catalanes, on solament va de pas La cigonya negra C nigra ateny uns 96 cm de llargada, té el plomatge de color negre, llevat de l’abdomen, que és…
Sant Cristòfol de Castellciutat (la Seu d'Urgell)
Art romànic
En una donació datada l’any 1087 feta a favor de Santa Maria de la Seu per l’ardiaca Guillem Arnau, figuren els molins que aquest tenia a la Valira, situats “ subtus ecclesiam beati Christofori martiris instructus que sita est in quadam rupe sub eminenti ville Civitatis ” Es coneix l’existència d’una església dedicada a sant Cristòfol a la vila de Ponts, situada al terme d’Arcavell Per tant, hem de creure que l’església dedicada a sant Cristòfol del document del 1087 i relacionada amb Castellciutat ha de referir-se a altre edifici Però la manca d’informació, tant documental com arqueològica,…
Vicent Rodríguez i Martín
Arquitectura
Arquitecte.
Format a l’escola de Madrid, es titulà el 1904 Es caracteritzà per un estil que, malgrat que coneixia i emprava el Modernisme —llenguatge aleshores molt en ús a València—, sempre anà acompanyat d’un cert classicisme que s’inspirava en l’estil Napoleó III La seva arquitectura no és doncs innovadora, sinó eclèctica Arribà a ésser un arquitecte de renom així, fou una de les peces fonamentals en l’Exposició Regional —després Nacional— de València del 1909, arquitecte provincial, acadèmic de Sant Carles, arquitecte d’Hisenda i membre de la comissió provincial de monuments Com a tal féu la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina