Resultats de la cerca
Es mostren 1796 resultats
colbertisme
Economia
Doctrina mercantilista que tendeix a protegir la indústria nacional a base de mantenir un just equilibri entre els diversos sectors de l’activitat nacional.
El proteccionisme n'és un tret característic mercantilisme
parell d’estabilitat
Transports
Parell de forces que en una embarcació apartada de la seva posició d’equilibri és constituït pel pes de l’embarcació aplicat al centre de gravetat i per l’empenyiment d’Arquimedes (o força ascensional) aplicat al centre de carena i que tendeix a retornar-la a l’esmentada posició d’equilibri.
conservació del sòls
Geologia
Conjunt de tècniques per a defensar els sòls de l’erosió, especialment l’antròpica.
L’alteració de l’equilibri natural de formació i destrucció dels sòls es deu fonamentalment a l’acció de l’home en treballar la terra, eliminar la vegetació, rompre amb l’arada la superfície del terreny i remoure-la periòdicament, afeblint així les barreres naturals que s’oposen a l’acció dels agents erosius L’eficàcia de l’erosió depèn dels factors geomorfològics, així com el conjunt de factors socials i econòmics que afecten la producció agrària excés de població, minifundisme, falta de capitalització, distribució i selecció inadequades dels conreus, que poden dur a una…
antisèptic
Farmàcia
Substància química que inhibeix la proliferació de microorganismes i n’impedeix l’acció patògena, sense perjudicar sensiblement els organismes superiors.
Les substàncies amb acció antisèptica són molt nombroses, i algunes són emprades empíricament des de temps remot Llur acció sobre els microorganismes pot ésser deguda a diversos factors Entre els agents que actuen per acció destructora de la membrana dels microorganismes, com és el cas dels modificadors de la permeabilitat, hi ha els detergents catiònics derivats de sals d’amonis quaternaris, hexaclorobenzè, etc, els aniònics sabons i àcids grassos, laurilsulfat sòdic i els fenols i derivats del cresol, que ataquen directament la membrana cellular Entre els que actuen per acció destructora de…
manòmetre

Manòmetre metàl·lic
© Fototeca.cat
Física
Instrument utilitzat per a mesurar la pressió dels fluids, especialment dels gasos.
Els més primaris es basen en la igualtat de pressions que hi ha en els diversos punts d’un mateix pla horitzontal d’un fluid en equilibri manòmetres de columna i tenen una bona precisió, per la qual cosa tots els manòmetres d’ús científic són d’aquest tipus Per a mesurar pressions molt altes hom pot fer muntatges en sèrie de manòmetres de columna, tot fraccionant la pressió a mesurar, o bé pot utilitzar manòmetres-balança com els de Stückrath o de Stanton , els quals mesuren forces exercides sobre èmbols de secció coneguda Uns altres manòmetres, com el de Lissell , es basen en…
bàscula

Bàscula de Quintenz o decimal on el pes actua en l’extrem curt d’una balança de braços desiguals i és equilibrat per un altre pes deu vegades més petit que actua en l’extrem oposat
© Fototeca.cat
Física
Tipus de balança adaptada generalment per a determinar pesos elevats.
Consta d’un sistema de palanques de primer i de segon gènere connectades entre elles per tal de reduir la força produïda per la massa collocada en el dispositiu de recepció, de manera que pugui ésser equilibrada per una força molt més petita que hom aplica en la darrera palanca del sistema i que forma l’anomenat sistema d’indicació i d’ajust El dispositiu receptor s’adapta a la forma dels elements destinats a contenir la càrrega plataforma muntada a poca alçada o arran de terra, tremuja, cinta sens fi, etc Principi de la bàscula de palanques © Fototecacat El sistema sensible de…
balança automàtica

Esquema de funcionament d’una balança automàtica
© Fototeca.cat
Física
Balança d’un sol plat que dóna directament la massa mesurada, havent-ne equilibrat ella mateixa la càrrega.
És la balança típica de les transaccions del comerç i la indústria Inicialment de base mecànica, avui les balances electròniques calculen el pes, el preu de la mercaderia un cop fixat el preu de la unitat, i sovint donen una nota impresa que conté els detalls de la pesada L’esquema simplificat d’una balança automàtica consisteix en una palanca colzada AOB , amb fulcre en O , massa m i centre de gravetat G En situar a A una càrrega de massa M , el conjunt girarà un angle α, i en l’equilibri la igualtat de moments respecte a O permetrà d’escriure Mgl cos α = mg d sin α, essent g l’acceleració…
radiació
Física
Emissió i propagació d’energia sense necessitat d’un suport material.
Per tal de representar la trajectòria d’una radiació en la seva propagació per l’espai, hom ha ideat una unitat convencional de radiació el raig Segons el seu origen, hom parla de radiació tèrmica o calorífica, quan és emesa per un cos en virtut de la seva temperatura, de radiació electromagnètica , si ha estat creada per càrregues elèctriques en moviment respecte a l’observador, i de radiació del cos negre , en l’estudi de l’absorció i emissió d’energia radiant del cos negre Però en definitiva, sigui quin vulgui el seu origen, és l'ona electromagnètica la que representa físicament una…
art copte
Art
Art nascut a Egipte del sincretisme egipcioromà i de la constitució d’una Església unitària i independent.
És un art autòcton i ple de personalitat, malgrat la pressió bizantina i les influències siríaques i palestines En el primer període de formació i tempteig segles IV-V, l’arquitectura ruïnes d’esglésies tenia més de l’estructura de l’antic temple egipci que no de la basílica grecoromana l’alt relleu tendí a substituir l’estatuària la pintura i la tapisseria eren caracteritzades per l’estilització i els contrasts El període copte pròpiament dit segona meitat del segle V —primera meitat del segle VII correspon al de la proliferació de monestirs i esglésies a Egipte L’arquitectura tenia aires de…
convecció
Física
Transport de matèria que s’esdevé en un fluid pel moviment del conjunt de les seves molècules.
Hom aplica aquesta denominació, especialment, a la convecció de la calor , que és el transport de calor d’uns punts a uns altres d’un fluid Bàsicament, hom distingeix dos tipus de convecció la convecció natural o lliure , en què el moviment del fluid és causat només per l’acció de la gravetat sobre els gradients de densitat originats pels gradients de temperatura existents, que trenquen l’equilibri hidroestàtic, i la convecció forçada , en què el moviment del fluid és mantingut per accions externes ventilador, bombament, agitació, etc Les lleis de transmissió de la calor per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina