Resultats de la cerca
Es mostren 3587 resultats
Els licopodis, selaginel·les i isòets o licopodiates
Les licopodiates, també anomenades licòpsides, constitueixen un grup de pteridòfits semblantment molt antic, amb un passat gloriós, ja que dominaren la vegetació terrestre durant el Devonià superior i el Carbonífer Però totes les espècies arbòries s’han extingit i només en resten alguns gèneres herbacis, que bé podem qualificar, com el gènere Psilotum , que acabem de veure, de fòssils vivents Però algunes de les seves espècies no són pas rares als Països Catalans, sobretot als llocs prou humits, a les muntanyes, etc Els principals caràcters en comú són la presència d’arrels dicotòmiques i de…
Les aquifoliàcies
Celastracies 1 i aquifoliàcies 2 1 Evònim Euonimus europaeus a branca amb inflorescències axillars x 0,5 b detall de dos fruits, un dels quals ja és obert i deixa veure les llavors al seu interior x 1 2 Grèvol llex aquifolium a branca amb fruits madurs x 0,5 b flor femenina amb estaminodis x 2 c flor masculina amb els estams inserits entre els pètals x 2 Eugeni Sierra Petita família de plantes llenyoses pròpia de les regions temperades i tropicals que conté només tres gèneres i unes 400 espècies L’únic representant als Països Catalans és el grèvol El grèvol Ilex aquifolium és un…
Les ascomicètides amb ascs atípics
Les erisifals cendrades o oïdis Les erisifals són els productors dels oïdis o cendrades que afecten les parts aèries de les plantes superiors, les quals sovint queden recobertes per un miceli blanquinós El dibuix mostra diversos aspectes de la seva biologia A Multiplicació vegetativa cicle anamòríic en el gènere Erysiphe A 1 germinació d’un conidi, creixement superficial del miceli i formació d’haustoris i maduració progressiva dels artroconidis oidiòspores en Erisiphe polygoni A 2 haustori ramificat típic d’ Erysiphe graminis A 3 oidiòspores B Variació del nombre d’ases continguts en un…
Mosaics de la vil·la de Paretdelgada (Selva del Camp)
Planta del santuari marià de Paretdelgada, amb la indicació dels sectors on el 1935 es localitzaren mosaics J Guitert La villa baiximperial de Paretdelgada es troba a l’emplaçament de l’ermita de la Mare de Déu del mateix nom, a 4 km al NE del poble de la Selva del Camp Baix Camp, i a poca distància del marge dret d’un afluent del Francolí El seu nom deriva del topònim llatí Parietes Graciles , del qual es coneixen amplis testimonis documentals des del segle XII fins al XVII És força coherent creure que el topònim fa referència directa a les parets pintades de la villa La troballa el 1935 de…
aragosaures
Paleontologia
Gènere de dinosaure sauròpode descrit al Cretaci inferior de Galve (Terol) sota el nom d’Aragosaurus ischiaticus.
La llargada d’aquest dinosaure s’ha estimat en 18 m de i un pes aproximat de 28 tones L’esquelet d’aquest animal és parcialment conegut, representat per una escàpula, ossos de les extremitats anteriors, pubis, isqui, fèmur i diverses vèrtebres caudals Les extremitats anteriors eren només una mica més curtes que les posteriors Les dents es caracteritzaven per ésser relativament amples i haurien estat útils per a menjar les fulles de les coníferes
esbarzer

Esbarzer comú
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades o procumbents, anguloses i proveïdes de forts agullons falciformes.
Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d’un toment blanc al dessota Les flors, rosades o ocasionalment blanques, són reunides en ramells paniculats i racemosos Els fruits, bacciformes, formen una pluridrupa anomenada mora , vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible És una de les espècies més importants de la bardissa , bé que també és en unes altres formacions vegetals
violàcies
Botànica
Família de parietals de distribució cosmopolita, integrada per unes 900 espècies de plantes herbàcies o llenyoses.
Presenten fulles generalment simples, alternes i estipulades, amb flors hermafrodites, zigomorfes o actinomorfes, pentàmeres i d’ovari súper unilocular, solitàries o disposades en inflorescències racemoses, i amb fruits en càpsula loculicida o rarament en baia Violàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Viola sp viola , violeta Viola alba viola alba Viola canina viola canina Viola odorata viola d’olor, viola vera Viola sylvestris viola boscana Viola tricolor pensament silvestre Viola wittrockiana pensament de jardí, pensament
depilació
Tecnologia
Operació de depilar, a mà o a màquina, les pells i els cuirs.
Prèviament hom els sotmet a un tractament químic amb calç i sulfur d’arsènic o de sodi o enzimàtic per tal de faciltar la fase de depilació pròpiament dita Aquesta és efectuada en unes màquines proveïdes d’uns cilindres rotatoris amb fulles tallants helicoidals, els quals són premsats contra les pells transportades per unes bandes de cautxú Generalment després de la depilació a màquina, hom completa l’operació amb una depilació manual
aranyó
Fitopatologia
Entomologia
Petit insecte, de l’ordre dels tisanòpters, de color negre que ataca l’olivera.
Sembla que anualment hi ha tres generacions d’aranyons, els individus de les quals poden conviure, en estadis diferents de llur desenvolupament, la qual cosa fa que sigui difícil diferenciar una generació de les altres L’efecte del seu atac el ratat es manifesta per deformacions o caiguda de les fulles o dels fruits Els mitjanns de lluita més eficaços són la fumigació cianhídrica i les polvoritzacions de DDT o d’altres insecticides
bignònia
Flors de bignònia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Nom aplicat a diverses plantes de la família de les bignoniàcies, especialment les del gènere Bignonia i altres gèneres afins.
En general són plantes arbustives o enfiladisses, de fulles oposades, simples i pinnades, i de flors vistents, de corolla més o menys tubulosa, campanulada, lobulada, amb simetria bilateral, sovint conreades en jardineria, com la Doxantha unguis-cati, de grosses flors en forma de trompeta Les bignònies conreades requereixen regs copiosos a la primavera i a l’estiu cal protegir-les dels atacs freqüents dels insectes i esporgar-ne moltes branques per a estimular la floració
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina