Resultats de la cerca
Es mostren 591 resultats
Manel Puigbó Rocafort
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins i hoquei sobre gel.
Jugà amb el Club Turó de Barcelona 1949-51 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1951-58, amb el qual conquerí cinc Campionats de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 i quatre d’Espanya 1954-57 Amb la selecció espanyola, debutà el 1952, jugà 148 partits, i guanyà tres Mundials 1954, 1955, 1964, tres Europeus 1954, 1955, 1957, quatre Copes de les Nacions 1952, 1957, 1959, 1960 i una Copa Llatina 1958 El 1959 marxà a Bèlgica per motius professionals i fou jugador entrenador del Sunday’s de Brusselles fins el 1961 Quan tornà a Catalunya fitxà pel Club Esportiu Laietà 1962-66, el Girona Hoquei Club…
Abelardo Fernández Antuña
Futbol
Futbolista conegut com Pitu Abelardo.
Defensa central que fitxà pel FC Barcelona 1994-2002 procedent de l’Sporting de Gijón Amb la samarreta blaugrana disputà 324 partits oficials i marcà 21 gols Guanyà dues Lligues 1998, 1999, dues Copes del Rei 1997, 1998, una Recopa d’Europa 1997, una Supercopa d’Europa 1997, dues Supercopes d’Espanya 1994, 1996 i dues Copes de Catalunya 1999, 2000 Fou internacional amb la selecció espanyola en 54 ocasions i participà en dues Copes del Món 1994, 1998 i dues Eurocopes 1996, 2000 Guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on marcà un gol en la final Es retirà l’…
Raül Tamudo i Montero

Raül Tamudo i Montero
© RCD ESPANYOL
Futbol
Futbolista.
S’inicià al CD Milan i el 1992 s’incorporà al juvenil del RCD Espanyol Encara formant part de l’equip filial, debutà a primera divisió el 1997 La temporada 1997-98 anà cedit al Deportivo Alavés, i a l’inici de la següent, a la Unió Esportiva Lleida, fins que el desembre del 1998 s’incorporà al primer equip del Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona de manera definitiva Durant tretze temporades 1996-2010 disputà 380 partits oficials, 340 dels quals a la Lliga, on marcà 134 gols i es convertí en el màxim golejador català de la història de la competició Fou capità i el màxim…
,
Vitor Barbosa Ferreira
Futbol
Futbolista brasiler conegut amb el nom de Rivaldo.
Hàbil migcampista esquerrà, amb un potent xut a porta Procedent del Palmeiras brasiler i pràcticament desconegut a Europa, el 1996 fou fitxat pel Deportivo de la Corunya, on protagonitzà una gran campanya, i l’any següent, de manera sorprenent, pel Futbol Club Barcelona 1997-2002, que pagà 24 milions d’euros al Deportivo, en concepte de rescissió de contracte Amb el Barcelona jugà 235 partits, marcà 124 gols i guanyà la Lliga 1998, 1999, la Copa del Rei 1998 i la Supercopa d’Europa 1997 Posteriorment jugà amb el Milan 2002-04, el Cruzeiro Esporte Clube 2004, l’Olimpiakós 2004-07…
,
Estanislau Basora i Brunet
Estanislau Basora i Brunet
© Arxiu FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa 1943-46 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1956-57 Aquests anys…
,
Robert Lewandowski

Robert Lewandowski (2022)
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista polonès.
Davanter, s’inicià en les categories inferiors del Partyzant Leszno 1996-97 i posteriorment jugà amb l’MKS Varsovia Warsaw 1997-2004, el Delta Warsaw 2004-05, el Legia de Varsovia II 2005-06 i el Znicz Pruszków 2006-08 L’any 2008 debutà a primera divisió amb el Lech Poznań, equip amb el qual es proclamà campió de Lliga 2010 Aquest any passà a les files del Borussia Dortmund, amb el qual aconseguí dos Bundesliga 2011, 2012 El 2014 fitxà pel Bayern de Munic, equip amb el qual guanyà vuit Bundesliga 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, un Lliga de Campions de la UEFA 2020, una …
Josep Otero i Gendre

Josep Otero i Gendre
© Arxiu Familiar Otero
Futbol
Futbolista.
S’inicià a setze anys a la UE Jesús i Maria Debutà la temporada 1945-46 en el CD Tortosa , on jugà durant 13 temporades fins el 12 de juny de 1960 i disputà dues fases d’ascens a segona divisió Assolí el rècord de partits jugats 402, de gols marcats 203 i de hat-tricks 14 per un jugador al club També jugà al CF Girona 1954-55, el Club Gimnàstic de Tarragona 1958, la UE Rapitenca 1961 i la UD Balompédica Linense La temporada 1960-61 s’inicià com entrenador del primer equip del CD Tortosa, que dirigí en 325 partits durant 13 temporades 1966, 1967, 1973, 1974, 1975, 1978-83, 1985…
Hristo Stojčkov
Futbol
Futbolista búlgar.
Debutà professionalment al CSKA de Sofia, equip amb el qual del 1986 al 1990 guanyà tres Lligues i tres Copes Aquest any fitxà pel FC Barcelona , que l’any 1995 el traspassà al Parma italià El 1996 tornà a fitxar pel club català, on jugà fins la temporada 1997-98 La mateixa temporada 1997-98 jugà al CSKA de Sofia i a l’Al-Nasr de l’Aràbia Saudita i, posteriorment, fitxà pel Kashiwa Reysol del Japó 1998-99 i pels equips nord-americans Chicago Fire 2000-02 i DC United 2003 Davanter agressiu, el seu joc es basava en la potència i la velocitat Durant les sis temporades que jugà amb el FC…
,
Paulino Alcántara Riestra
Futbol
Futbolista, conegut pel sobrenom de Trencaxarxes.
Després de passar per l’AC Galeno i l’Universitari SC, debutà en el primer equip del Futbol Club Barcelona el 1912, on jugà fins el 1927, amb un parèntesi de dos anys al Bohemians de Manila 1916-18 Jugà d'interior esquerra i amb el Barça fou deu vegades campió de Catalunya 1913, 1916, 1919-22, 1924-27 i cinc vegades campió d’Espanya 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, i ostenta el rècord de gols de l’equip en tota la seva història, 357 Jugà sempre amb un mocador blanc penjant dels pantalons i fou l’autor del primer gol d’un jugador blaugrana al camp de les Corts La seva potència de…
,
Francesc Tàpies i Torres
Música
Compositor, organista i mestre de capella català.
Format musicalment al seminari diocesà de la Seu d’Urgell amb mossèn Enric Marfany, el 1920 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Lugo El 1925 residí a Roma, on amplià estudis amb Licinio Refice composició i Rafaelle Manaro orgue i es diplomà en gregorià a l’Escola Superior de Música Sacra posteriorment, Institut Pontifici de Música Sacra, dirigida per Paolo Ferreti El 20 de maig de 1927 obtingué la plaça de mestre de la catedral metropolitana de Tarragona, ciutat on residí fins a la seva mort i on dedicà tots els seus esforços a la Schola Cantorum del Seminari El 1929 anà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina