Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Moviment Coral Català
Confederació que des del 1995 agrupa diverses federacions corals de Catalunya.
En formen part les Corals Joves de Catalunya, la Federació Catalana de Pueri Cantores, la Federació de Cors de Clavé, el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya, la Federació de Cors de Clavé de la Catalunya Nord, l'Agrupació Coral de les Comarques Gironines i, com a membre adherit, l'Associació Musical de Mestres Directors Representa més de 700 entitats corals i uns 30000 cantaires disseminats per tot el territori català Coordina l'activitat de totes les federacions i garanteix la representativitat de Catalunya en organismes internacionals Després de l'organització del XV Festival…
Conferència Internacional de Població
Nom donat a cadascuna de les conferències organitzades internacionalment sobre la població mundial, que reuneixen estats membres de les Nacions Unides.
A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar Belgrad 1965 en reuní 88, Bucarest 1974, 138 Mèxic 1984, 147 el Caire 1994, 175 Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de…
Miquel Rovira i Serrabassa
Música
Organista i compositor català.
Estudià a la capella de música de la catedral de Vic amb Gaspar Berga i Lluís Romeu Després de ser ordenat de sacerdot el 1907 fou nomenat sotsxantre de la catedral de Vic En contacte amb Joan Llongueras, el 1910 fundà l’Escola Popular de Cant i Gimnàstica Rítmica El 1920 succeí a Lluís Romeu com a mestre de capella de la catedral Exercí de professor de cant gregorià al seminari vigatà des del 1924 i fou component de la Comissió Diocesana de Música Sagrada El 1902 fundà l’Orfeó de Sant Lluís Gonzaga, que el 1915 passà a anomenar-se Orfeó Vigatà i que dirigí fins a la seva mort, i impulsà…
Veloç Sport Balear
Esport general
Societat esportiva dedicada inicialment al ciclisme, fundada a Palma el 1896.
Sorgit d’una escissió de la Unió Velocipèdica de Palma, tres anys després de la fundació 1898 promogué la creació de la Unió Velocipèdica Balear, que el 1932 es transformà en Federació Balear de Ciclisme Impulsà la construcció del Velòdrom de Tirador , del qual fou propietari, installació que centrà les activitats de l’entitat, especialment el ciclisme de pista Durant molts anys fou una de les primeres entitats organitzadores de competicions d’aquest esport a l’Estat espanyol Amb els anys, hi promogué competicions d’altres esports, com ara partits de futbol, combats de boxa, etc A la segona…
Jaume Llauradó Gràcia

Jaume Llauradó Gràcia
Arxiu Blaugranas.com
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president del Roda de Barà durant quatre anys i propietari de la UE Lleida 1996-97 També presidí l’Hispano Francès en 1980-84, període durant el qual també fou vocal de la Federació Espanyola de Voleibol Fundador del Fòrum Samitier 1990, una plataforma de debat esportiu i cultural al voltant del FC Barcelona, des de mitjan 1990 el presidí Ocupà la vicepresidència 2000-01 del FC Barcelona sota la presidència de Joan Gaspart Durant vuit anys fou tresorer i vocal de la Junta d’Antics Jugadors del FC Barcelona, i també patró de la fundació del club Impulsà la Plataforma Pro Seleccions…
Consell Català de l’Esport
Esport general
Organisme autònom establert l’any 2000 en substitució de la Direcció General de l’Esport, de la qual n’assumí les funcions.
Planifica i executa la política esportiva de la Generalitat de Catalunya sota les directrius de la Secretaria General de l’Esport, i està adscrit al Departament de la Presidència Planifica i coordina els programes esportius de federacions, clubs i altres entitats esportives catalanes Impulsa les activitats d’esport federat, en especial les de tecnificació i d’alt rendiment, i les seleccions esportives catalanes Gestiona la xarxa d’equipaments esportius catalans, és seu del Registre d’Entitats Esportives, regula la inspecció esportiva i n’estableix el règim sancionador Té incidència en els…
Fritz Steinbach
Música
Director d’orquestra alemany.
Fou deixeble del seu germà Emil a Mannheim, i completà la seva formació al Conservatori de Leipzig i al Mozart-Stifftug de Frankfurt Recomanat per J Brahms, anà a Viena, on estudià amb G Nottebohm, i després a Karlsruhe, amb O Dessoff i V Lach ner El 1880 començà a treballar com a assistent a Magúncia, i sis anys més tard, ajudat per H von Bülow, aconseguí la plaça de professor de contrapunt i composició al Conservatori de Frankfurt El mateix 1886 fou nomenat kapellmeister de la Meiningen Hofkapelle del duc de Sachsen-Meiningen, moment en què inicià gires per Europa i l’Amèrica del Nord com a…
Ferran Méndez Villamil
Atletisme
Atleta, jugador d’handbol i dirigent.
Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, contribuí a recuperar la pràctica de l’atletisme a Girona després de la Guerra Civil Espanyola Fou campió de Catalunya de 100 m i de salt de llargada 1944, 1945 i de pentatló 1944 Fou campió d’Espanya de salt de llargada 1945 i disputà diversos encontres internacionals amb les seleccions de Catalunya i d’Espanya Impulsà la creació de l’equip d’handbol del GEiEG, del qual fou el capità 1946-56 Fundà la Federació Provincial d’Atletisme de Girona 1958, i feu tasques tècniques en competicions d’àmbit català i internacional durant els anys…
Maria Dolors Santandreu i Soler
Historiografia
Historiadora.
Doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona, la seva tesi doctoral versà sobre La Vila de Berga a l’Edat Mitjana la família dels Berga Autora de nombrosos estudis i articles sobre la història, les tradicions i les festes de Berga i de la comarca, com la festa dels Elois i La Patum, els seus estudis inèdits sobre La Patum permeteren impulsar la petició i posterior declaració 2005 de la festa com a patrimoni oral i immaterial de la humanitat Compaginà la tasca d’investigadora amb la de divulgadora i amb la docència a l’IES Guillem de Berguedà, i collaborà habitualment amb la…
Tractat de Maastricht
Tractat fundacional de la Unió Europea, dit també de la Unió Europea, signat el febrer del 1992, pel qual hom ratificava els acords presos en la reunió del Consell Europeu celebrada a la ciutat de Maastricht el desembre del 1991.
Concebut com la continuació del Tractat de Roma , i comparable a aquest en importància Comportà avenços substancials en la política exterior i la de defensa comunes Unió Europea Occidental, en la unió política i en les facultats del Parlament i la Comissió, en els fons de cohesió, en la cooperació judicial, en els drets de vot i de candidatura en les eleccions judicials i europees, i impulsà sobretot la unió econòmica i monetària , a partir d’un tractat propi 1991 L’entrada en vigor del Tractat octubre del 1993, que donà lloc a la Unió Europea UE, experimentà un retard important per la forta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina