Resultats de la cerca
Es mostren 1267 resultats
El primer italianisme: Catalunya sota el signe de Giotto
Art gòtic
Per a interpretar la lliçó de Giotto a Catalunya, cal fer-se càrrec de la intensa transformació de les maneres de pintar que, amb conseqüències múltiples i diverses, repercutí en la majoria de les escoles italianes i també en algunes de les europees El nou paradigma artístic que Giotto representa esdevingué en termes generals, i també en el nostre territori, la conditio sine qua non per a l’evolució de les arts del color al llarg del tres-cents Bellosi, 2004, pàg 116 Com és obvi, la trobada amb Giotto ha de ser valorada i ajustada cas per cas El florentí, a l’aixopluc d’un taller i un cercle…
sard
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica, particularment arcaica, testimoni, segons la majoria d’estudiosos, de la llatinitat d’Àfrica, que ocupa un lloc propi entre la Romània oriental i l’occidental.
És parlada per prop d’un milió i mig d’individus Comprèn els següents dialectes el sasserès el gallurès amb afinitats corses al N, el logudorès el nuorès el més arcaic al centre, i el campidanès amb connexions amb el sicilià al S Amb relació als dialectes italians, presenta dificultats en la comprensió a causa de les assimilacions consonàntiques, la morfologia, la sintaxi arcaica i la manca d’una norma rectora Posseeix una base lingüística llatina, on s’havien incrustat alguns elements del substrat púnic i grec aquella base fou acrescuda amb altres aportacions germàniques,…
literatura menorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per…
espai
Arquitectura
Extensió relativa a l’obra arquitectònica.
El concepte d’espai apareix en l’arquitectura amb l’obra d’Alois Riegl Die Spätrömische Kunstindustrie nach den Funden in Österreich ‘La producció artística romana tardana segons les troballes a Àustria’, 1901, en la qual era fonamentada la tesi que el fet artístic, lluny de respondre a unes exigències tècniques i funcionals, respon a una voluntat artística teoria de la Kunstwollen i hi era feta una interpretació espacial de l’obra arquitectònica des dels egipcis fins a l’època paleocristiana Posteriorment, en el llibre de Bruno Zevi Saper vedere l’architettura 1948, que suscità una gran…
música flamenca
Música
Art musical desenvolupat a Flandes.
A la fi de l’edat mitjana, la música flamenca assolí un nivell i una difusió que en feren la més important d’Europa, bé que no limitada pròpiament a Flandes, sinó a tota l’àrea del nord de França, a Valònia i a Flandes música francesa, música valona i fins i tot a Holanda és difícil de destriar, en aquest context, els elements flamencs, car la comunicació i les interrelacions foren contínues Així, hom troba en Guillaume o Wilhelm Dufay misses, motets i cançons molt vinculades al gust francès Johannes Ockeghem, Jacob Obrecht, al segle XV, i Adriaan Willaert, el seu deixeble C de…
John Eliot Gardiner
Música
Director d’orquestra anglès.
Alumne del King’s College de Cambridge, s’hi especialitzà en història àrab Estudià música a Londres, i posteriorment amplià la seva formació a París, on fou deixeble de N Boulanger El 1964 fundà el Monteverdi Choir, amb el qual realitzà, el 1967, una versió de les Vespro della beata Vergine a partir d’una edició pròpia de l’obra de C Monteverdi Durant els anys setanta se centrà en els autors francesos i italians dels segles XVII i XVIII Entre el 1981 i el 1983 dirigí l’Orquestra de la Ràdio de Vancouver, que abandonà per passar a ser director musical de l’Òpera de Lió, càrrec en el qual es…
,
Andrea Camilleri
Literatura italiana
Escriptor italià.
Estudià direcció escènica 1948-50 i posteriorment treballà com a director teatral i guionista de televisió a la RAI, amb adaptacions policíaques molt populars i reeixides Del 1977 al 1997 fou catedràtic de direcció cinematogràfica a l’Acadèmia d’Arts Dramàtiques Fou també un actiu membre del Partit Comunista Italià Publicà la primera novella el 1978 Il corso delle cose , que no obtingué cap ressò, com tampoc les següents fins a La stagione della caccia 1992, que tingué una bona acollida El 1994 publicà La forma dell’acqua , primera de les novelles policíaques protagonitzada per l’inspector…
bibliofília
Arxivística i biblioteconomia
Afecció als llibres, especialment la que consisteix a col·leccionar-ne o a publicar o a adquirir edicions dites de bibliòfil, més estimades com a monuments tipogràfics que per llur contingut.
Els bibliòfils colleccionistes es poden interessar per diversos aspectes del llibre antiguitat, raresa, determinats temes, procedència o lloc d’impressió, illustració, relligadura, etc És pràctica generalment seguida en les edicions de bibliòfil que tots els elements constitutius del llibre siguin fets a mà paper, composició tipogràfica, illustració, etc La bibliofília ha estat practicada en totes les èpoques, especialment des dels humanistes italians, i als segles XVII i XVIII a Anglaterra, a França i a Alemanya als Països Catalans destacà, en aquests períodes, l’obra de Pere…
Benet XV

Benet XV
© Fototeca.cat
Cristianisme
Nom que adoptà Giacomo Della Chiesa
en esdevenir papa (1914-22).
Es doctorà en dret a Gènova i començà els estudis de teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat prevere el 1878, passà a l’Accademia dei Nobili Ecclesiastici Fou secretari del nunci Mariano Rampolla a Madrid 1883-87 Passà a ajudar aquest a la secretaria d’estat, i el 1901 n'esdevingué substitut Pius X el nomenà arquebisbe de Bolonya el 1907, i cardenal el 1914 La seva elecció com a papa, tot just esclatada la Primera Guerra Mundial, fou tant pels seus dots diplomàtics com pel desig del collegi cardenalici de superar l’integrisme prevalent els anys anteriors A l’encíclica Ad…
Gottlieb Muffat
Música
Compositor i organista alemany.
Vida Fill del compositor Georg Muffat, fou d’ell de qui rebé les primeres lliçons de música Més tard continuà la seva formació sota la supervisió de JJ Fux a Viena La seva educació comprenia interpretació d’orgue i altres instruments, així com execució del baix continu, cant i contrapunt Fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’acompanyar al continu les representacions operístiques Amb el temps anà adquirint responsabilitats més grans a la cort, com ara l’ensenyament musical a diversos membres de la família imperial El 1741 era primer organista de la capella de la cort Sembla que a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina