Resultats de la cerca

La revista fou una publicació de la Division de Estudios Árabes e Islámicos de la Universitat d’Alacant Aparegué el 1984 i, després de deu volums, es deixà de publicar el 1994 En fou el director Mikel Epalza i la secretària, María Jesús Rubiera Mata Hi aparegueren sovint articles dels professors i estudiants de la universitat La revista reflectí la intensa activitat investigadora del País Valencià, particularment en els camps de l’arqueologia i la toponímia, estimulats per la hipòtesi de Pierre Guichard sobre l’organització social dels assentaments rurals especialment, el paper dels castells…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT Barcelona y sus misterios 1860-61 d’Antoni Altadill GUIÓ Albert Marro FOTOGRAFIA Jordi Robert INTERPRETACIÓ Francesc Aguiló, Joaquim Carrasco Diego Rocafort, Joan Argelagués, Joan Durany, Josep Balaguer, Emília de la Mata, Maria Reigada, Josep Martí, Manuel Arbó ESTRENA Barcelona, 26061916 Producció El 1880 Antoni Altadill publicà Barcelona y sus misterios , a semblança de Les Mystères de Paris 1842-43 d’Eugène Sue Ambdues obres després es convertiren en fulletons En la trama complicada de la cinta domina…

El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç Hug d’Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc L’any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ishāq ibn Gāniya potser ell mateix dirigí l’expedició, saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a Mallorca de la majoria dels seus…

Sant Sadurní de Valldeix és el nom històric de la capellade Santa Rita, envoltada de masies i residències a la vall que forma la riera de Valldeix, entre la ciutat de Mataró i el veïnat de MataLa capella es troba dalt d’un petit pujol dins les propietats de Can Miró Fou sempre una capella rural de la gran propietat documentada des del 949 com Villa Valades , i del 989 en endavant com Vall Dex, Vallexis, Valleadexio , o Vaydex La capella constades del 1066 com la ecclesia…

Làpida de Ramon d’Urtx baró de Mataplana, mort l’any 1297 i enterrat al convent de Sant Domènec de la vila de Puigcerdà J Gumí El convent de Sant Domènec de Puigcerdà havia conservat la làpida sepulcral de Ramon II d’Urtx, baró de Mataplana, que hi fou sepultat després de la seva mort sobrevinguda el 26 de desembre de 1297, com ho atesta una bella inscripció Actualment, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona Sobre la pedra sepulcral, el cavaller difunt és representat jacent, vestit amb l’armadura, amb les mans juntes i…

Déu el condemnà a una vida errant El seu nom ha esdevingut el símbol de l’odi fratern, de l’enveja El tema de Caín i Abel ha estat sovint tractat en art es troba des dels capitells romànics fins als pintors del Renaixement i del Barroc i en literatura Byron, Victor Hugo, Metastasio, Klopstock, Coleridge, Leconte de Lisle, Unamuno

Es fa en roquissars calcaris, al País Valencià, al Principat i en algunes altres contrades mediterrànies En medicina popular és molt apreciada com a estomacal i digestiva

Creix en rosts secs i erms de les Illes Balears

Cresqué en un ambient familiar inestable A disset anys s'inicià com a model, i el 1973 guanyà el concurs de bellesa Miss TV Europe L'any 1974 protagonitzà Emmanuelle , pellícula dirigida per Just Jaeckin, amb la qual obtingué popularitat internacional i que la projectà com la representant d'un cinema eròtic poc explícit i amb una certa aurèola de refinament softcore Seguiren les seqüeles Emmanuelle L'antivierge 1975, de Francis Giacobetti, Goodbye Emmanuelle 1979, de François Leterrier, i Emmanuelle 4 1984 i Emmanuelle au 7ème ciel 1992, ambdues de Francis Leroi Generalment en…

Mata en flor de seneci del Cap Ramon M Masalles Senecio inaequidens forma part del contingent d’espècies exòtiques que s’ha establert d’una manera molt eficaç al territori dels Països Catalans les últimes dècades Aquest seneci és un parent del xenixell S vulgaris , una herba anual comuna en horts i camins En el cas de S inaequidens , però, es tracta d’una mata perenne de fulles linears, irregularment dentades o lobades, amb una rabassa llenyosa curta, molt ramificada vers la part superior aquestes ramificacions produeixen nombrosos capítols amb lígules…