Resultats de la cerca
Es mostren 1664 resultats
Oriol Tuñí i Vancells
Bíblia
Religiós i biblista.
Ingressà a la Companyia de Jesús el 1955 i el 1988 fou elegit superior provincial dels jesuïtes de Catalunya Es llicencià 1968 en teologia al Heythrop College d’Oxon Gran Bretanya i doctorà 1971 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma i s’especialitzà en l’exegesi de Sant Joan Fou degà de l’antiga secció de Sant Francesc de Borja i des de l’any 2000 degà de la Facultat de Teologia de Catalunya És autor de La verdad os hará libres Juan 8,32 1973, que fou la seva tesi doctoral, El testimoniatge de l’evangeli de Joan 1980, Jesús y el evangelio en la comunidad joànica 1987, Jesús en…
Josep Maria Totosaus i Martorell
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ordenat sacerdot l’any 1956, es llicencià en teologia i feu estudis de catequètica a Roma i a París Molt influït per Joan Batlles , fou vicari de les parròquies de Sant Sadurní i de Sants Fou consiliari d’Acció Catòlica i fundador i secretari del Centre d’Estudis Pastorals de Barcelona 1968 Cofundador 1969, amb Josep Junyent, Joan Carrera i Plana i d’altres, de la revista bimensual Quaderns de Pastoral , publicació durant molt de temps afí a les directrius del concili II del Vaticà i de la qual fou director fins el 1993 Fou un dels capdavanters de la lluita per una Església…
Joaquim Gomis i Sanahuja
Literatura
Cristianisme
Escriptor.
Germà dels també escriptors Llorenç i Joan Gomis , s’ordenà de sacerdot el 1957 i posteriorment es llicencià en teologia a Roma, estada que li permeté conèixer directament el Concili Segon del Vaticà, que guià tota la seva trajectòria posterior Fou rector de la parròquia de Sant Just Desvern Amb els seus germans i la seva cunyada Roser Bofill fou fundador de les revistes pastorals El Ciervo 1951 i Foc nou 1974 Fou promotor del Centre de Pastoral Litúrgica 1965, que fou un focus de renovació de l’Església a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol Escriví un gran nombre d’articles sobre…
Josep Maria Gich i Pi
Periodisme
Notari, periodista i assagista.
El 1909 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, es doctorà en dret el 1917, a Madrid, i el mateix any 1917 era admès com a acadèmic a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Exercí de notari a Barcelona i, des del 1920, fou catedràtic de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Fundà amb Lluís Vila i d’Abadal l’Agrupació Escolar Tradicionalista El 1909 era membre d'Acció Social Popular Milità a la Lliga…
Pelegrí Casades i Gramatxes
Historiografia
Historiador.
Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic Membre de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1879 i, després, del Centre Excursionista de Catalunya, féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia L’any 1911 fou nomenat president de la Secció d’Arqueologia i Història i el 1925 li fou concedida la Medalla d’Or de l’entitat Dirigí 1892-1917 la Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès 1903 i de l’Acadèmia de Bones Lletres 1918…
,
Ḥasday Cresques
Filosofia
Medicina
Rabí, metge, filòsof i dirigent jueu.
De família principal de Barcelona, el 1367 ja era secretari de l’aljama Des del 1373, per la seva autoritat, els reis li encomanaren de resoldre plets entre jueus El 1387 obtingué de Joan I la llicència d’excomunicar tots els jueus transgressors de la llei mosaica i el 1390 fou nomenat familiar reial i jutge de totes les causes de malšinut El 1389 traslladà el domicili a Saragossa per tal d’exercir-hi com a rabí Durant els avalots de l’any 1391 —en què morí el seu únic fill— activà des de la cort la salvaguarda de les aljames i la restauració de les de Barcelona i València El 1396 redactà…
Alfonso Guerra González

Alfonso Guerra
© RTVE
Política
Polític andalús.
De família obrera, es llicencià en lletres i milità clandestinament en el socialisme des del 1960 Impulsor, amb Felipe González , de la renovació del Partido Socialista Obrero Español PSOE a l’exili, a partir del 1975 esdevingué el màxim artífex de la reconstrucció organitzativa del partit i el guardià de la disciplina interna d’aquest Diputat per Sevilla 1977, 1979, 1982, 1986, 1989 i vice-secretari general del PSOE, s’ha distingit per la seva oratòria agressiva i per un inequívoc decantament esquerranista Al desembre del 1982 ocupà la vicepresidència del govern espanyol, càrrec que dimití…
Josep Finestres i de Monsalvo
Literatura catalana
Jurista i humanista.
Estudià al collegi de Cordelles i es doctorà en dret civil 1715 i es llicencià en cànons a la Universitat de Cervera, institució a la qual es vinculà per sempre n’ocupà diverses càtedres jurídiques i en fou canceller interí el 1743 Dedicà tota la vida a l’ensenyament del dret i a l’estudi de la cultura clàssica Per bé que mantingué correspondència en català amb Ignasi de Dou i en castellà amb G Maians, entre d’altres, la seva llengua de cultura fou el llatí coneixia també el grec Posseïa una formació clàssica impecable i formà una bona biblioteca de llibres de dret i de filologia clàssica A…
Joan Duran i España
Literatura catalana
Poeta i periodista.
El 1872 començà els estudis de medicina a la Universitat de Barcelona, on feu també els de ciències i de farmàcia entre el 1877 i el 1886 el 1896 s’hi llicencià en farmàcia per dedicar-s’hi professionalment Mentrestant, s’havia enrolat per poc temps en un batalló carlista, ha-via treballat en els negocis d’un germà seu i en negocis propis, que fracassaren, i com a pràctic de farmàcia a Sarrià Fou redactor del diari La Renaixença , en què, el 1892, publicà, al fulletó, una traducció de Dubrovsky de Puixkin fou també collaborador de La Illustració Catalana i es vinculà a la Unió Catalanista…
Francesc de Mas i Otzet
Literatura catalana
Poeta.
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1867 Publicà nombrosos poemes en llengua catalana a “La Antorcha Manresana”, el poema Una salve en Montserrat 1864, dedicat al bisbe Lluch, i el recull Flors boscanes 1866, amb poemes dedicats a polítics liberals i republicans Espartero, Prim, Clavé i Monturiol i d’altres de més relacionables amb el floralisme, com Un record a ma pàtria , Morir d’enyorament o A la memòria de l’eminent publicista D Bonaventura C Aribau Visqué, entre altres indrets, a Madrid i a les Filipines, on promogué entre els catalans i aragonesos que hi residien la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina