Resultats de la cerca
Es mostren 1645 resultats
Torre de Contrast (Argençola)
Art romànic
Situació La torre i la capella del costat recorden un dels primitius centres de repoblament del sector ECSA - F Junyent i A Mazcuñán Aquesta torre s’aixeca al lloc de Contrast, prop de l’església de Sant Maur Tant la situació com l’itinerari són els mateixos que es descriuen en l’apartat que fa referència a l’església de Sant Maur de Contrast FJM-AMB Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Història La torre, adossada al mas Cortès, presideix el petit nucli de Contrast, format per tres cases i la capella de Sant Maur Presidia una quadra civil, documentada des del 1241, bé que d’origen més remot com…
Castell de Montfalcó (Viacamp)
Art romànic
L’antic llogaret de Montfalcó és dominat per uns espadats en els quals s’obre la cova de Montfalcó Just damunt la cova són ben visibles alguns forats circulars excavats a la roca plana que possiblement fonamentaren estructures de fusta La verticalitat del relleu fa que la major part dels vestigis del castell que hi havia en aquest indret hagin caigut al fons de la vall Tradicionalment Montfalcó restà vinculat als comtes d’Urgell La seva possessió era estratègica, car per aquest corredor entre el comtat del Pallars Jussà, al nord, i el vescomtat d’Àger, a migjorn, els senyors…
Resclosa propera al Mas del Camp de Salselles (la Quar)
Art romànic
Situació Malgrat la distància, la fotografia mostra perfectament la línia ondulada que formen els forats de la resclosa, alguns dels quals, però, han estat totalment desgastats per l’aigua J Bolòs Forats d’una resclosa d’un antic molí, situats al costat sud del pont proper al molí de Vilardell Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 × 18,1 —y 60,2 31 TDG 181602 Cal seguir la pista que hi ha parallela a la riera de Merlès i que podem agafar al Cobert de Puigcercós, si venim del nord, o a Vilalta, si venim…
Castell de Matamargó (Pinós de Solsonès)
Art romànic
Una vista de les ruïnes, amb algun pany de mur que deixa veure’n l’aparell J Bolòs Situació Al cantó de llevant de la serra de Pinós, i dins el mateix terme municipal de Pinós, hi ha Matamargó, just als límits de la comarca veïna del Bages Mapa 330M781 Situació 31TCG846352 Per la carretera de Solsona a Manresa, a l’altura del punt quilomètric 19,500, hi ha una carretera que mena a Salo És la carretera BV-3 002 10,600 km més enllà d’aquest trencant, hom arriba a una bifurcació, on acaba el paviment asfàltic Cap a mà esquerra hom arribaria a Vallmanya, però la ruta del costat dret ens portarà…
Sant Pere de Capdevila (Lladurs)
Art romànic
Situació És davant la casa Capdevila de Sanç, versemblantment anomenada així de Sanç pel fet de tenir a la seva vora la capella, la denominació de la qual, pel cap baix des del segle XVIII, és Sant Pere de Capdevila Dins el municipi de Lladurs es troba al seu extrem nord-oriental A les seves envistes, per tramuntana, hi ha la mola de Lord Una vista de l’exterior de l’església L Prat Vista de l’interior de la nau, amb la volta esfondrada, amb la capçalera al fons A desgrat de la seva ruïna és interessant la distinció que traspua el seu aparell Arxiu Gavín Mapa 292M781 Situació 31TCG821619 Per…
Sant Andreu de Clarà (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Situació L’església de Sant Andreu de Clarà es troba al costat de llevant del municipi de Castellar de la Ribera, dalt un turó i enmig d’una petita vall Mapa 291M781 Situació 31TCG719515 Als 5,600 km de la carretera de Solsona a Basella, a mà esquerra, surten dos trencalls D’aquests cal agafar el de l’esquerra, que deixarem, després d’haver recorregut 1,400 km, per tombar a mà dreta i arribar, passats 2 km, a Clarà JCS Història Documentalment, aquesta església apareix esmentada el 29 de maig de 1043, quan el sacerdot Folc feu donació a Santa Maria de Solsona d’un alou que tenia al terme del…
Sant Pere dels Pastors (Guissona)
Art romànic
Situació Interior de l’extrem de llevant de l’església, coberta amb volta de canó apuntada i reforçada amb quatre singulars arcs torals apuntats ECSA-M Catalán L’església de Sant Pere dels Pastors forma part d’un conjunt aïllat d’edificacions situat 1 km al sud-est de Guissona, a mà dreta i a peu de la carretera que va a Sant Guim de la Plana XSB Mapa 34-14 361 Situació 31TCG593270 Història Aquesta capella es trobava dins l’antic terme de Fluvià i se’n tenen notícies des del segle XIII Consta una donació a aquesta església l’any 1234 El nom de l’església fa referència a la tradició que…
Santa Maria de Tortellà
El testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, de l’any 966, proporciona la primera referència de l’indret de Tortellà en deixar al monestir de Santa Maria de Ripoll “ ipsum alodem de Torteliano, quem ego habui de Argemiro vel de alios homines ” De la mateixa manera, l’any 979, Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona, establí a les seves darreres voluntats la donació a la seu de Girona de “ ipsum meum alodem de Torteliano qui mihi advenit per escripturam legitimam de Abone levita ” Tanmateix, aquest segon document mereix una atenció especial, ja que testimonia per primera…
Les santalàcies
Santalàcies 1 Thesium divaricatum a branca terminada en inflorescències x 0,5 b fragment de la inflorescència, amb una flor i un fruit immatur que conserva el calze a la part apical x 5 2 Ginestó Osyris alba a branca fructífera d’aquest arbust de port genistoide x 0,5 b brot florit, de flors trímeres x 5 c fruit immatur x 3 Eugeni Sierra Les santalàcies són herbes o arbusts, rarament arbrets, propis més aviat de les regions eixutes i àrides, dins de les zones tropicals i temperades de les gairebé 400 espècies que se’n coneixen, la majoria són africanes, i només sis es fan als Països…
Les nictaginàcies
Entre les cariofíllides sovintegen les plantes de fulles oposades i flors actinomorfes i pentàmeres Moltes, com ara la flor de nit Mirabilis jalapa , duen un sol verticil periàntic, d’aparença petaloide, bé que protegit a la seva base per unes bràctees extraflorals en forma de calze Es tracta d’una planta que procedeix de zones tropicals, àrea de màxima concentració de la subclasse, i que ha esdevingut molt popular a casa nostra com a planta d’ornament per la seva facilitat de cultiu La pollinitzen papallones nocturnes, atretes per la intensa fragància que desprenen les flors a la nit, quan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina