Resultats de la cerca

Amb Andreu Vidal fundà 1866 el setmanari La España musical , on publicà treballs de crítica musical El 1862 publicà l’obra didàctica Colección de estudios para piano Compongué una simfonia, un quartet de cordes, dos Benedictus, un Pater Noster 1870, masurques elegíaques a la memòria de Chopin, etc Deixà incompleta una Historia científica del arte musical

Wagner connectà els motius amb els esdeveniments, els sentiments, els objectes, etc, de les seves òperes leitmotiv

Aquesta indicació apareix dins la literatura musical al principi del segle XVIII en relació amb la interpretació d’un determinat tipus d’ornaments l’any 1723 en les Opinioni de PF Tosi En qualsevol cas l’expressió mezza voce o mezzavoce es troba bàsicament en el repertori operístic del segle XIX, i és utilitzada en diverses escenes de moltes de les òperes d’aquest període com en Simon Boccanegra i Otello , de G Verdi, entre d’altres per a aconseguir un efecte dramàtic de gran intensitat De fet, en música vocal veu 1 , mezza voce no és una simple instrucció de volum, sinó que…

Fill de Vincent Novello, de jove visqué a York, on aprengué l’ofici d’editor musical El 1829 s’independitzà i creà la seva pròpia empresa editora, origen de la que fou una de les més prestigioses editorials de la Gran Bretanya Home cultivat, posseïa una gran sensibilitat musical Estudià orgue i tenia una notable veu de baix, gràcies a la qual formà part del cor de l’església catòlica de Lincoln’s Inn Chapel Amic personal de F Mendelssohn, fou precisament la compra dels drets de l’obra Saint Paul 1837 el que contribuí decisivament a l’èxit de l’empresa Novello A part…

Es formà al Gonville and Caius College de Cambridge, on estudià música amb Thurston Dart, Charles Cudworth i Patrick Hadley Es doctorà el 1958 Fou professor al Trinity College de Londres 1957-65, crític musical a The Times  1964-81, editor del Musical Times  1967-87 i de la revista musical Gramophone  i editor general de la sèrie Master Musicians des del 1976 També edità  The New Grove Dictionary of Music and Musicians  1980 i fou el responsable d’edicions crítiques d’obres de WA Mozart, JC Bach, L Boccherini i altres compositors Les seves investigacions…

En essència es distingeixen de les altres només per la seva dedicació específica a la temàtica musical, entesa aquesta en tota la seva varietat, com per exemple música culta, música popular, música ètnica, jazz , pop, música antiga o música religiosa També s’hi inclouen temes relacionats amb la investigació -musicologia i historiografia musical- i qüestions de caràcter pedagògic Hi ha, o hi ha hagut, publicacions dedicades de manera molt explícita a determinats corrents estètics musicals i també a una figura concreta o a la tendència iniciada per aquesta figura N’hi…

Començà la seva carrera acadèmica ensenyant en les universitats de Hong Kong i de Sydney El 1990 obtingué el grau de professor of music a la Univer sitat de Southampton, i el 1999, el de research professor a la mateixa universitat Ha estat editor de prestigioses revistes, com el "Journal of the Royal Musical Association", i membre del consell editorial de "Music Analysis", "Journal of Music Theory" i "Music Theory Online" La seva recerca està centrada sobretot en el camp de l’anàlisi musical, terreny en el qual ha fet substancials aportacions Entre les obres d’aquest…

Vida Després de realitzar els primers estudis a Ciudad Real, localitat on residia des que tenia tres anys per raons familiars, el 1896 anà a Madrid per estudiar, simultàniament, piano, harmonia i composició al Conservatorio de María Cristina i dret a la universitat Tot i que es llicencià en dret 1904 i es doctorà 1923, no exercí mai la jurisprudència Durant els anys 1906-08 collaborà amb la Universidad Popular de Madrid impartint conferències per als treballadors Del 1908 al 1910 fou secretari al consolat de l’Argentina a Anvers, on continuà estudiant estètica i història de la música De jove…

Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament…

Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo , i fou autora de La música contemporània 1974, traduïda a diversos idiomes  Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" 1975, amb Roger  Alier Història de la música catalana 1985 Pau Casals, una vida musical 1985   Mil anys de música catalana 1991, Mozart, un genio musical 1993 i Conchita Badía, 1897-1975 Canción de arte 1997, amb Rafael del Pino i Carlos Manso i…