Resultats de la cerca
Es mostren 969 resultats
mercaptur
Química
Qualsevol sal de fórmula general RSM, obtinguda substituint per un metall l’hidrogen del sulfhidril d’un tiol, segons la reacció 2RSH + 2Na →2RSNa + H2
.
Els mercapturs alcalins són solubles en aigua, però els de metalls pesants Hg, Pb, Zn són insolubles
ordidor
ordidor directe amb la fileta
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina d’ordir.
Els ordidors més primitius consistien en unes posts clavades a la paret i proveïdes de clavilles, i l’ordidora anava passant amb la mà un grup de fils en ziga-zaga d’una clavilla a l’altra fins a arribar a l’última Aquesta longitud de fil era anomenada portada , i l’operació s’anava repetint fins a obtenir la quantitat de fils necessària Posteriorment existí un ordidor amb un gran tambor de llistons impulsat a mà, sobre el qual s’enrotllaven els fils Avui els ordidors són mecànics i poden ésser classificats en tres grans grups, segons la manera de fer l’ordit els directes, els seccionals i…
serra

Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant…
moneda rossellonesa
moneda rossellonesa Diner de billó ric, encunyat a nom del comte Girard I (1102-1115) a Peralada
© Fototeca.cat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda encunyada a Perpinyà, pròpia del Rosselló.
La primera notícia documental de la moneda rossellonesa és de temps del comte Guislabert I, que governà el comtat entre el 991 i el 1013 Les primeres monedes conegudes són, però, les que s’atribueixen al comte Gausfred II 1008-74, amb creu a l’anvers i l’anagrama format per les lletres ROSCI-LO-NI al revers, també en forma encreuada Aquesta moneda, adaptada al sistema carolingi de 12 diners per cada sou, i 20 sous per lliura de moneda, tenia una talla de 44 sous per lliura d’argent 2 sous més que la de Barcelona a nom de Ramon Berenguer I, equivalència que anà augmentant amb el…
microona
Esquema de funcionament de les microones
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Ona electromagnètica l’espectre de freqüències de la qual és comprès entre 1 i 30 GHz, que correspon a unes longituds d’ona entre 1 i 30 cm, tot i que sovint també s’inclouen dins aquesta denominació ones amb freqüències més elevades.
Igual que les ones electromagnètiques de més baixa freqüència, les microones poden ésser generades mitjançant tubs de vuit o dispositius semiconductors les dificultats, però, que presenten quan hom vol assolir certs nivells de potència han donat lloc a la concepció de tubs especials com són els clistrons, els magnetrons, els oscilladors d’ona progressiva, etc Això no obstant, l’evolució constant dels dispositius actius d’estat sòlid i la introducció de nous semiconductors com l’arsenur de galli GaAs i el fosfur d’indi InP han fet progressar la tècnica i l’aplicació de les microones Així, a la…
massa
Física
En la mecànica clàssica, magnitud invariable definida com la relació constant que hi ha entre tota força que s’aplica a un punt material i l’acceleració que aquesta li produeix.
Aquesta relació entre la força, l’acceleració i la massa, deguda a Newton, constitueix el fonament de la dinàmica clàssica Entre la força F que actua, la massa m del punt i l’acceleració a del moviment obtingut, hi ha la relació F = m a La massa així definida és anomenada sovint massa d’inèrcia o massa inercial , mentre que la massa m d’un cos determinada a partir de l’equació P = m g , on P és el pes del cos i g l’acceleració de la gravetat, és anomenada massa gravitatòria o gravitacional L’experiència demostra que la massa inercial i la massa gravitatòria d’un cos coincideixen, resultat d…
boxa
Esport
Esport individual de combat basat en la utilització reglamentària dels punys, en accions combinades d’atac i de defensa, contra un adversari.
Constituïa per als grecs una de les principals proves atlètiques A Roma la pràctica del pugilatus adquirí una espectacular popularitat, però perdé la seva qualitat esportiva Modernament, la pràctica de la boxa començà a Anglaterra vers la fi del segle XVIII, vorejant sovint la illegalitat i sostinguda per l’atractiu de les fortes juguesques Aviat interessà determinats cercles aristocràtics El primer campió fou James Figgs, imbatut des del 1719 fins al 1730 en la inicial modalitat de punys nus El marquès de Queensberry 1865 feu reglamentar l’ús dels guants protectors, introduïts per Jack…
cloroplast

El cloroplast
© fototeca.cat
Biologia
Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Ordinàriament és de color verd, per la clorofilla que conté, bé que pot ésser emmascarat per uns altres pigments carotens, ficobilines En les algues, els cloroplasts tenen formes variables en copa o anell obert Chlorella, Ulothrix , en cinta helicoidal Spirogyra o plana Mougeotia , en estrella Zygnema , moltes algues vermelles, etc Però en algunes algues, en els briòfits i en les plantes superiors es donen en nombre elevat i tenen forma biconvexa, amb unes dimensions de 3 a 10 μm de diàmetre i d’1 a 2 μm de gruix En les angiospermes hi ha de 15 a 20 cloroplasts per cèllula Sovint…
Els quelonis: tortugues
Plaques còrnies dorsals a dalt i ventrals a baix d’un queloni 1 vertebrals, 2 costals, 3 marginals, 4 nucal, 5 supracaudal, 6 articulació o lligament entre les peces dorsals i ventrals de la closca Gustavo Hormiga Els quelonis són rèptils primitius proveïts d’una closca òssia dèrmica revestida de plaques còrnies, que muden una per una i no sempre de manera completa la closca recobreix les parts dorsal i ventral de l’animal i deixa lliure la part anterior, per on poden emergir el cap i les potes anteriors, i la posterior, que permet la sortida de les potes posteriors i la cua La incorporació a…
Beati Gregorii papae dialogorum libri. Alcuni quaestiones de litteris et libris. Item de rebus sacris. Ordo qualiter divina opera in Ecclesia agantur. Enarrationes et vitis Patrum aliaque opuscula
Art romànic
Un detall del foli 3v, amb una lletra capital “Q”, molt ornamentada, de determinació curvilínia i amb un cap d’animal Museu Episcopal de Vic Dos manuscrits diferents componen segons Josep Gudiol aquest volum en pergamí 111 i 38 folis de 32 x 24 cm Propietat de la catedral de Vic núm 7516 de l’inventari i XXXV de Villanueva, escrit en Carolina, les inicials són més abundants que en el Ms 38 Vic, relatiu també als Diàlegs de Gregori les defineixen amb negre, vermell, blau i groc No hi manquen els ataronjats * Com assenyalàvem ja en les notes sobre el Ms 38, la figura que es publica en Els…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina