Resultats de la cerca
Es mostren 832 resultats
Vicent Branchat
Historiografia catalana
Jurista vuitcentista, expert en l’administració dels drets del Reial Patrimoni del Regne de València i investigador dels seus antecedents legals i documentals.
Fill d’un comerciant de llibres, Cristòbal Branchat, el contacte quotidià amb la lletra impresa feu que, des de molt jove, mostrés afició per la lectura i l’estudi Després de cursar estudis a la Universitat de València, on es graduà com a mestre en arts i, després, en lleis, s’incorporà al Collegi d’Advocats de la ciutat El 1776 fou nomenat assessor del Reial Patrimoni del Regne de València, càrrec dependent de la Intendència de València des del qual desenvolupà una important tasca en la recuperació dels drets patrimonials Posteriorment, ocupà el càrrec d’oïdor de la Reial Audiència…
Oreneta cuablanca
L’oreneta cuablanca Delichon urbica és més petita que la vulgar no sobrepassa els 13 cm i, diferentment d’aquesta, viu a les ciutats i nia a les façanes de les cases S’identifica pel color blau negrós del dors, al qual destaquen la taca blanca del carpó i el blanc del dessota Té la cua lleugerament forcada, però molt menys que l’oreneta vulgar, com s’aprecia a la fotografia Tony Tilford/Index Aquesta espècie és estival, nidificadora i abundant a tot el territori dels Països Catalans, a excepció de les illes de Formentera i Cabrera A més, durant els dos passos migratoris s’observen arreu, d’…
La sandra o lucioperca
La gran voracitat del lucioperca o sandra el converteix en una amenaça per a la ictiofauna autòctona Enric Aparicio El lucioperca o sandra Sander lucioperca és una espècie introduïda de mida notable, que pot arribar a fer més d’1 m de longitud i 15 kg de pes Té el cos i el cap allargats, amb una gran boca en posició terminal i molt ben armada amb diverses fileres de dents, de les quals sobresurten unes dents canines molt desenvolupades, tant a la mandíbula superior com a la inferior Té dues aletes dorsals separades per un espai, l’anterior amb radis espinosos i la posterior amb una…
Sant Salvador de Montpedró
Església
Església del municipi de Castellonroi (Llitera), aturonada, a l’E del poble, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, damunt la resclosa del pantà de Santa Anna.
la Lleberola
Congost
Congost de l’Ebre, entre els termes de Mequinensa (a la dreta) i de Fraga (a l’esquerra), al Baix Cinca, actualment negat pel pantà de Mequinensa.
Era un dels passos més perillosos en l’antiga navegació per l’Ebre, a causa dels ràpids i de la poca profunditat Hi desemboca, per la dreta, la vall de la Lleberola , del terme de Fraga, que davalla dels plans de Cardell
Os de Balaguer

Castell d’Os de Balaguer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi d’Os de Balaguer tenia una extensió de 84,5 km 2 abans de l’annexió el 1964 d’una part del terme de Tragó de Noguera, arran de la construcció dels pantans de Canelles i Santa Anna actualment té 136,03 km 2 i ha esdevingut límit amb la Llitera i la Ribagorça Confronta, així, amb els municipis d’Àger NE, les Avellanes i Santalinya E, Castelló de Farfanya S, Algerri SW, Ivars de Noguera W, i amb els termes aragonesos de Valldellou i Camporrells, W, a la Llitera, i d’Estopanyà i Viacamp NW, de la Ribagorça El municipi comprèn, al SE l’enclavament de Gerb,…
Sant Martí de Canals

Vista general de Sant Martí de Canals (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), fins el 1969 del de Claverol, a llevant del pantà de Sant Antoni, al peu dels cingles de Pessonada.
L’església parroquial Sant Martí fou consagrada el 1349 La senyoria pertanyia al monestir de Gerri de la Sal
Pui de l’Anell
Antic poble
Antic poble del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), dins l’antic terme d’Orcau, a l’indret on hi ha actualment el pantà de Talarn.
Al s XIX formà municipi amb Montesquiu i Galliner
riu de Galba

Vista parcial dels prats de la vall del riu de Galba
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Capcir, afluent de l’Aude, que neix a la portella d’Orlu, als contraforts N del Carlit, i desemboca al seu col·lector al pantà de Puigbalador.
Sant Romà de Sau
Colònia industrial
Colònia del municipi de Vilanova de Sau (Osona) que es construí prop de la resclosa del pantà de Sau, a la dreta, del riu, envoltada de grans espadats.
La nova església de Sant Romà, es començà a bastir l’any 1951, sota la direcció de J MPericas, a l’indret on hi havia els xalets dels enginyers i algunes cases de dirigents de les obres
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina