Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Vic i a la facultat de teologia de Catalunya es llicencià en humanitats al Pontifici Institut Superior de Llatinitat 1969 i en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1979 Ordenat de prevere el 1966, ha exercit en diverses parròquies de Roma 1966-71 i del bisbat de Vic des del 1971 fins a l’actualitat Fou professor de diversos centres i membre de la Junta Permanent de Català 1984-88 Ha publicat una seixantena de títols d’obres sobre gramàtica Els seus manuals El català en fitxes 1968, Català fàcil 1983 i El català 1984, dels quals s’han fet…

Nascut en una família de tradició carlina, professà un temps en l’orde caputxí a Lecaroz, que, per circumstàncies familiars, hagué d’abandonar per tal d’exercir com a mestre Fundador de l’Orfeón Pamplonés 1898, el 1899 fou ordenat sacerdot després d’obtenir el benefici com a cantor de la catedral de València Doctor en filosofia i en teologia i catedràtic de llengües clàssiques a la Universitat de València, desenvolupà una notable tasca pastoral en aquesta ciutat El 1927, a instàncies del nunci Tedeschini, fou nomenat bisbe de Lleida, i el 1930 de Barcelona Durant la Segona República, una…

Inicià els seus primers estudis a Tarragona i els superiors a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret canònic i fou passant, substitut de càtedra i opositor a les càtedres de regència El 1749 s’ordenà de sacerdot i el 1753 fou nomenat provisor i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona El 1757 fou designat advocat del concili de Tarragona, en el qual rebé l’encàrrec conciliar d’ordenar, amb el seu germà, els cànons dels concilis tarragonins anteriors El 1761 fou nomenat bisbe de Puerto Rico, que comprenia, a més a més, l’orient veneçolà, i consagrat, el 1762, a La Guaira…

Lluç és un llogaret situat al nord-est de Santa Llocaia, prop del límit amb Er i Sallagosa, al sud del coll de Lluç L’església del lloc havia tingut consideració de parròquia fins a la Revolució Francesa Fou una dependència del monestir de Ripoll L’any 888, el comte Guifré el Pelós, havent edificat el cenobi de Santa Maria de Ripoll, li donà com a dotació, entre altres béns, la villa de Lluç i els seus termes i adjacències Guifré l’havia comprat a un tal Sesenand, que la tenia gràcies a un precepte reial Un precepte del rei carolingi Lotari del 982, donat a precs de Sunifred, abat de Ripoll,…

El “prat de Pallerols” recorda el nom d’un antic poblat situat al peu de Puigcerdà —al voltant de l’actual capella de Sant Marc—, que desaparegué amb la fundació de Puigcerdà La parròquia de Palierolus apareix per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada l’any 819, però que en realitat fou redactada a la darreria del segle X L’any 1027 hi hagué un litigi entre els habitants d’Age i els de Pallerols per qüestions de drets de pasturatge Els homes de Pallerols de dalt i de baix pretenien en alou la pastura en els prats de Santa Maria de Ripoll, situats a…

Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, totalment desfigurades fins i tot en la seva planta F Junyent-A Mazcuñan Les restes dels fonaments de l’església de Sant Julià són mig enterrades dalt un turó situat enfront del mas Cirera, al sector sud-oriental del terme Long 2°01’14” - Lat 41°55’20” Seguint la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra, poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera, enfront del qual hi ha el turó on fou bastida la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà…

Situació Església de Sant Esteve d’Orbanyà, d’una sola nau, molt transformada i integrada en una construcció més tardana adossada a la part de migdia del conjunt ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és a l’entrada del poble d’Orbanyà Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 53” N - Long 2° 17’ 33” E Per arribar a Orbanyà cal prendre la carretera D-26 que des de Rià ressegueix la vall de la ribera de Callau Entre Conat i Noedes, un trencall a mà dreta mena a Orbanyà JAA Història Tot i que es té notícia del lloc d’Orbanyà des del 1186, per a tenir els primers esments de la parròquia de…

L’antiga església parroquial de Sant Joan Baptista de la Freita és situada a l’antic terme d’Arfa, englobat en l’actual terme del Pla de Sant Tirs En la documentació conservada es parla de l’església parroquial de Santa Eugènia de la Freita, advocació que perdurà fins, almenys, al principi del segle XIV Es desconeix si després d’aquesta data es produí un canvi d’advocació de l’església parroquial de la Freita, o si bé hi havia un edifici anterior a l’existent en l’actualitat, dedicat a sant Joan, que estigué sota el patronatge de Santa Eugènia L’esment més antic conegut de la vila de la…

Una de les primeres mencions documentals de l’església de Santa Maria d’Aguiló data de l’any 1051, en la donació que Alemany Hug de Cervelló, senyor del castell d’Aguiló, i la seva esposa Sicarda feren de l’alou de Lavit Civit a un grup de famílies per tal que el repoblessin A mitjan segle XII la trobem documentada novament, atès que figura en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic elaborades per a determinar la contribució de cada una d’elles durant el sínode diocesà La subjecció de l’església d’Aguiló al bisbat vigatà, igual com altres del rodal, va ésser discutida en…

El poble de les Piles de Gaià és a la banda nord de la comarca, a tocar de la carretera C-241 de Montblanc a Manresa, al costat dret Cal situar l’origen d’aquesta població a l’alta edat mitjana, a partir de la construcció d’un castell, l’erecció del qual s’ha d’entendre com una fita més dins el procés de colonització que realitzà la família dels Gurb-Queralt a l’extrem occidental del comtat d’Osona-Manresa Una de les primeres mencions del castell de les Piles data de l’any 1057, quan és esmentat entre les afrontacions territorials en la infeudació que feren Oliver Bernat, fill de Bernat…