Sant Esteve d’Orbanyà

Situació

Església de Sant Esteve d’Orbanyà, d’una sola nau, molt transformada i integrada en una construcció més tardana adossada a la part de migdia del conjunt.

ECSA - A. Roura

L’església parroquial de Sant Esteve és a l’entrada del poble d’Orbanyà.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 37’ 53” N - Long. 2° 17’ 33” E.

Per arribar a Orbanyà cal prendre la carretera D-26 que des de Rià ressegueix la vall de la ribera de Callau. Entre Conat i Noedes, un trencall a mà dreta mena a Orbanyà. (JAA)

Història

Tot i que es té notícia del lloc d’Orbanyà des del 1186, per a tenir els primers esments de la parròquia de Sant Esteve d’Orbanyà cal esperar fins al darrer quart del segle XIII. Concretament, apareix en la relació de parròquies del deganat de Conflent que contribuïren a les dècimes papals del 1279 i el 1280.

Fou sufragània seva l’església de Sant Martí de Noedes, segons consta el 1551. (CPO)

Església

Detall de l’absis amb la finestra central de doble esqueixada, a la qual se sobreposa una nova obertura molt desafortunada.

ECSA - A. Roura

És un edifici molt transformat i mig tapat, d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. Les voltes de la nau i de l’absis arrenquen d’una senzilla imposta bisellada.

La porta s’obre en la façana sud, al costat d’una capella rectangular, afegida a l’edifici original, que també fou sobrealçada, de forma molt barroera. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, força modificada.

L’aparell, visible en els paraments exteriors, és format per carreus, ben escairats, sense polir, disposats en filades uniformes i regulars, que són coronats per un ràfec bisellat. A partir d’aquest ràfec se situa el sobrealçament de l’edifici romànic, fet amb un aparell de reble molt irregular que contrasta amb l’acurat parament original, que palesa les fórmules constructives pròpies de l’arquitectura del segle XII. (JAA)

Bibliografia

  • Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 74-75
  • Rius, 1946, pàgs. 46 i 55