Resultats de la cerca
Es mostren 5253 resultats
Sarcòfag d’Alsamora (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Interessant sepulcre de pedra en forma de banyera que es troba al costat del camí d’entrada al poble a baix, planta i secció d’aquest singular enterrament en forma lleugerament antropomorfa ECSA - J Bolòs Sepulcre exempt de pedra situat actualment a l’entrada del poble, a mà esquerra del camí Mapa 33-12289 Situació 31TCG124615 Necròpoli Aquest sarcòfag té la forma d’un buc de vaixell, amb els dos costats llargs corbs i amb els dos costats curts rectes La llargada total és de 201 cm, comptant-hi els 11 cm de gruix de les parets laterals L’amplada màxima és de…
Sant Miquel de Traguany (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta malmesa església, mig engolida per la vegetació Arxiu Gavín Les ruïnes, molt embardissades, de l’església de Sant Miquel són al costat del conjunt, també en ruïnes, del mas de Traguany, que és uns 5 km al nord de Pallerols, al costat d’una pista de nova construcció Mapa 34-12291 Situació 31TCG515568 Església És un edifici tan ple de bardisses que es fa difícil d’analitzar-ne les estructures Tanmateix, encara és possible constatar que es tracta d’una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular, avui gairebé totalment enderrocada La nau…
Sant Sadurní d’Aguascaldas (la Vall de Bardaixí)
Art romànic
Situació Absis de l’església, decorat amb arcuacions i lesenes de pedra tosca ECSA - J Boix Aquesta capella corona el turó homònim, damunt el poble d’Aguascaldas, a l’est Mapa 31-10 212 Situació 31TBG901993 Cal seguir el mateix itinerari indicat en la monografia anterior Un cop al poble d’Aguascaldas, cal pujar fins al turó de Sant Sadurní Actualment, sense culte, és aprofitada per a activitats ramaderes JBP Església Interior de l’església, tal com ha quedat després de la restauració ECSA - F Parra És un edifici molt alterat per l’abandó i el seu actual ús ramader Consta d’una sola nau De l’…
Cobá

Carrer de Cobá
Claudio Montes (CC BY-NC 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat maia al nord de Yucatán, Mèxic.
Habitada durant part de l’imperi maia vell i part del nou Els seus monuments són dels segles VII al XII, i són importants els camins empedrats per sobre el nivell del sòl Hi ha 32 esteles de pedra
Colmenar de Oreja
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, al límit amb la província de Toledo.
El Tajo drena el S del terme Agricultura i ramaderia L’explotació de pedreres de pedra blanca i la terrisseria han estat activitats tradicionals Hi destaquen la plaça major porxada i l’església goticorenaixentista de Santa María la Mayor
Santa Coloma de Queralt
Art gòtic
Al llarg del segle XIII, sota la protecció dels barons de Queralt, la vila de Santa Coloma de Queralt, centre del sector oriental de l’actual comarca de la Conca de Barberà, llavors integrat al bisbat de Vic, experimentà una considerable puixança En la documentació colomina de les primeres dècades del segle XIV s’entreveu un ambient procliu a la construcció d’un temple més gran que l’anterior, romànic En un article publicat fa alguns anys, E Liaño dóna compte d’unes deixes testamentàries de l’any 1320, condicionades a “si es construeix de nou” l’església L’obra va començar cap als anys trenta…
Cal Codina de la Quadra
Masia
Gran mas del segle XVII, del municipi dels Prats de Rei (Anoia), amb notables estances i amb volta als seus baixos.
Vers l’any 1714, fou construïda al costat una capella dedicada a sant Antoni, que comunica directament amb la casa mitjançant un petit pont de pedra que surt del primer pis, en la qual s’enterraven els hereus del mas
Casale Monferrato
Ciutat
Ciutat de la província d’Alessandria, al Piemont, Itàlia, situada a la vora del Po.
Fabrica ciment i pedra artificial Té indústria de maquinària per a l’agricultura i les explotacions ramaderes, i aparellatge elèctric També té indústria química Conserva la catedral del s XII, el castell del s XVII i palaus del s XVIII
bal·lisme
Patologia humana
Estat patològic caracteritzat per moviments sobtats i involuntaris molt semblants als que es presenten en la corea, però de major amplitud.
Pel que fa a l’extremitat superior, els moviments del braç recorden l’acció de llençar una pedra N'és la causa una lesió de la zona encefàlica del cos de Luys Antigament, s’anomenava paràlisi agitant o malaltia de Parkinson
òmfal
Història
A l’antiga Grècia, terme (del grec omfalós, ‘llombrígol’) emprat per a indicar el centre d’una cosa (d’un escut, d’una entitat geogràfica, etc).
Era famós l' òmfal de la terra , a Delfos, on una gran pedra conservada a l’ingrés del temple d’Apollo marcava el punt de trobament de les dues àguiles enviades per Zeus des de les extremitats oposades de la terra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina