Resultats de la cerca
Es mostren 2681 resultats
Joaquim Montero i Delgado
Cinematografia
Actor i comediògraf.
Vida Des de l’adolescència visqué a Barcelona, i formà part d’una companyia d’afeccionats amb Antoni Piera i Manuel Salvat Es casà amb l’actriu Matilde Xatart, filla de l’actriu Anna Solà Amb la seva companyia conreà l’opereta, la revista, la comèdia i el sainet, tant en castellà com en català al Teatro Nuevo del Parallel barceloní Durant la temporada 1914-15 escriví, muntà i interpretà Monterograff , una revista de varietats pionera que esdevingué tot un èxit, i de la qual sembla que se’n filmaren tres resums Triomfà amb la revista Arriba el telón , estrenà obres líriques en català i dirigí…
Ricard Albiñana i Pedrerol
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida De jove treballà a la impremta del seu cunyat, Salvador Torres i Garriga, on s’editaren publicacions com "Popular Films" També feu d’ajudant de foto fixa a Bohemios 1936, Francisco Elías Treballà com a fotògraf de foto fixa 1941-46 fins que esdevingué ajudant de càmera i operador del seu cunyat, director de fotografia a Embrujo 1947, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, i també d’Alfredo Fraile S’estrenà com a primer operador amb la illuminació d’ El ceniciento 1955, Joan Lladó, el primer d’una trentena de films lligats a produccions d’Ignasi FIquino…
Manuel Valls i Bernat
Cinematografia
Productor i guionista.
Vida Format com a pintor, exposà des del 1971 Practicà l’art multimèdia accions, environaments , vídeo-art, poesia visual, publicacions, muntatges, etc i fou un dels promotors de la sala barcelonina d’avantguarda Galeria G dècada del 1970 S’apropà al cinema a través de l’Escola de Cinematografia Aixelà el 1968 i com a director dels curts Sabor a mí 1976, amb la Voss del Trópico, Maniquí 1977 i Quo Vadis, Sisa 1978 Després de crear Manuel Valls, PC, empresa amb la qual produí el documental televisiu Portrait José Carreras 1984, Cayetano del Real, el 1985 fundà Septimània Films,…
Oliba II de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (~865-878/880) i de Rasès, probable fill d’Oliba I.
Fou un dels magnats beneficiats en la redistribució d’honors que Carles el Calb dugué a terme entre el 862 i el 865, quan es produí la revolta del poderós marquès Unifred Per la fidelitat personal i del seu llinatge a la causa de la monarquia rebé el comtat de Rasès, potser vers el 864, i el de Carcassona, segurament a Servais durant la pasqua de 865 Home benvist a la cort, sembla que a l’assemblea d’Attigny de l’estiu del 870 propugnà la candidatura del seu cosí germà, el comte Guifré el Pelós, per succeir el comte Salomó d’Urgell-Cerdanya-Conflent La política d’encomanacions…
Partido Integrista
Partit polític
Partit constituït el 1888 com a resultat d’una escissió de la majoria dels integristes que eren organitzats en el carlisme.
Era conegut oficialment per Partido Católico Monárquico, Partido Católico Nacional o Comunión Tradicionalista Fou fundat pel cap carlista Ramón Nocedal y Romea fill de Cándido Nocedal, que acusà Carles VII de liberal, perquè en el Manifiesto de Morentín juliol de 1874 havia afirmat “Ni la unidad católica supone un espionaje religioso, ni la integridad monárquica nada tiene que ver con el despotismo”, i havia justificat el perdó dels compradors de béns desamortitzats de l’Església La rebellió dels integristes fou capitanejada per El Siglo Futuro , diari carlí dirigit per Nocedal Amb ell…
Partido Comunista de España
Partit polític
Partit constituït el 1921, format a partir dels nuclis del PSOE partidaris de la Revolució Russa, que des d’agost de 1918 editaven a Madrid el setmanari Nuestra Palabra (dirigit per Mariano García Cortés).
Els sectors de les Joventuts Socialistes simpatitzants amb les tesis comunistes Juan Andrade, César R González, Ramón Merino i Luis Portela, seguint directrius de Borodin, promogueren agrupacions locals comunistes i es constituïren en comitè nacional del Partido Comunista Español el 20 d’abril de 1920 A Catalunya, aquest PCE tingué un impacte escàs entre els socialistes Alfred Pérez Baró, dirigent de les joventuts socialistes de Barcelona, es limità a crear una penya adherida al partit en canvi, la premsa del PCE El Comunista , que era contrària a la lluita electoral, trobà un cert ressò…
Esquerra Comunista d’Espanya
Partit polític
Organització trotskista fundada a Lieja (Bèlgica) el 28 de febrer de 1930 per exiliats espanyols, antics militants del Partido Comunista de España, contraris a la política de Stalin i partidaris de les posicions defensades per Trotski en l’àmbit internacional.
Inicialment s’anomenà Oposició Comunista Espanyola OCE A Catalunya es començà a estructurar amb l’arribada d’Andreu Nin de Moscou al setembre de 1930, quan el petit nucli de simpatitzants trotskistes catalans es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol BOC El nou collectiu marxista revolucionari defensava el caràcter democraticosocialista de la revolució espanyola i es manifestava extraordinàriament crític amb la burocràcia estalinista La seva vertebració definitiva a Espanya es produí arran de la celebració de la seva II Conferència 4 de juny de 1931, quan s’iniciaren les crítiques…
Alianza Popular
Política
Organització política espanyola fundada el 1976 com a federació de set grups dretans preexistents, encapçalats per M. Fraga, L. López Rodó, C. Martínez Esteruelas, G. Fernández de la Mora, L. de la Fuente, F. Silva Muñoz i B. Thomas de Carranza.
Partidària d’una reforma mínima del franquisme, a les eleccions legislatives espanyoles del 1977 només obtingué 16 diputats i 3 senadors, resultats que foren encara més migrats —6 diputats i 3 senadors— el 1979, en presentar-se dins la Coalició Democràtica pacte electoral format per AP, Acción Ciudadana Liberal de JM de Areilza, i el Partido Democrático Progressista d’A Osorio Durant els anys 1979-80, Fraga, el seu líder, es desfeu dels elements més reaccionaris del partit i procurà de donar-li una orientació moderada, reformista i populista Des del 1982 fins al 1989 mantingué estables els…
Sindicats Lliures
Història
Nom amb el qual és més coneguda la Unió de Sindicats Lliures.
Aquesta organització sindical fou iniciada a Barcelona per Ramon Sales per l’octubre del 1919 i es proclamà aconfessional i de reivindicació obrera i professional Aviat adoptà com a denominació oficial la de Corporació General de Treballadors-Unió de Sindicats Lliures d’Espanya, defensà com a bases de la societat la família i la corporació professional i vindicà la teoria del preu just Sorgida de l’Ateneu Legitimista, la nova corporació intentà de combatre l’hegemonia de la CNT i s’abocà a l’ús de la violència, ajudada per la patronal i les autoritats governatives de Barcelona…
Revolució Russa del 1905
Història
Moviment revolucionari que tingué lloc a Rússia l’any 1905.
A la darreria del 1904 i començament del 1905, mentre les derrotes dels exèrcits russos a mans dels japonesos minvaven la confiança popular en el tsar i en el règim tsarista, l’èxit de la vaga dels treballadors del petroli a Bakú reducció de la jornada a 9 hores, etc enfortia el moviment obrer i l’encoratjava a noves accions reivindicatives Al començament de gener del 1905 es produí una vaga a la fàbrica Putilov de Peterburg, que ràpidament s’estengué per tota la ciutat El diumenge 22 de gener 9 de gener, segons el calendari julià, una gran manifestació pacífica d’obrers,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina