Resultats de la cerca

Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep MNolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sallusti, Plini el Vell i Dió Cassi

El lloc de la Maçana és esmentat ja l’any 990 en unes afrontacions d’un alou situat a la vall de Cantallops Aquest indret centrà un terme autònom que s’originà al castell de la Maçana, del qual no hi ha vestigis Molt probablement sigui una referència a aquest castell el castrum de Mazana que el levita Guillem d’Oló deixà a un dels seus fills l’any 1032 La Maçana tenia seixanta-set focs el 1365

Continuà la Crónica de DJoão I , on fa referència a la conquesta de Ceuta, i escriví la Crónica dos Feitos da Guiné , que narra els primers viatges marítims dels portuguesos Amb estil hiperbòlic, ple de citacions clàssiques, fa el panegíric de la noblesa i defensa les empreses portugueses, vistes amb un cert desinterès al seu país Basant-se en l’esperit de croada, intentà de justificar els avantatges econòmics del comerç d’esclaus que enriquí la noblesa

Professor de psicologia a la Universitat de Harvard 1959, d’on fou expulsat 1963 per fomentar l’ús de substàncies psiquedèliques entre els estudiants Des de Nova York, on s’installà, continuà defensant l’ús de l’LSD i es convertí en punt de referència per al moviment hippy Empresonat diverses vegades, fou alliberat el 1976 Propagandista de les seves idees de rebellió a través de llibres i conferències, els darrers anys proposà canalitzar-les a través d’internet

Aquesta desconeguda església apareix esmentada en un document datat l’any 1022 en què el bisbe d’Urgell Ermengol i els canonges de Santa Maria permutaren un hort amb el sacerdot Seniofred al comtat de Cerdanya, al territori del Baridà, “ in apendicio Sancti Genesii, prope ipsa ecciesia, in locum que vocant ad ipsos Torrentes ” Les afrontacions aportades pel document no permeten la identificació d’aquesta església, que molt bé podria fer referència a Sant Genís del Quer Foradat

Les primeres notícies daten ja del segle IX, concretament del 860, en el precepte atorgat pel rei Carles el Calb a favor del monestir d’Amer Posteriorment tenim altres dades com la referència del 1195 corresponent al testament de Ramon de Sant Llorenç De l’església parroquial de Santa Maria en depengué la d’Anglès fins al 1594 El primitiu edifici romànic fou totalment destruït pels terratrèmols de l’any 1427 el nou temple es bastí el 1627

Actualment, d’aquest castell només resten alguns vestigis dins dels estables de Can Vilalta, un casal del poble de Favena bastit al costat de l’església de Sant Andreu i que rep el nom popular del “Castellot” Es conserven restes de les muralles, voltes gòtiques i columnes antigues Malauradament, es desconeix cap tipus de referència documental sobre la història d’aquest castell És possible que tingui el seu origen en època romànica, com l’església veïna de Sant Andreu

L’any 1042, en l’acta de consagració de l’església monacal de Santa Maria de Senterada consta, com a possessió del monestir, l’església de “ Sancto Fructuoso a Segun ” amb les seves pertinences Probablement aquesta notícia faci referència a l’actual capella de Sant Fruitós, si bé a un edifici anterior al conservat avui dia En la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Fruitós, situada extramurs, tenia un sol altar i estava en bon estat

L’any 1118 és esmentat per primera vegada com a afrontació oriental del castell veí de Sersui “ in terminis de kastro Petre Alte ” L’any 1182 Montaner de Peralta i els seus fills, Ramon i Montaner, es reconegueren homes propis de la comtessa Guillema i del seu fill Bernat i, per manament de l’abat Hug de Gerri, els donaren la batllia i el domini del castell de Peralta No posseïm cap altra referència sobre aquesta fortalesa

Director 1818-20 del diari liberal The Scotsman i professor d’economia política de la Universitat de Londres 1828-32, fou un gran propagador de les teories de l’escola clàssica Edità obres de Smith i de Ricardo i publicà un dels primers estudis del pensament econòmic Discourse on the Rise, Progress, Peculiar Objects and Importance of Political Economy , 1824, l’obra de referència Statistical Account of the British Empire 1837, i l’exhaustiva Literature of Political Economy 1845