Resultats de la cerca
Es mostren 1373 resultats
Caixa d’Estalvis de Catalunya
Institució creditícia, fundada el 1926 per la Diputació de Barcelona sota la denominació de Caixa d’Estalvis Provincial de la Diputació de Barcelona.
El seu àmbit inicial era la província Per acord del consell d’economia de la Generalitat republicana augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat El 1939 recuperà la seva antiga denominació, que es convertí en l’actual el 1977 El seu creixement ha estat sostingut, aprofitant les possibilitats d’obertura de noves oficines Des del 1990 és la segona caixa de Catalunya i fins el 2005 ho fou dels Països Catalans El 1984 adquirí la Pedrera , seu des del 1987 de la Fundació Caixa Catalunya, dedicada a la difusió de l’art i la cultura…
Nicola Sturgeon

Nicola Sturgeon
© The Scottish Government
Política
Dret
Política escocesa.
Llicenciada en dret per la Universitat de Glasgow 1991, exercí en aquesta ciutat en 1997-99 Membre del Partit Nacional Escocès SNP des del 1986, el 1999 fou elegida per primer cop diputada al Parlament d’Escòcia, i encapçalà l’oposició del seu partit al govern en les matèries d’educació, sanitat i justícia El 2004 ocupà la vicepresidència de l’SNP liderat per Alex Salmond Després de les eleccions del 2007, en les quals els nacionalistes escocesos aconseguiren el govern, fou nomenada viceprimera ministra i secretària de Sanitat i Benestar, i, posteriorment, d’Infraestructures El novembre del…
document nacional d’identitat
Dret
A l’Estat espanyol, document acreditatiu de la personalitat individual que substituí l’antiga cèdula personal a partir del 1944, obligatori per a tots els espanyols des que fan 14 anys.
Xavier Pascual Fuertes

Xavier Pascual Fuertes
FC Barcelona
Handbol
Porter d’handbol i entrenador.
Es formà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i debutà amb el primer equip la temporada 1986-87 Passà al Palautordera 1987-89 i retornà al Barça 1989-91 com a tercer porter, amb el qual guanyà dues Lligues, la Copa del Rei 1990 i la Copa d’Europa 1991 Fitxà pel Teucro de Pontevedra 1991-94, l’Ademar de Lleó 1994-95, el Guadalajara 1995-96, el Gáldar 1996-97, el Txapela 1997-99 i l’Octavio Pilotes Posada 1999-2005, on es retirà El 2005 s’incorporà a l’equip tècnic del primer equip barcelonista com a preparador de porters Compaginà aquesta tasca amb la coordinació del hanbdol…
Camp Municipal de Rugbi Baldiri Aleu

Camp Municipal de Rugbi Baldiri Aleu
UE Santboiana / Jordi Elías
Rugbi
Estadi de rugbi de Sant Boi de Llobregat.
Batejat amb el nom del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, és el camp de joc del club Substituí l’antic camp del Riu, construït el 1921 a la riba del Llobregat, quan, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la Santboiana adquirí uns terrenys una part dels quals comprà i l’altra llogà que es trobaven uns 300 m a la dreta de l’emplaçament actual, on es construí un camp de rugbi amb una pista d’atletisme al voltant El 1948 l’exèrcit espanyol volgué aquarterar la tropa on hi havia el camp i, després de llargues negociacions, el club accedí a intercanviar el terreny pel del…
gueto

Entrada del gueto de Lódź
Història
Del segle XVI al segle XX, nom amb què eren designats a l’Europa central i oriental els barris de residència obligada per als jueus.
La Contrareforma agreujà la situació dels jueus d’Europa El sistema coercitiu del gueto fou imposat i substituí el de les jueries o calls , més oberts Els jueus, fugint dels avalots i les persecucions dels segles XIV i XV a la península Ibèrica, s’havien refugiat en algunes zones de l’Europa oriental —particularment a Polònia i a Lituània— Als segles XVII i XVIII hagueren de fugir dels pogroms entre el 1648 i el 1658 els soldats cosacs, primer, i després els suecs i russos mataren més de 20000 jueus de Polònia i Lituània Aquestes matances se succeïren al llarg del segle XVIII i…
bé
Filosofia
Allò que constitueix la perfecció d’un ésser, considerada sia com a tal, sia com a fi d’un altre ésser que la desitja en tant que li pot satisfer una necessitat o una mancança.
La noció de bé ha inclòs, històricament, tant la idea de perfecció de l’ésser en si mateix com la de satisfacció, conveniència o apetibilitat en relació amb els altres éssers D’acord amb la primera han sorgit les consideracions metafísiques del bé, segons les quals existeix un bé suprem, font de tots els altres béns idea de les idees per a Plató, l’U per a Plotí, Déu per a la patrística i la filosofia medieval De la segona, l’apetibilitat, han derivat els punts de vista teològics o ètics, sovint en relació amb l’aspecte metafísic segons el qual el …
la Tor de Querol
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la vall de Querol (des d’aigua avall de Cortvassill fins aigua amunt de la Vinyola), al límit amb la Baixa Cerdanya (municipi de Guils de Cerdanya).
El sector nord-oriental és accidentat pels contraforts meridionals del Carlit pic de Bena, sota el qual s’obre el coll de Bena, per on passa el camí que comunica la Solana amb la vall de Querol La població i els conreus es concentren principalment al fons de la vall, al llarg del riu d’Aravó Al límit amb el municipi d’Enveig, hi ha l' estació de la Tor de Querol , internacional, on s’inicien les línies de ferrocarril a Barcelona per Puigcerdà i a Tolosa per Foix, a més del ferrocarril de via estreta de la Cerdanya a Perpinyà És un centre tradicional de negociants i de tractants…
Orquestra de València
Música
Orquestra fundada el 1943 sota la direcció de Joan Lamote de Grignon, amb el seu fill Ricard com a sotsdirector.
El 1948 Hans von Beuda substituí Joan Lamote al capdavant de la formació, i es mantingué en el càrrec fins el 1950 N’han estat també directors titulars Napoleone Annovazzi 1954-56, Josep Iturbi 1956-58, Enrique García Asensio 1964-65, Pedro Pirfano 1966-67, Luis Antonio García Navarro 1970-73, Lorenzo Martínez Palomo 1974-76, Benito Laurent 1980-83, Manuel Galduf 1983-97 i Miguel Ángel Gómez Martínez des del 1997 Josep Ferriz, Eduard Cifré i José María Cervera Collado -aquest darrer director en funcions durant el període 1977-80- han exercit de sotsdirectors Durant l’etapa d’…
Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació
Organisme que regula el funcionament de la ràdio i la televisió públiques al País Valencia, creat per llei de la Generalitat Valenciana del 15 de juliol de 2016.
Substitueix Radiotelevisió Valenciana després que aquest ens públic i els canals que en depenien fossin clausurats La llei preveu tres canals de televisió un de generalista, un altre de més especialitzat i dedicat també als esports i un tercer per al públic infantil i dos de ràdio un de generalista i un altre dedicat a la cultura valenciana En contrast amb l’anterior ens, la llei estableix explícitament el valencià com a llengua vehicular de les emissions i reconeix un compromís explícit amb la normalització lingüística Les directrius de la programació hauran de ser aprovades per majoria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina