Resultats de la cerca

La seva importància històrica comença amb Ferrer de Lanuza y Gil de Castro , que fou el primer justícia d’Aragó del seu llinatge i rebé del rei les senyories de Plasencia del Monte i Bardallur, que havien estat confiscades a Frederic d’Aragó, comte de Luna El seu fill segon, Juan de Lanuza y Garabito mort a Nàpols el 1507, senyor d’Eguisal i Asun de Basa, fou justícia major 1479-98, lloctinent de València 1492-93 i de Catalunya 1493-95 i virrei de Sicília 1495-1506 i pare de Juan de Lanuza y de Pimentel , dit el Moro , també justícia major d’Aragó El fill gran de Ferrer, Martín de Lanuza y…

Estudià a Gouda 1473-76, a Utrecht 1476-78 i a Deventer 1478-84, on conegué l’humanista Rudolf Agricola Orfe, passà a les escoles dels Germans de la Vida Comuna de ‘s-Hertogenbosch, on rebé l’influx pietístic de la devotio moderna Canonge regular de sant Agustí a Stein 1487, hi escriví De contemptu mundi epistola 1521, elogi de la vida monàstica, i hi degué començar l' Antibarbarorum liber 1518 contra el ròssec medieval que l’havia envoltat Ordenat sacerdot el 1492, el 1493 esdevingué secretari del bisbe de Cambrai Era ja un perfecte llatinista, bon coneixedor dels poetes i prosistes de l’…

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…

Fou un dels promotors de la restauració tomista Escriví Le réalisme du principe de finalité 1932, Le sens du mystère et le clair-obscur intellectuel 1934, Les trois âges de la vie intérieure 1938 i La synthèse thomiste 1947

Malgrat que aquest es mantingué teòricament fins el 1031 —any de l’enderrocament del darrer califa, Hišam III—, ja a partir de la mort 1008 d’'Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar, fill i successor d’Almansor com a senyor efectiu del califat, el poder estatal restà pràcticament substituït pel poder de l’exèrcit I així fou com, aprofitant les repetides lluites dinàstiques i les rivalitats existents entre els partits àrab, berber i eslau, que marcaren la inexorable caiguda del califat omeia, diversos caps erigiren estats autònoms, coneguts per regnes de taifes , els quals, amb el temps, assoliren la…

Es tracta d’una literatura eminentment religiosa i cristiana, bé que no manquen obres de caràcter històric o àdhuc científic Cronològicament, s’obre amb les versions bíbliques Al segle II i per obra, segurament, de judeocristians, fou traduït l’Antic Testament directament de l’hebreu al siríac Aquesta versió és anomenada Pšiṭtā ‘simple’ La versió del Nou Testament li és una mica posterior i hom l’anomena també Pšiṭtā o, millor encara, Vetus Syra Una altra versió, però, del Nou Testament tingué molta difusió en la tradició siríaca, el Diatèssaron de Tacià segle II Pel que fa a la història…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera Exiliat a Ferrara amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó el 1767, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de Ferrara i, més tard, havent rebutjat ofertes napoleòniques per a regir la Biblioteca Nacional de França i installat a Vic 1798, fou el primer…

És considerat un precursor del jansenisme Poc temps després del 1550 s’uní a Jan Hessels i professà doctrines teològiques sobre la gràcia i el pecat, jutjades poc ortodoxes Interpretant a la seva manera l’ensenyament antipelagià de sant Agustí, afirmà que Déu no podia negar a l’home els dons de l’estat original i que el pecat original implica una mutilació de la natura, la qual en tot moment resta sotmesa a la concupiscència Pius V butlla Ex omnibus afflictionibus, 1567 condemnà 79 punts de la seva doctrina, condemnes repetides per Gregori XIII 1579 i Urbà VIII 1641 Baius escriví una sèrie d’…

Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera i impartí filosofia a la Seu d’Urgell D'aquesta època és la seva única obra literària el drama Apolo y Minerva en el Parnaso Cervera 1759 Exiliat a Ferrara el 1767, amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena 1779 Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de…