Resultats de la cerca

Cist d’una tasmanàcia, Tytthodiscus , amb la paret formada per elements cilíndrics distribuïts regularment per tota la superfície, i proveïts d’un petit canal central La mostra de la fotografia, feta al microscopi òptic × 900, procedeix del Miocè i del Pliocè del nostre país Núria Solé Les tasmanàcies són fòssils unicellulars, d’una grandària compresa entre 60 i 600 µ , proveïts d’una paret gruixuda de naturalesa orgànica, travessada totalment o parcialment per nombrosos i fins canals radials El seu nom deriva del dipòsit de tasmanita, d’edat permiana, trobat a Tasmània i compost…

Microfotografia electrònica de transmissió d’un bacteri magnetotàctic de l’Encanyissada, en què es marca la cadena de magnetosomes, que permeten al bacteri orientar-se en el camp magnètic de la Terra Jacek Wierzchos La primera indicació que alguns bacteris eren sensibles al camp geomagnètic, la va obtenir Richard Blakemore el 1975 observant el fang d’unes llacunes salabroses pròximes a Cape Cod costa est dels Estats Units Avui se sap que els bacteris magnetotàctics són cosmopolites i ubics dels hàbitats aquàtics amb un cert gradient d’oxigen S’han trobat en maresmes, aigües…

Àrea de nidificació del sit negre Emberiza cia als Països Catalans Maber, original dels autors El sit negre és present als Països Catalans al llarg de tot l’any és un nidificador habitual de la major part de les nostres muntanyes de més de 400 m Manca de les Balears —on tan sols hi ha alguna citació en pas a Mallorca—, la plana de Lleida, i una bona part del litoral, on pot aparèixer com hivernant Les nostres poblacions de l’alta muntanya davallen cap al setembre a zones més baixes, i alguns individus inicien moviments nòmades El pas té lloc per una banda a l’abril i una part al maig, i per…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb un fragment de mur que deixa veure un aparell ordenat a base de blocs de pedra a manera de llambordes, disposats ordenadament en filades i a trencajunt L Prat Al sector nord-occidental del municipi de Castellar de la Ribera, on ja les aigües corren al Segre, amb el barranc de Querol a llevant i la ribera Salada a migjorn, es troba l’església de Santa Magdalena Mapa 291M781 Situació 31TCG672546 Dels trencalls que hi ha davant la Gravera, entre els punts quilomètrics 14 i 15 de la carretera de Solsona a Basella, cal prendre el de mà dreta, que…

Situació Vista general de les excavacions que hom ha realitzat recentment al poble vell d’Artés, on han aparegut els fonaments d’una església paleocristiana, conjuntament amb diversos tipus de sepultures F Junyent-A Mazcuñan Es troba sota el paviment de l’antiga església parroquial de Santa Maria, ja enderrocada i de la qual solament resta dempeus el campanar i l’absis romànic Necròpoli Els treballs arqueològics que han format part del programa del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i han portat a terme Katia Kliemann i JR Julià, han donat lloc al descobriment d’aquesta…

Fortificació situada a l’extrem nord del castell de Montsoriu al qual era unida per murs en part encara subsistents A Caballé Situació A l’extrem nord del turó on es troba el castell de Montsoriu, dalt d’un petit promontori anomenat de les Bruixes, s’aixeca aquesta torre La posició avançada respecte al conjunt del castell permet dominar millor la vall d’Arbúcies, al peu del Montseny, i el seu accés des de la costa Mapa 365M781 Situació 31TDG619263 Per arribar-hi cal seguir el mateix camí indicat que porta al castell, i llavors enfilar el turó fins al punt on es troben les restes ACC Història…

L’any 1057, segons apareix en el Liber feudorum maior , els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, retornaren o confirmaren a Ramon Sunifred de Solius Remundo Seniofredi de Olivis l’alou de Solius ipsis Olius , contigu al fisc comtal de Llagostera Al mateix temps que s’establiren els límits d’aquest alou senyorial, els comtes imposaren que Ramon Sunifred no hi fes cap castell o torre sense llur permís non facias castrum neque castellum neque turrem L’any 1103, el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, concedí a la comunitat de Sant Feliu de Guíxols tot allò que posseïa a la…

La cuereta torrentera és una espècie nidificant i hivernant a Catalunya, Andorra i el País Valencià A les Balears es comporta com un hivernant comú, encara que molt localitzat La seva àrea reproductora comprèn tot Catalunya allà on troba el seu hàbitat més idoni, Andorra i el País Valencià, on ja es troba, però, més localitzada i restringida a rius i rieres d’una certa altitud Durant el setembre i, principalment, l’octubre, apareixen ja les cueretes torrenteres hivernants procedents de França, Suïssa, etc, que es vénen a sumar a les indígenes que, en aquesta època, també van deixant molts…

La capital és Harrisburg Excepte l’estreta plana costanera de l’Erie i el SE que forma part de la plana atlàntica, la resta és alta, ocupa una secció dels Apalatxes, molt seccionada per rius Susquehanna, Delaware, Ohio El clima és continental però força humit uns 1000 mm/a La població, amb una densitat de 103,4 h/km 2 1995, és bàsicament urbana i és principalment blanca 90% Filadèlfia i Pittsburgh, amb les seves àrees metropolitanes, agrupen la major part de la població Encara que eminentment industrial, són importants les activitats agrícoles conreus de tabac, blat de moro, civada avicultura…

El rat-penat nòctul petit Nyctalus leisleri és eminentment arborícola es refugia a l’interior de les clivelles i els forats dels troncs La seva citació als Països Catalans és força recent 1983, però, d’ençà que hom en capturà un primer exemplar a Olzinelles, se n’ha trobat un grup de més de 15 individus, la qual cosa fa creure que no és tan escàs com hom havia pensat Jordi Corbera És la més petita de les tres espècies de nòctuls europees Una de les característiques que la fa distingible és la longitud del tercer dit, que oscilla entre 73,5 i 81,5 mm La llargada del peu és menor…