Resultats de la cerca

Resulta fàcilment digerible

Es realitza en el medi natural en què es troben els organismes aqüícoles o bé en installacions especialment adaptades En qualsevol cas, per tal d’optimar la producció, s’exerceix un control sobre l’espècie mateixa selecció, reproducció, aspectes sanitaris i nutritius, etc i també sobre el medi control de les variables fisicobiològiques de l’aigua, creació de basses, gàbies, tancats, etc L’aqüicultura, a més d’una importància comercial creixent permet l’estudi dels ecosistemes de les diferents espècies i, de vegades, constitueix un ajut per al repoblament dels medis naturals Segons els…

Considera bàsicament les seves funcions fisiològiques i el seu paper com a components alimentaris per a l’home i els animals superiors En l’àmbit agroalimentari, a més de conèixer els mecanismes de creixement de les espècies biològiques, és també important de determinar les transformacions bioquímiques que s’esdevenen després de la collita o del sacrifici, ja que aquestes transformacions enfosquiment enzimàtic i no-enzimàtic afecten la qualitat nutritiva i la presència física del producte alimentari La bioquímica dels aliments genera aplicacions pràctiques directes i ofereix la base teòrica…

Lamelles o prismes deliqüescents que es descomponen a uns 293°C bo i donant el seu isòmer, l’èster metílic de la dimetilglicina per tractament amb hidròxid de potassi concentrat dóna trimetilamina En els éssers vius es forma per oxidació de la colina i actua com a agent metilant, i es transforma en dimetilglicina, sarcosina o glicina El clorhidrat de betaïna, quan es dissol amb aigua, allibera àcid clorhídric quasi un 25% del seu pes És administrat en les hipoclorhídries o aclorhídries gàstriques És incompatible amb les sals d’argent i amb els àlcalis

Coneguda des de l’època prehistòrica, és característica d’un tipus de ceràmica romana dels ss I i II dC, en la qual hom dibuixava en relleu fulles i flors d’argila fina, amb una tècnica semblant a les mànegues de pastisser Aquest tipus romà es troba sovint als Països Catalans, generalment importat d’Itàlia

Consisteix a fer créixer les tiges i les fulles en presència de poca llum les tiges i les fulles s’allarguen i la clorofilla no és sintetitzada

Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum , crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare Josep M Barres La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricellulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal En cas contrari, el procés reproductiu rep el nom de…

Aquesta família, actualment encara de delimitació incerta, és considerada intermèdia entre les cortinariàcies i les rodofillàcies, o relacionada amb la de les paxillàcies Agrupa espècies generalment petites, amb carpòfors en forma de conquilla i peu lateral, excèntric o central, sovint poc visible L’esporada és de color crem clar o bru clar i les espores són llises o lleugerament punte jades, sense porus germinatiu Amb freqüència hi ha cistidis sobre l’aresta de les làmines, però no a la cara d’aquestes A vegades, els teixits són parcialment gelificats Acostumen a créixer sapròfíts sobre…