Resultats de la cerca
Es mostren 907 resultats
Jean Racine
Teatre
Literatura francesa
Poeta dramàtic francès.
Orfe des de quatre anys, fou educat pels grups jansenistes de Port-Royal des Champs Pensà en els estudis eclesiàstics 1661, però en tornar a París 1663 es decantà pel teatre Si bé no començà amb gaire èxit, el 1667 inicià la sèrie d’obres cabdals Andromaque 1667, Les Plaideurs 1668, Britannicus 1669, Bérénice 1670, Bajazet 1672, Mithridate 1673, Iphigénie 1674 i Phèdre 1677 Racine es convertí així en el millor dramaturg de l’època i assolí el favor del rei Lluís XIV, però també nombroses enemistats La conjuració contra Phèdre l’afectà profundament, i per aquesta raó i potser…
Ferran Carbó i Aguilar
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador de la literatura i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de La poesia de Joan Valls 1991, El teatre a València entre 1963 i 1970 2000, La poesia catalana del segle XX 2007…
,
Bernat Serradell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una…
,
Salern
La badia i la ciutat Salern
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Campània, Itàlia.
És situada prop del petit riu Irno, al centre de l’arc que forma la costa del golf de Salern El nucli antic és situat al vessant d’un turó, mentre que el sector modern s’estén al llarg de la costa Fabricació de ciment, indústries de la ceràmica i el vidre, alimentàries congelats Colònia romana Salernum fundada a l' ager picentinus 197 aC, passà al domini d’Odoacre segle V i fou conquerida pels bizantins de Belisari ~540 Integrada al ducat longobard de Benevent 646, en desintegrar-se aquest 839 es convertí en capital del principat de Salern 847-1077 i del ducat normand de Pulla-…
catàleg
Literatura
Poema o versos d’un poema que enumeren qualitats o objectes, com ‘‘El catàleg de les naus’’, cant segon de la Ilíada
.
ària
Música
Peça per a veu solista i acompanyament instrumental, primordialment melòdica i de caràcter líric.
Tot i que pot ser independent, és més habitual trobar-la en el context d’una obra relativament extensa, com una òpera, un oratori o una cantata Durant els segles XVII, XVIII i XIX el terme també s’aplicà a la música instrumental En les suites instrumentals del Barroc tardà es referia a una peça d’aquestes mateixes característiques que oferia un contrast amb les restants, escrites en ritmes de dansa específics També designà una peça curta usada com a tema per a una sèrie de variacions Ària deriva del llatí aer , que significa ’aire o atmosfera’ L’ús d’aquesta paraula en sentit musical es…
Robert Fayrfax
Música
Compositor anglès.
Cap al 1496 fou nomenat Gentleman de la capella reial, de la qual es convertí en el principal cantor arran de l’accés d’Enric VIII, de qui era un dels músics predilectes, al tron d’Anglaterra 1509 Des del 1502, o potser una mica més tard, exercí de manera simultània com a organista i mestre de capella a l’abadia de Saint Albans Es conserven vint-i-nou composicions seves, algunes incompletes, entre les quals hi ha sis misses cícliques, dos magníficats, deu antífones, vuit cançons profanes i tres d’instrumentals una és una fantasia i dues són cànons enigmàtics Excepte en un cas, les seves…
occitanisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic de l’occità passat a un altre idioma.
En la consideració dels occitanismes del català, cal distingir entre els manlleus de la llengua literària antiga i els dels parlars contigus al domini occità, com és el rossellonès Als darrers pertanyen alavès ‘llavors’, canilla 'eruga’, codena 'cotna’, grasilles 'graelles’, let 'lleig’, lluset 'llampec’, etc Alguns d’aquests casos són moderns d’altres, com feda 'ovella’, es remunten a l’edat mitjana Alguna vegada la proximitat geogràfica deu haver permès de conservar un ètim abandonat per la llengua comuna, com és el cas del rossellonès verm 'cuc’, que es manté gràcies a una isoglossa…
decasíl·lab
Literatura
Vers compost de deu síl·labes (comptades fins la darrera de les accentuades).
Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la…
Castell de Trilhan
Aquesta fortalesa, avui desapareguda, era situada al SE de l’actual poble de Trilhan, en un indret més elevat El topònim Lo Castèl és l’únic record de la seva existència Sota de l’antic castell unes terrasses senyalen sens dubte l’emplaçament de l’antic vilatge, ara abandonat, format al redós del castell DB El lloc de Trilhan és conegut des de l’any 1011, en què el papa Sergi IV adreçà una butlla al monestir de Sant Miquel de Cuixà on li confirmava els seus béns, entre els quals l’alou de Trilhan, com a dependència de l’església de Santa Felicitat, de Sornian, sotmesa a Sant Miquel de Cuixà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina