Resultats de la cerca

La seva poesia s’inspirà en un amor no correspost i en la fe en el progrés social del seu país Escriví també excellents poemes paisatgístics, de to impressionista, rebrots mestrívols d’aquest gènere vuitcentista Publicà, entre altres, els volums Ez az én vérem ‘Això és la meva sang’, 1919, Késo szüret ‘Verema tardana’, 1919, Nefelejts ‘Miosotis’, 1921, Testamentum 1925, Hárfa ‘Arpa’, 1929 i Fiatalok, még itt vagyok ‘Joves, encara soc aquí’, 1935

El manual Conegut també amb el nom de  Dietari de l’antic consell barceloní , el document original es conserva a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, consta de 49 volums en foli i comprèn anotacions des del 12 de setembre de 1390 fins al 1839 S’ha editat en dues fases el període que correspon a 1390-1714 28 volums del 1892 al 1922 es publicaren 17 volums 1390-1667 dins la Collecció de Documents Històrics Inèdits de l’Arxiu Municipal de la Ciutat de Barcelona i, interrompuda la publicació per la dictadura de Primo de Rivera, per tal com es tractava…

Vida i obra Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D…

Cursà estudis de filosofia a la Universitat de València i de teologia al collegi de la Companyia de Jesús de València i al de Gandia en aquest darrer es doctorà el 1766 S'establí de primer a Madrid, on, dissolta la Companyia de Jesús per Carles III, féu oposicions a càtedres tres vegades, sense èxit Anà després a Oviedo com a preceptor del fill de Teodomiro Caro de Briones, i en aquesta ciutat fou ordenat de sacerdot el 1772 El 1776 el duc de l’Infantado el trià com a preceptor dels seus fills, i un any després, quan el duc fou designat ambaixador a França, se n'anà amb ells a París, on restà…

Entre els primers documents musicals que es conserven d’aquesta ciutat destaca un tractat del segle XV, obra del teòric Giorgio Anselmi, sobre la proporcionalitat i la musicalitat de les esferes planetàries Fou publicat l’any 1434 amb el títol De harmonia dialogi El govern dels ducs de la família Farnese a partir del segle XVI portà a una època d’estabilitat política i esplendor cultural que beneficià la vida musical el 1545 fou creada la capella de la cort ducal i, gairebé a la mateixa època, es formaren les capelles musicals de l’església de Santa Maria della Staccata i de la catedral Al…

Cirurgià major de l’exèrcit espanyol Herboritzà per Espanya, Itàlia i el nord d’Àfrica Iniciador i primer catedràtic del Jardí Botànic de Madrid És autor de la Flora española 1762-84, la primera en el seu gènere, en sis volums, els dos últims a cura de Gómez Ortaga S'interessà repetidament per la fitoteràpia Disertación físico-botánica sobre la uva-ursi o gayuba 1763 i Disertación físico-botánica sobre el uso de la cicuta 1764

El catolicisme pregon i l’antifeixisme conseqüent constitueixen els eixos de la seva poesia Amb un llenguatge lacònic, precís, altament disciplinat i formalment tancat creà una atmosfera poètica de gran tensió De la seva obra relativament poc extensa destaquen els volums Trapéz és korlát ‘Trapezi i barres’, 1946, Harmadnapon ‘Al tercer dia’, 1959, Rekviem ‘Rèquiem’, 1964, oratori, Szálkák ‘Estelles’, 1972, Végkifejlet ‘Desenllaç’, 1974, Kráter 1977 i Bevszelgetések Sheryl Suttonnal ‘Converses amb Sheryl Sutton’, 1977, prosa poètica

Llicenciat en teologia, féu estudis de llengües orientals i bíblics a Roma i a Jerusalem Director de la impremta montserratina 1925-27, planejà, juntament amb AMAlbareda, la distribució dels volums i la presentació tipogràfica de la Bíblia de Montserrat , de la qual fou un dels primers collaboradors i on publicà la traducció i comentari de les Epístoles de sant Pau 1928 i 1930 És també autor del compendi gramatical El grec del Nou Testament 1928-29

Recorregué Pèrsia, l’Índia, Ceilan, la mar de la Xina, Madagascar, Zanzibar, Oman, Palestina, Síria, Armènia i el Caucas Recollí notícies perses, índies, jueves i cristianes És autor d’una història universal, en 30 volums, l’únic conservat dels quals Murūǧ al-ḏahab wa ma adīmn al-ġawahir, 947 és conegut per Els prats d’or Escriví també el Llibre de l’advertiment i de la revisió, correcció i complement de les seves obres anteriors ~956

Director de l’editorial Macmillan, fou ministre plenipotenciari anglès al nord d’Àfrica Diputat conservador 1924, partidari d’una política exterior enèrgica, s’oposà a Chamberlain Ministre de Defensa 1954, d’afers estrangers 1955 i canceller de l' exchequer 1955-57, el 1957 succeí Eden com a primer ministre Partidari de la integració britànica a la Comunitat Econòmica Europea, l’afer Profumo l’obligà a dimitir 1963 Publicà, entre el 1966 i el 1973, una autobiografia en sis volums