Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
religió hitita
Religió
Religió pròpia dels hitites.
De naturalesa politeista, s’assembla poc a la d’altres pobles indoeuropeus antics El seu panteó comprenia divinitats hatti , pròpies del vell fons anatòlic els déus Taru, de les tempestes, i Sulinkatti o Wurunkatti, de la guerra, la deessa Wurusemu, de la ciutat d’Arinna, etc i hurrites, bastant nombroses a causa de la influència de la religió hurrita sobre la hitita Teššub, Hebat, Kumarbi, Šaušga, etc Hi havia molts centres de culte Samuha, Arinna, Uda i l’arqueologia ha posat al descobert nombrosos temples com el santuari rupestre de Yazilikaya Estan també documentats els…
Modest Parera i Casas
Literatura catalana
Llibreter i escriptor.
Arran de la guerra civil, s’exilià i formà part del grup d’exiliats que arribaren a Xile a bord del Winnipeg el 1939 Fou llibreter obrí les llibreries Parera, a Santiago, i Sudamericana, a Valparaíso Treballà com a crític literari d' El Mercurio Com a escriptor fou un autor prolífic, i entre les obres publicades cal esmentar Atardeceres 1965, Espuma y rocío 1971, El libro de Francisca 1966, Máscaras 1986, La poesía en Valparaíso Apuntes 1972, Polinóminos simples 1972, Las redes del silencio 1969, El retorno de Francisca 1967, El río infinto 1967, Tardes de otoño…
Salvador Fàbregues
Militar
Paracaigudista i aventurer.
En esclatar la Guerra Civil Espanyola, marxà a França, on, a Le Havre, s’introduí com a polissó en un vaixell que anava als Estats Units Després d’un periple a través d’aquest país i Pèrsia, l’Índia, Austràlia, Sud-àfrica i Guadalcanal Tornà als Estats Units, on fou instructor militar a Texas Formà part del “batalló de la mort” de paracaigudistes, on hi havia molts estrangers Intervingué en el desembarcament de tropes a l’Àfrica, a Alger escapà d’un camp de concentració d’Austria i participà en la batalla de Murano Pel seu coneixement de llengües, el nomenaren governador i cap…
Josep de Vila i Mir
Economia
Gran terratinent hisendat i comerciant.
El 1799 emigrà a Amèrica i residí a Veneçuela Hi es dedicà a activitats comercials i a l’agricultura En el moment d’esclatar el moviment independentista es posà de part de les autoritats espanyoles i intervingué en la lluita En caure presoner dels insurrectes, el 1811 fou condemnat a mort, però el Congrés Veneçolà li commutà la pena capital per deu anys de presidi L’any següent aconseguí escapolir-se i es refugià a Puerto Rico En premi a la seva tasca patriòtica, Les Corts Espanyoles li concediren el privilegi de noblesa El 1813 tornà novament a Veneçuela, on després va morir, probablement…
Aldo van Eyck
Arquitectura
Arquitecte holandès.
Cursà els seus estudis a l’escola politècnica de Zuric Acabada la guerra, esdevingué membre del Team X amb Bakema, Candilis i els Smithson S’oposà a la vegada a la neutralitat del racionalisme i a la subjectivitat expressionista, per assentar l’arquitectura sobre un saber científic basat en l’estructuralisme desenvolupat per Lévi-Strauss La recerca d’una estructura subjacent a la forma orientà la seva producció cap a un acoblament de volums no jerarquitzats, proposant un ordre de “claredat laberíntica” L’orfenat municipal d’Amsterdam illustra aquesta recerca, així com altres…
Pere de Planella i de Torrelles
Història
Donzell.
Fill de Roger de Planella i de Beatriu de Torrelles Urgellista com els seus germans Marc i Ramon de Planella, el 1437 era senyor de Castellnou de Moià El 1440 combaté al costat d’Alfons el Magnànim a Itàlia Durant la guerra contra Joan II participà, en l’exèrcit del comte de Pallars, al setge de Girona i fou un dels qui entraren furtivament a l’església de Sant Feliu, on fou pres després d’una heroica defensa Alliberat, fou nomenat capità del castell d’Amposta El 1465 resistí durant més de vuit mesos el setge de les tropes reialistes i dels hospitalers, propietaris del castell…
Hermós Plaja i Saló
Història
Política
Anarcosindicalista.
Tipògraf, anà de jove a Tarragona i edità Acracia i Fructidor , que dirigí El 1924 fou nomenat director de Solidaridad Obrera de Barcelona Aquest mateix any creà l’editorial Vértice i a partir del 1925 publicà una revista illustrada amb el mateix títol Membre del comitè nacional de la CNT el 1928-29, prosseguí la tasca editorial durant la República i la guerra civil Exiliat a Mèxic, hi dirigí Solidaridad Obrera És autor de Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato 1922, Concepción federalista de la CNT 1948, El sindicalismo según su influencia i Mis Memorias ,…
Gustavo Pittaluga Fattorini
Metge espanyol d’origen italià.
Doctorat a Roma 1900, anà a Madrid 1903 i s’hi naturalitzà espanyol 1904 Fou cap del servei central de desinfecció i de la secció de parasitologia de l’Instituto Nacional de Higiene Dirigí la lluita contra les malalties transmissibles a Guinea 1909 i contra el paludisme 1920, particularment al delta de l’Ebre Fou catedràtic de parasitologia i patologia tropical a la Universitat de Madrid 1911 Elegit diputat a les Corts Constituents de la República 1931, s’exilià després de la Guerra Civil de 1936-39 a França, l’Argentina i Cuba És autor, entre molts altres treballs, de Manual de…
Vicenç Martorell i Portas
Militar
Enginyer militar.
Dirigí la brigada topogràfica d’enginyers de l’exèrcit 1920-24 encarregada d’aixecar el Pla de Barcelona i els encontorns, per a estudiar la defensa marítima de la ciutat El 1925 passà a dirigir la nova oficina del pla de la ciutat de l’ajuntament Fou coautor de la planificació espacial del CENU 1937 Després de la guerra civil de 1936-39, ocupà el càrrec d’enginyer en cap de l’agrupació de serveis tècnics d’urbanisme i valoracions de l’ajuntament de Barcelona Des del 1948 fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts És autor de diverses obres sobre cartografia de Barcelona i…
Henri-Irénée Marrou
Cristianisme
Historiografia
Historiador de l’antiguitat cristiana i llatinista.
Des del 1949 ensenyà a la Sorbona Bon coneixedor de la patrística i en especial de sant Agustí, sobre el qual escriví àmpliament De Saint Augustin et l’augustinisme , 1957, que fou traduït al català, dirigí la Nouvelle Histoire de l’Église 1963-77 i hi collaborà La seva reflexió pacient i minuciosa fou completada per la vocació a esperonar investigacions científiques collectives Patristica sorbonensia , entre les principals Tenia una concepció global del coneixement històric presentat sobretot a Théologie de l’histoire , 1968 que el féu comprometre's en el present de la…