Resultats de la cerca

La capella ermitana de Sant Ferriol era situada a mitja muntanya de Montjuïc, davant la penya del mateix nom, al costat d’una pedrera, entre l’antiga església de Santa Madrona i el mar Tot i que probablement existia des de molt antic, la primera notícia documental que hi fa referència data del 1288, quan Agnès, filla de Pere Grony, llegà 70 sous a la dita capella Gairebé un segle més tard sembla que el seu estat amenaçava ruïna, motiu pel qual l’any 1370 el bisbe Berenguer concedia quaranta dies d’indulgència als fidels que contribuïssin amb almoines a la reconstrucció de la…

Situada dins l’antic terme del castell de Sant Mateu de Bages, al lloc de Vilalta No degué passar de capella rural vinculada al mas Vilalta El domini de l’església passà del fundador a la canònica de Vic El lloc i l’església apareixen documentats el 31 de desembre del 1063, quan es jurà el testament d’Ademar Guitard sobre l’altar de Sant Pere de Vilalta el mateix dia que el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, consagrava l’església En el testament Ademar donava voluntàriament l’alou de Vilalta, amb cases, torre, terres i vinyes i l’església a Sant Pere de Vic i a la seva canònica…

Antiga petita parròquia rural, documentada des del 939 com la ecclesia castri Marphani , quan el bisbe de Vic la va sotmetre a l’església de Santa Maria de Moià, amb motiu de la seva consagració El 985 consta com a parròquia independent i se n’esmenta ja el titular, sant Pere L’església actual no sembla conservar cap element romànic consta que es va refer el 1774 i es va restaurar el 1943 Conserva a la part de ponent un portal amb un arc profusament decorat de garlandes, flors i angelets, que sembla aprofitat d’una obra anterior del segle XVII Ara no té culte i es troba…

Aquesta església podria ser una capella eremítica pel lloc on es troba situada, al capdamunt de la serra homònima No consta que estigués vinculada al monestir de Santa Maria de Meià, ni tan sols Roig i Jalpí l’esmenta com a dependent del priorat, però l’advocació de sant Mamet és de les antigues, i se’n troba una referència de l’any 1231, quan Jaume de Cervera, senyor de Meià, i la seva muller, Miracle d’Urgell, Ramon de Cubells i altres donaren al monestir de Santa Maria de Meià la plana de Malagostar, al costat de la serra de Sant Mamet Actualment, aquesta capella no té culte i…

El mas d’Arp és situat al nord de la vila de Benavarri A l’inici del segle XIII hom troba esment del villare de Arb , que formà una quadra a part amb la Ternuda fins al segle XIX L’any 1222 hi ha esment de la capella de Sant Pere, quan Bernat de Puigverd es lliurà en persona a Sant Vicenç de Roda i deixà en herència indivisa als seus fills i filles el mas d’Arp amb l’església de Sant Pere, entre la Ternuda i les Segarres Actualment, la capelleta, situada vora el casal o mas, roman sense culte i abandonada Es tracta d’una construcció popular, a l’interior de la qual són visibles…

Tot i que el topònim del lloc Vingrad és esmentat en la documentació des del segle X, no es disposa de referències escrites sobre l’antiga església parroquial de Santa Maria fins a l’any 1119, quan el papa Gelasi II, mitjançant una butlla, confirmà a l’abadia de la Grassa tot un seguit de possessions, entre les quals s’esmenta l’església de Sant Maria del Vingrau, dins del bisbat de Narbona La fàbrica originària, bastida en època romànica, fou refeta i modificada al segle XVI, dins la tradició encara romànica Tanmateix, al segle passat s’inicià la construcció d’una nova…

Malauradament l’actual església de Sant Vicenç de Moripol no conserva cap testimoni de la seva obra romànica L’església, però, és documentada el segle X, concretament l’any 982, quan el bisbe Salla de la Seu d’Urgell donava al noble Ot de Solanes i al seu fill Mir l’església de Moripol, aleshores dedicada a Sant Miquel sancte Michaelis de Musopollto L’església formava part de l’antic terme del castell de Fraumir, terme encara vigent el segle XVIII aquest mateix segle era sufragània de Santa Maria de Gósol juntament amb Santa Eulàlia de Bonner, també del mateix terme casteller,…

El nom de Rosés està vinculat estretament a la capella de música de Santa Maria del Pi, a Barcelona Allí ingressà com a escolà, i estudià amb F Sampere Segons B Saldoni, exercí de mestre de capella a la catedral de Barcelona, després d’haver estat organista a Sant Pau del Camp, fet que no es pot confirmar Substituí Sampere quan aquest abandonà el càrrec de mestre de capella, funció que Rosés exercí durant trenta anys Les fonts existents palesen la bona acollida de les seves obres, totes elles de caràcter religiós i disperses en diferents arxius catalans Bernat C Puig fou deixeble seu, com…

Acabà els seus estudis a Oxford el 1597, i tres anys després es publicà el seu primer llibre de cançons per a llaüt, el darrer dels quals aparegué el 1610 El 1601 s’inclogué un dels seus madrigals en la collecció antològica The Triumphes of Oriana , promoguda per Thomas Morley, i el 1607 publicà The First Set of Madrigals Juntament amb Philip Rosseter, Philip Kingham i Ralph Reeve, el 1610 fundà un grup de nens instrumentistes anomenat Revells of the Queen El 1615 els fou permès de construir un teatre prop de Blackfriars, però fou prohibit i enderrocat poc després per les autoritats Arribà a…

Quan tenia quinze anys es traslladà a París, on estudià piano amb E Risler i composició amb A Lavignac C Debussy i M Ravel l’ajudaren en l’inici de la seva carrera En esclatar la Primera Guerra Mundial abandonà França i passà a Suïssa, on ensenyà composició a Zuric i on, el 1915, conegué FB Busoni, que influí molt en les seves obres L’any 1921 es traslladà a Berlín i es convertí en un entusiasta de la música contemporània Es feu amic d’A Schönberg i K Weill fou deixeble seu A partir del 1927 ensenyà al Conservatori de Colònia, i del 1949 al 1959, al d’Hamburg Cultivà música…