Resultats de la cerca
Es mostren 8044 resultats
Sant Pere d’Anguera (Sarral)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església de Sant Pere d’Anguera, amb l’absis i un fragment del mur nord, únics elements que es conserven d’aquesta antiga parròquia ECSA - E Pablo L’església és situada a l’indret de l’antic vilatge d’Anguera ara despoblat, a sud-est del cap del municipi Mapa 34-16418 Situació 31TCF544878 Per a arribar a l’església cal seguir la carretera local TP-2311 que de Sarral va cap al poble de Cabra del Camp, ja fora de la comarca A uns 2 km, a mà dreta, al peu de la carretera, hom troba les ruïnes del temple de l’antic lloc d’Anguera FEB Història El lloc d’Anguera es documenta…
Castell d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Situació Torre i bestorre que configuren la façana meridional del castell, situat sobre el petit turó que corona el poble d’Aguiló ECSA - EECG Castell situat al cim d’un turó, al vessant del qual hi ha el poble d’Aguiló Des del turó hi ha una bona panoràmica de tot l’entorn de l’Alta Segarra Actualment, una part del cimal és ocupat per un repetidor Mapa 34-15390 Situació 31TCG683016 És al costat de la carretera C-241 que va de Santa Coloma de Queralt a Igualada, a dos quilòmetres de la primera població S’hi pot arribar fàcilment des de la part alta del poble JBM Història La primera referència…
Vila medieval d’Alcover
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on queda reflectida l’estructura medieval, centrada a la Plaça Nova ECSA - J Todó La vila d’Alcover es troba en una zona limítrofa del Camp de Tarragona, en l’àrea de contacte entre el Camp i les Muntanyes de Prades Mapa 34-17446 Situació 31TCF468697 Alcover és a 8 km a ponent de Valls Per a arribar-hi des d’aquesta població, cal prendre la carretera local T-724 CPO Història Els orígens de la vila Alcover és un dels indrets del Camp de Tarragona documentats de més antic És esmentat des del 1060, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va donar el puig d’…
Vilatge de Molhet (Padèrn)
Situació Vista aèria del lloc de Molhet, amb les ruïnes de l’església de Sant Martin i nombrosos fragments de murs dels habitatges que havien format aquest vilatge medieval ECSA - Camara JP Joffre Els vestigis d’aquest antic poblat medieval, conjuntament amb l’església, són situats al SW del terme municipal de Padèrn, al Ròc de Molhet, que s’orienta d’W a E Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′20″ N - Long 2° 38′17″ E Per a arribar-hi des de Padèrn, cal seguir el sender GR-36, que es dirigeix vers el S, cap al castell de Querbús i quan s’arriba a l’altura del Ròc de Molhet, hom veu en el seu…
Sant Miquèl (Sornian)
Situació Aspecte del costat nord-est d’aquesta interessant església preromànica CSA - A Roura Aquesta església és situada a l’W del poble de Sornian, a uns 3 km Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 43′30″ N - Long 2° 25′44″ E Per a arribar-hi cal prendre des de Sornian la D-2 en direcció a Rebolhet i agafar un trencall a mà esquerra que baixa cap a l’Adasig L’església és construïda sobre un planell que domina el riu, a la riba esquerra Història Aquesta església fou una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà És esmentada per primera vegada en una butlla que el papa Joan XIII…
Sant Guillem de Combret, abans Santa Magdalena i Sant Guillem (el Tec)
Situació Antiga sufragània de la parròquia de Prats de Molló que presideix el petit veïnat de Combret ECSA - A Roura El veïnat de Combret és aigües amunt de la vall de la Comalada, a una altitud de 1 254 m Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 27′ 16″ N - Long 2° 29′ 55″ E Hom hi arriba per la D-74 a partir del poble del Tec, que és a uns 7 km, a tocar de la carretera D-115 PP Història Aquesta església fou una capella o sufragània de l’extensa parròquia de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló Això ja es comprova l’any 1195, en què Guillem, bisbe d’Elna, va fer donació de l’església al…
Vila medieval de Prats de Molló (Prats de Molló i la Presta)
Situació Vista aèria de la vila, on es remarquen els dos nuclis medievals separats per un profund barranc, i el Tec a primer terme ECSA - Camara JP Joffre La vila de Prats de Molló es troba a 735 m d’altitud, a l’alta vall de riu Tec, a la seva riba esquerra i prop de la confluència del torrent del Canadell Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 24′ 22″ N - Long 2° 28′ 48″ E Per a arribar-hi cal agafar, al Voló, la carretera D-115 Prats de Molló és 31 km a ponent de Ceret i a 23 km dels Banys d’Arles Es comunica amb el Ripollès, amb la vila de Camprodon, a través de la carretera que travessa la…
Castell de Montmagastre o de la Móra (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Situació Aspecte de conjunt de les ruïnes de la fortalesa, amb la gran torrassa, possiblement del segle XIV, que corona el recinte superior ECSA - J Bolòs Fortalesa estratègicament situada dalt d’un tossal, que va tenir un paper molt destacat en la defensa del districte musulmà de Lleida enfront dels comtes de Ribagorça ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un elevat tossal, defensat pels cingles naturals i des d’on hi ha una panoràmica molt bona sobre gran part del sector septentrional de la comarca Mapa 31-13 326 Situació 31TBG852502 A 2 km al sud de Peralta de la Sal, per la carretera que…
Castell d’Algars (Batea)
Art romànic
Situació Aspecte de les ruïnes, amb un arc apuntat, l’element més característic d’aquesta fortificació en ruïnes ECSA - J Bolòs Les ruïnes del castell d’Algars són damunt un turó a la riba dreta del riu del mateix nom Prop seu hi ha l’església de Sant Joan, l’antiga parròquia del nucli de població format a redós del castell, avui totalment deshabitat Mapa 31-18 470 Situació 31TBF665543 S’hi arriba des de Batea, per la carretera comarcal C-221 en direcció a Maella Un cop fets uns 8 km aproximadament, hom veu a mà dreta el turó amb les restes del castell i l’església MLIR Història El castell d’…
Sacramentari gregorià (ms. 41)
Art romànic
Foli 50v del ms 41, amb la representació de l’escena de la Crucifixió, que destaca per la intensitat dels colors ECSA - J Colomé Missal compost per 130 folis 23,5 × 18,5 cm, escrits en lletra francesa de mitjan segle XII, a una columna de 20 línies i amb caixa d’escriptura 17 × 13 cm, de la qual encara queden marques traçades amb un instrument punxant Al llarg del text hi ha petites inicials calligràfiques en tinta vermella i blava i rúbriques en vermell, per a indicar l’inici dels fragments més importants En el foli 1, en blanc, una mà posterior hi va escriure els mots “Fo estimat XXXII sous…