Resultats de la cerca

Situació Vista de l’església, molt refeta en època gòtica, amb les restes del castell d’Almudèfer al cim del turó proper ECSA - J Colomé Aquesta església, actualment desafectada, s’alça prop de les ruïnes del castell d’Almudèfer, al peu del turó, a l’E Mapa 31-18 470 Situació 31TBF713454 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior CPO Història No hi ha referències històriques directes d’aquesta església Solament se sap que el 1263 els templers, senyors del lloc, i el bisbe de Tortosa tingueren un conflicte sobre la percepció dels delmes de les…

Situació Els murs d’aquesta fortificació, de planta gairebé quadrada, són al cim d’un petit turó al nord-oest de Lasquarri, envoltats pel bosc ECSA - J Bolòs La fortificació anomenada la Torre dels Moros és situada al nord-oest de la població de Lasquarri, entre el barranc de Solans i el de Salanova, al cim d’un petit turó Mapa 32-11 251 Situació 31TBG948771 Si venim per la carretera de Graus o de Benavarri, no cal arribar al poble de Lasquarri Hem d’agafar la carretera que segueix l’Isàvena, cap a Bonansa Havent fet uns 500 m, quan veiem a mà esquerra una nau que és un garatge,…

Situació Pont de sis arcades, proper al poble de Capella, que permet travessar el riu Isàvena ECSA - J Bolòs El pont de Capella es dreça damunt l’Isàvena, al peu de la vila de Capella Actualment, encara serveix per a comunicar els marges del riu, i tradicionalment era al camí del barranc de l’Heretat que menava a Casterlenes i la Pobla del Mont Mapa 31-11 250 Situació 31TBG853749 En arribar a Capella des de Graus, hom veu el pont a mà dreta, al costat del poble JBP-JBM Pont Pont de sis arcades que permet de travessar l’Isàvena, en aquest indret amb un llit molt ample El pont té…

La major part de les notícies que hi ha sobre el lloc d’Espés són indirectes i no diferencien pas els nuclis de Sus i de Jus Probablement, el primitiu castell d’Espés, del qual tampoc hi ha referències, era emplaçat damunt el tossal homònim, i al seu redós devia sorgir el nucli de Sus potser també hi havia un baluard a Espés de Jus, però, segons el capbreu comtal de mitjan segle XVI, era al primer i confrontava, llavors, amb la plaça Cal destacar que controlava els passos de la serra del Turbó, és a dir, l’important port de les Ares i el congost d’Ovarra, i per tant les comunicacions de la…

Situació Pany del mur en el qual encara és ben visible l’aparell J Bolòs Hi ha restes d’un castell al cim de dos petits turons situats a l’extrem d’un serrat proper a la casa de Fustegueres Per anar-hi, cal seguir la carretera que va de Torà de Riubregós a Solsona Cap al punt quilomètric 5, abans d’arribar al primer trencall de Fustegueres, veiem a mà dreta, a l’altra banda de la riera i al cim d’una muntanya, les restes d’un castell Podem deixar el cotxe, baixar fins al fons de la vall i enfilar-nos fins a la fortificadó per algun dels corriols que hi menen Castell La part més important de…

Situació Aspecte que ofereix l’ermitatge núm 1, amb l’armariet buidat a la roca al fons ECSA - J Bolòs Tres possibles ermitatges són situats prop del límit entre el municipi de Sant Esteve Sesrovires i el de Mar-O torell, al vessant sud d’una petita vall boscosa, que s’estén a la riba esquerra de l’Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF078924 Des de Martorell, cal agafar la carretera que va a Piera i, poc després, la variant de Gelida A uns centenars de metres del trencall, hom troba a mà dreta un abocador de terres i runes L’ermitatge més ben conservat és al fons de l’abocador, a mà dreta els…

Situació Aspecte general de les ruïnes del temple amb les de la torre del castell vell de Llo a la part esquerra ECSA - A Roura Les restes d’aquesta església són situades en un indret excepcional, al capdamunt del puig on també hi ha les ruïnes del castell vell de Llo i des d’on es domina el poble de Llo Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 5” N - Long 2° 4’ 6” E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior LICS-JCR-ERR Història Fou la capella del castell vell o primitiu castell de Llo Apareix esmentada per primera vegada en un document que data de…

Vida Tot i haver estudiat inicialment amb PJ Wolf 1783-85, fou de fet autodidacte i compaginà la música amb els estudis de filosofia i dret a la Universitat de Praga Participà en la vida musical de la ciutat i fou amic del polític nacionalista F Palacký Estigué al servei del comte Buquoy 1806-24 A Viena conegué FJ Haydn, L van Beethoven i altres músics com JN Hummel, L Spohr i JL Dušek, i també el visitaven compositors de primer ordre com N Paganini, R Wagner o F Liszt El 1824 fundà l’Escola Musical, on tingué com a alumnes JB Kittl, JV Voríšek i E Hanslick Nexe d’unió entre el Classicisme i…

Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona, on obtingué el títol superior de clarinet Més tard es traslladà a Niça, on estudià amb el clarinetista Michel Lethiec Ha estat professor de música en diferents centres -com ara el Conservatori Professional de Música de Badalona- i membre de conjunts com Solar Vortices i el Grup Instrumental Català Si bé anteriorment ja havia escrit algunes obres, el moment decisiu en la seva carrera compositiva arribà el 1982 amb l’obtenció del Premi Frederic Mompou en el Concurs de Joves Compositors de Joventuts Musicals de Barcelona amb l’obra Fantasia ,…

Vida Fou el novè fill de Johann Sebastian Bach i el primer d’Anna Magdalena Wülken Format musicalment amb el seu pare, el 1750 tingué l’oportunitat de servir a la cort del comte Guillem de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, com a músic de cambra, lloc que no abandonà fins a la seva mort L’òptima relació amb el comte feu que aquest l’obsequiés generosament el 1755, molt probablement amb motiu del casament de JCF Bach amb Lucia Elisabeth de Münchhausen, cantant i filla d’un collega músic de la cort Les bones relacions amb el comte continuaren durant les penúries de la guerra dels Set Anys, en què…