Resultats de la cerca

Salicàcies 1 Gatell Salix atrocinerea a branquilló amb aments masculins x 0,5 b branquilló amb aments femenins x 0,5 c flor femenina, formada només per un pistil d’ovari súper i un nectari, situada a l’axilla d’una bràctea entera i llargament ciliada x 4 d flor masculina, formada per dos estams i un nectari x 4 e i e’ fulles, amb dues estipules cadascuna, mostrant l’anvers i el revers, aquest darrer densament cobert de pèls curts x 0,5 2 Sarga S elaeagnos a brot amb fulles joves i aments femenins x 0,5 b flor femenina x4 3 S herbacea, un dels salzes nans a petit fragment on s’aprecia el…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona N, Rodonyà NE i E, Bràfim W i Vilabella W de l’Alt Camp, Masllorenç E i Bonastre SE del Baix Penedès, i Salomó S del Tarragonès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Tarragonès, estès en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que el travessa de N a S, i accidentat pels contraforts sud-occidentals del Montmell Tossa Grossa de Montferri, 387 m, que formen la serra de Montferri El cap de municipi és el poble de Montferri, dit fins el 7 de juny de 1917 Puigtinyós el canvi de nom es feu a petició dels…

Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…

Situació i presentació Limita amb els termes de Montferri, Bràfim i Puigpelat N i Nulles W, a l’Alt Camp, i amb els de Renau SW, Vespella de Gaià SE i Salomó E, del Tarragonès És a la part meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Gaià, riu que forma el límit oriental i que passa en aquest sector profundament encaixat i formant pronunciats meandres entre els darrers contraforts del Montmell a l’indret conegut per l’estret de Cadernal, hom havia projectat el 1925 un pantà de regatge que no es portà a terme La vila de Vilabella és el cap de municipi i l’únic…

Situació i presentació El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km 2 , a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter els Terraprims occidentals Efectivament, les aigües del sector meridional la capçalera de la riera de Cinyana i altres van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els…

Situació i presentació Es troba entre els de Reus i Riudoms S, Castellvell del Camp, Almoster i la Selva del Camp E, l’Albiol NE, Vilaplana N, Alforja W i Maspujols SW S’estén en un terreny trencat per una vall, sota els contraforts de la Mussara Al municipi abunden els boscos de pins i alzines que han estat afectats per incendis, els botjars i els erms El punt més alt és el puig d’en Gulló 580 m, i els més baixos es troben a l’entorn dels 240 m Al límit entre l’Aleixar i la Selva del Camp s’obre pas a través de la serra de la Mussara el coll de la Batalla 468 m d’altitud, que comunica les…

Situació i presentació El terme municipal de Paüls, d’una extensió de 43,48 km 2 , és situat a la part nord-occidental de la comarca, al límit amb la Terra Alta Confronta, doncs, pel N, amb el municipi de Prat del Comte per la Mola Grossa, 1045 m, i la Mola Rasa, 642 m i, a ponent, amb el d’Horta de Sant Joan, ambdós d’aquella comarca Al NE, seguint el barranc de Xalamera o de l’Auba, termeneja amb Benifallet, més al S, per aquest límit llevantí, confronta amb Xerta just a la divisòria hi ha el coll del Borni i al S, des de la partida de la Vall de l’Infern, a llevant de la Coscollosa 878 m,…

Situació i presentació El terme municipal de Rabós, que comprèn un territori de 45,11 km 2 , s’estén pels vessants meridionals de la serra de l’Albera, la carena de la qual, ratlla fronterera amb França, fa de límit septentrional del municipi amb el de Banyuls de la Marenda, del Vallespir, des del coll i el pla de les Eres 694 m, a ponent, fins al coll del Teixó i el puig de les Barbes del Boc 742 m, a llevant Entre aquestes fites trobem, de ponent a llevant, el puig d’Estela 699 m, el coll de Banyuls 357 m en ser un dels passos més baixos de l’Albera, hi passava l’antic camí cap al Vallespir…

Situació i presentació Limita a l’E amb Garrigoles, al S amb Colomers, al SW amb Sant Jordi Desvalls, a l’W amb Viladasens, al NW amb Vilaür i al N amb Sant Mori i Ventalló El territori, drenat per diverses rieres, pertany en la seva major part a la conca del Ter només les aigües del rodal de Valldavià van a parar al Fluvià Aquesta zona lleument accidentada és anomenada serra de Valldavià a la contrada i constitueix un dels extrems de l’espai ondulat i boscós, de límits poc precisos, que hom designa amb el nom de terraprims , al qual va a morir, a ponent, la plana alluvial empordanesa Els…

Amb Erasme de Gònima un industrial català fa fortuna i es promou socialment a la Catalunya del segle XIX Els fabricants d’indianes del segle XVIII i fins ben entrat el XIX són personatges de recursos modestos i poc qualificats en la societat barcelonina en general Els comerciants, els propietaris i els terratinents, amb o sense títols de noblesa al darrere, tenen un status social superior És cert que durant el segle XVIII hi ha personatges com Canals o Canaleta, fabricants d’indianes tots dos, que guanyen diners i fins i tot en el primer cas el títol de Baró de la Vall Roja Però no tenen…