Resultats de la cerca

Estudià a Harvard 1903-06 a Wisconsin fou ajudant d’Eduard Prokosch, que l’orientà cap a la lingüística Es doctorà a Chicago 1909 i completà estudis a Alemanya amb Eduard Leskien i Karl Brugmann 1913-14 Ensenyà germanística i lingüística general, sobretot a Chicago 1927-40 i a Yale 1940-49 La seva gran realització és el treball sobre les llengües algonquines Tant en aquest ordre com en el de la descripció sincrònica, Bloomfield obrí horitzonts nous i anticipà moltes direccions de la fonologia generativotransformacional més recent La seva obra més influent ha estat el llibre…

Inicià els seus estudis a Boston amb Lotte Lehmann i els continuà a Santa Barbara Després d’haver guanyat el Metropolitan Opera National Council Auditions 1958, debutà com a mezzosoprano  el 1960 a l’Òpera de París interpretant el personatge d’Amneris a l’ Aïda , de Verdi Fou la primera cantant negra que actuà a Bayreuth, i ho feu el 1961 amb el paper de Venus de Tannhäuser , al costat de Victòria dels Àngels Inicià aleshores una brillant carrera Salzburg, 1964 Scala de Milà, 1966, etc en la qual ha combinat els papers de mezzosoprano amb els de soprano dramàtica, amb un…

Ha publicat la revista Euskera , bàsicament de temes filològics i de problemàtica lingüística S’ha responsabilitzat de l’organització de congressos i d’actes culturals encaminats al foment i la difusió de la llengua basca, i ha unificat la llengua literària En el Congrés d’Arantzazu 1968 es posaren les bases per a l’establiment d’una normativa per a la llengua estàndard Distribueix anualment els premis Lizardi de poesia, Xenpelar de poesia popular, Domingo Aguirre de novella i Toribio Alzaga de teatre Consta de 24 membres titulars, a més d’altres membres…

El lloc d’Hortons ja és documentat des del segle X El mot bastida no li fou afegit fins a una data més tardana, possiblement l’inici del segle XIII El 1228 el castell d’Hortons el document explicita que era de construcció recent fou lliurat per Arnau de Castellbò i Roger Bernat de Foix en feu perpetu a Bernat de Vinchera Igualment fou objecte de permuta en el pariatge del 1278 La bastida d’Hortons fou part integrant del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat Actualment no hi ha restes perceptibles de la construcció en el poble Tanmateix, hi ha diverses cases amb parament de…

El castell d’Ancinhan, del qual no es coneixen notícies documentals, es trobava al capdamunt d’un turó anomenat el Serradet, tallat al NE per un cingle Aquesta construcció no ha deixat cap vestigi, excepte en la toponímia l’indret on s’alçava és conegut com Lo Castelhàs Al lloc del seu emplaçament no hi ha res més que el substrat rocós, ocupat avui pel dipòsit d’aigua del poble El poble d’Ancinhan s’estén a redós d’aquest turó Les cases són disposades en graderia sobre un vessant limitat al NE per un fort pendent A l’extrem sud-est de la població hi ha una porta d’arc de mig punt…

Estudià a la Royal Academy of Music i a la Guildhall Scholl de Londres Debutà el 1967 amb Oberon , de CM von Weber, i posteriorment ingressà als cors del Festival de Glyndebourne, on el 1969 interpretà el paper de Mélisande i on tornà el 1970 i el 1975 El 1970 participà en l’estrena de The Knot Garden , de M Tippett, al Covent Garden, i un any després fou Pamina La flauta màgica a Ais de Provença S’especialitzà en les òperes de Mozart i Händel, tot i que arribà a estrenar obres d’autors contemporanis Ha estat membre de l’English Opera Group i de la companyia del Sadler’s Wells…

Realitzà els estudis musicals amb E Bagdasarian i, després, al Conservatori de Yerevan amb L Sarjan 1960-65 En aquest centre ensenyà posteriorment anàlisi de la música contemporània i composició, i el 1991 se’n feu càrrec de la direcció Ha buscat nous desenvolupaments per a les monodies religioses antigues i la música tradicional armènia, a la qual ha dedicat intensos estudis Això el conduí al principi cap a fórmules d’estil neoclassicista — Partita 1965—, però ben aviat adoptà tècniques serialistes i dodecatòniques Algunes de les seves obres mostren un buscat…

Es formà inicialment a la seva població natal i continuà els estudis musicals a Vigo i Madrid Al conservatori d’aquesta ciutat fou deixeble, entre altres, d’E García Asensio Posteriorment estudià a Itàlia amb I Markevitch, F Ferrara i S Celibidache Després d’haver dirigit diverses bandes municipals a Burgos, Ciudad Real i Segòvia, estigué al capdavant de la Banda de Música Provincial de Madrid 1967-83 El 1984 i el 1987 creà, respectivament, el Cor i l’Orquestra de la Comunitat de Madrid, institucions de les quals ha estat titular i amb les quals ha actuat arreu de l’…

Estudià al Conservatori de Música de Moscou amb AN Pirumov i N Rakov Es graduà amb una òpera de cambra, Banquet en temps de pesta 1972-76, basada en una peça curta d’AS Puškin Ha rebut una gran influència d’Edison Denisov, i en el seu estil, enquadrat dins d’un serialisme molt lliure i amb trets encara romàntics, es pot observar una intensitat dramàtica en l’orquestració Ha usat sovint la poesia d’O Mandel’štam com a inspiradora de les seves obres, com és el cas de Tres poemes 1970, Tristia 1981 o Silentium 1991 La seva cantata Sonets de Petrarca 1976 fou…

Estudià al Conservatori Central de Moscou i es perfeccionà amb Leonid Kogan L’any 1980 rebé el primer premi del Concurs Sibelius de Hèlsinki, i el 1982, la Medalla d’Or del Concurs Cajkovskij de Moscou Ha fet una espectacular carrera de concertista amb directors com C Abbado, J Eliot Gardiner, K Masur, K Nagano o W Sawallisch El 1998 interpretà els concerts per a violí de B Bartók i I Stravinsky amb la Filharmònica de Los Angeles, sota la direcció d’EP Salonen Mullova ha enregistrat els concerts de J Brahms, F Mendelssohn, S Prokof’ev i J Sibelius, així com Les…