Resultats de la cerca
Es mostren 114272 resultats
Examen dels llibres comptables i cobrament dels quints endarrerits a les ciutats catalanes
Les autoritats reials visiten les ciutats catalanes per examinar els llibres comptables i cobrar els quints endarrerits
Les tempestes causen més de 400 morts a l’Amèrica Central i Mèxic
Els governs d’Hondures, Nicaragua i El Salvador decreten l’estat d’emergència davant les pluges torrencials que afecten aquests països de l’Amèrica Central i que han causat 60 morts els darrers quinze dies Hondures és el país més castigat per les tempestes, amb 24 morts i més d’un miler de cases destruïdes Els dies següents les pluges es traslladen a Mèxic, on provoquen més de 400 morts i 200000 damnificats, la majoria dels quals a l’estat de Puebla, però també a Tabasco, Hidalgo i Chiapas
Miniatures de les bíblies anomenades de Farfa i de Sant Pere de Rodes
Els escriptoris de Ripoll produeixen les miniatures de les bíblies anomenades de Farfa i de Sant Pere de Rodes
Sant Joan i Sant Pau o Sant Pol (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
Situació Aquesta església, antiga parròquia de Sant Pol, coneguda també per Sant Joanipol, o, simplement, per Sant Pol, es troba dins el nucli de la població de Sant Joan de les Abadesses que al llarg dels segle XI i XII es formà entorn del monestir L’edifici es troba força a la vora de l’església del monestir, vers el costat nord-occidental, prop de l’accés al pont vell, un xic desplaçada de la vila nova creada a partir del segle XIII La carretera que va a Camprodon passa a tocar aquest edifici Perspectiva exterior de la capçalera de l’església, amb els absis, el cimbori i el campanar J…
André Grasset de Saint Sauveur, publica Voyage dans les îles Baléares et Pithiuses
André Grasset de Saint Sauveur, cònsol francès a les Balears entre el 1801 i el 1805, publica Voyage dans les îles Baléares et Pithiuses
El panteó dels comtes d’Urgell al monestir de Bellpuig de les Avellanes
Art gòtic
Les disposicions d’Ermengol X d’Urgell contingudes en el seu darrer testament, dictat el 1314, imposaven a l’hereu del senyoriu l’adopció de les armes comtals plenes, sense dimidiar-les amb les del llinatge familiar privatiu La manca de descendència havia dut el comte a designar el segon fill del rei Jaume el Just com a successor Amb aquella disposició tractava de mantenir inalterable el símbol més genèric del comtat que encarnava, en el qual es condensava la trajectòria d’una dinastia forjada en la lluita contra els musulmans Les cerimònies que honorarien Ermengol durant les exèquies…
Del Noucentisme a la Guerra: tradició, avantguarda i modernitat de les arts decoratives
El 1906 l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó publicava a la revista Estilo un text intitulat «Arte decorativo», on criticava obertament el Modernisme sinuós i floral importat de l’estranger, que considerava simplement una moda més que no un estil El 1908, l’arquitecte austríac Adolf Loos publicava el seu text Ornament i delicte , on equiparava el progrés cultural amb la progressiva desaparició de l’ornamentació en tots els objectes quotidians Segons ell, l’ornament significava força de treball malversada i, per tant, temps i capital perduts La relació forma-funció començava a superar la…
Ordinacions per a la reparació i la reconstrucció de les muralles de Vic
Art gòtic
Data 27 i 30 d’octubre de 1368 El comissari reial Ramon de Planella, amb els representants de les dues partides de la ciutat, pacten la restauració i la refecció total de les muralles de la ciutat de Vic “En nom de Déu Divendres a XXVII d’octubre de l’any de la nativitat de nostre Senyor MCCCLXVIII, l’honrat mossèn Ramon de Planela, cavaler e conseyller del senyor rey e per el comissari deputat a les coses devayl escrites, e los honrats en G ça Sala, procurador, e Bernat Esquerigues, regent la batlia de la partida sobirana de la dita ciutat, comissaris a açò digueren solament deputats, ab en…
El Fòrum de les Cultures o la tercera via per a grans esdeveniments
El Fòrum de les Cultures 2004 —l’adjectiu universal es va perdre pel llarg camí— és una creació genuïnament barcelonina És la denominada tercera via Ni Jocs Olímpics ni Exposició Universal o Internacional Barcelona, esperonada per l’èxit del 1992, va inaugurar el tercer format de gran esdeveniment, amb la cultura com a fil conductor i amb el protagonisme principal de les ciutats i no dels estats «L’experiència barcelonina en l’organització d’esdeveniments complexos, amb aportacions i protagonistes diversos i molt abundants, n’ha permès crear un de bell i excitant, innovador i imaginatiu, un…
Les acadèmies dels Països Catalans subscriuen un protocol per a una llengua estàndard
Els presidents de l’Institut d’Estudis Catalans IEC, Joandomènec Ros de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua AVL, Ramon Ferrer, i el rector de la Universitat de les Illes Balears UIB, Llorenç Huguet, signen un protocol per cooperar en l’establiment d’un model normatiu de llengua comuna "unitari", "inclusiu" i "respectuós" amb les variants geogràfiques