Resultats de la cerca

Càmera de televisió durant una retransmissió esportiva, sd Prisma Del 1980 al 1997, la televisió ha seguit els canvis en l’estructura de classes de la societat catalana, i alhora n’ha estat motor El 1980 hi havia dos canals de la televisió de l’Estat espanyol que, tal com deia el setmanari de Figueres “Canigó”, en el seu exemplar de comiat núm 806-807, març del 1983, “tots sabem que, en realitat, és una televisió del govern que mani en aquell moment, i totalment centralista de Madrid” Si s’hagués escrit “localista” en lloc de “centralista” la precisió hauria estat encara més gran…

Els Marquès de Vilanova i els Caralt de Mataró La introducció de la filatura La família Caralt Si Ferran Puig fou l’introductor a Catalunya de la filatura de lli per mitjans mecànics, en el cas del cànem aquest mèrit correspon a l’empresa Marquès, Caralt i Companyia, en la seva fàbrica de l’Hospitalet de Llobregat, el 1864 Marquès, Caralt i Companyia tenia com a socis principals Pelegrí Marquès i Riba i Delmir de Caralt i Matheu El primer era vilanoví, germà del que serà fundador i primer director de l’empresa cotonera que porta el nom de la família Delmir de Caralt era mataroní Els Caralt…

Quan coincideix una commemoració amb una situació política determinada, la història desborda els marges de la historiografia i inunda, amb referències i interpretacions, tot l’àmbit cultural La commemoració, el 2014, del tricentenari de la victòria de les forces borbòniques a la ciutat de Barcelona, el 1714, és una mostra d’aquest fet, tot i que els altres grans temes de la historiografia catalana continuen sent la Segona República i la guerra del 1936, així com el període de transició entre l’anterior estructura jurídica administrativa de l’Estat espanyol i l’actual El Museu Comarcal de…

En l’etapa de menor creixement demogràfic de tot el segle XX 1980-97, les societats catalanes han assignat a la demografia una notable centralitat política i social, basada fonamentalment en el temor de la implosió demogràfica, un dels temors seculars de tota societat La centralitat de la demografia es pot associar a dos fets, l’un intern i l’altre extern a la disciplina En primer lloc, el fet que la demografia sigui formalitzable científicament i que, per tant, es vegi obligada a formular models i preveure el futur, avui més que mai, com ha assenyalat el demògraf belga Guillaume Wunsch, la…

Té l’origen en l’antic municipi agregat al de Barcelona el 1897, estès entre la serra de Collserola el Tibidabo, el cim de la serra, forma part de l’antic terme i la Travessera de Gràcia límit amb l’antic terme de Gràcia, al centre del pla de Barcelona, entre els termes de Sarrià i de les Corts de Sarrià al S i de Gràcia i d’Horta al N Els turons d’en Modolell, de Monterols 121 m alt i del Puget 181 m alt, que formen part de la línia de serrats que travessa el pla de Barcelona parallela a la serra de Collserola, divideixen el territori en dues parts Aquest formava part al s XI del terme de…

L’edifici L’església i el claustre són les parts que es conserven d’època romànica i que han estat menys alterades, encara que estiguin mig embegudes per construccions posteriors És una església de planta de creu grega i té, sobre el transsepte, de braços molt desenvolupats, l’element més remarcable un cimbori octagonal, externament decorat amb arcuacions i bandes llombardes, i amb finestres geminades situades a les cares del segon pis que es corresponen a les naus Al costat nord destaca la decoració llombarda, en sèries de dues arcuacions entre lesenes, de l’absidiola, que només és visible…

Situació i presentació El terme municipal de Sant Cebrià de Vallalta limita amb els termes de Tordera NE, Pineda i Calella E, Sant Pol de Mar S, Canet SW i Sant Iscle de Vallalta W La carena de la serra de Montnegre, al N, fa de límit amb el terme de Tordera, des del turó de Ca n’Alomar 701 m, gairebé a tocar amb el terme vallesà de Sant Celoni, fins al turó de la Grimola 648 m El territori perd altitud de N a S i de la carena muntanyosa davallen torrents que van a desembocar per l’esquerra a la riera de Sant Pol, com el sot de Vallfogona o riera de Sallent o les rieres de Mates i de Siurà…

Fou construït a iniciativa de l’ Orfeó Català , entitat propietària de l’edifici, que hi té el domicili social i les diverses dependències, de les quals destaquen la biblioteca i l’arxiu Juntament amb el Gran Teatre del Liceu i, des del 1999, l’ Auditori , és el centre de la vida musical barcelonina —concerts corals, simfònics, música de cambra, recitals— tant de música universal i catalana culta com de cançó popular Fins a la construcció de l’Auditori fou la principal sala de concerts de Catalunya També s’hi han celebrat festivals de jazz ,  actuacions de cantants i grups de música popular,…

La capital és Nouméa 181000 h est 2014 L’illa de Nova Caledònia és muntanyosa l’altitud màxima, Panié, té 1623 m, amb costes altes i envoltades d’esculls corallins deshabitats, un dels quals, Chesterfield, situat uns 500 km al nord-est, forma una de les principals barreres de corall del Pacífic La població melanèsia autòctona canac basava tradicionalment l’economia en conreus de subsistència i en la pesca, forma de vida que es troba en retrocés Els europeus controlen les plantacions de cafè i els recursos miners El níquel, riquesa principal de l’illa tercer lloc mundial representa la major…

L’església fou iniciada el 1060 pels comtes de Pallars i i el seu fill, Pere Ramon Fou consagrada el 1069, quan s’acabaren les obres Si és possible que en origen hi hagués hagut monjos a Santa Maria de Mur, com insinua Manuel Riu, sembla que fou obra de Pere Ramon de Pallars Jussà la substitució d’aquests per canonges i la institució de la canònica augustiniana vers el 1098 Aquest comte, l’1 d’abril de 1099, consolidà la canònica, confirmant-li la major part de les esglésies que constituirien durant segles el seu patrimoni i vinculant-la directament a Roma Els comtes es…